La memòria del 'Titanic' queda en mans d'una única supervivent

L'R.M.S. Titanic, orgull de la indústria naviliera britànica, va salpar el 10 d'abril del 1912 del port de Southampton amb 2.214 persones a bord. El 15 d'abril a les quatre de la matinada, quan l'R.M.S. Carpathiava arribar a la zona on poc abans havia tingut lloc el naufragi més cèlebre de la història, amb prou feines hi va trobar 705 supervivents. De tots ells, ja només en queda un. La mort, el 16 d'octubre, de Barbara West Dainton ha convertit Millvina Dean, de 95 anys, en l'única persona que va viatjar alTitanici avui viu per explicar-ho. De tota manera no és gaire el que aquesta dama anglesa pot explicar de primera mà, ja que en el moment de la tragèdia tenia dos mesos.

La família de Barbara West Dainton no va voler fer públic la seva mort fins dijous passat, tres dies després del funeral que va acomiadar la penúltima supervivent delTitanica la catedral de Truro, al comtat anglès de Cornwall. West Dainton, nascuda a Bournemouth el 1911, tampoc conservava records de la nit en què el transatlàntic es va enfonsar a l'oceà després de col.lisionar amb un iceberg --tenia 10 mesos i 22 dies--, però gràcies al relat de la seva mare, repetit una vegada i una altra, conservava en la memòria la imatge del seu pare, Edwy Arthur West, saludant amb la mà des de la coberta inclinada del vaixell mentre el bot salvavides número 10 en què viatjaven la seva dona Ada i les seves filles Barbara i Constance s'allunyava ràpidament. El cos del senyor West mai va ser identificat.

SILENCI A

diferència de Millvina Dean, que al llarg dels seus 95 anys de vida ha participat activament en tot tipus d'actes i commemoracions relacionats amb elTitanic, Barbara West Dainton no va voler mai que el seu nom s'associés amb la tragèdia i va ser ella mateixa qui va sol.licitar que l'anunci públic de la seva mort no es fes fins després del funeral per evitar que l'interès que desperta tot allò relacionat amb l'enfonsament esquitxés d'alguna manera les honres fúnebres.

"Vam voler respectar la seva privacitat --va assenyalar Karen Kamuda, dirigent de la Societat Històrica del Titanic--. Avui dia a la gent li resulta natural parlar sobre les seves vides, però els supervivents d'aquella època sovint prefereixen no exposar en públic les seves emocions".

Notícies relacionades

Les temperatures extremes posen en alerta sis comunitats a l’inici de l’onada de calor

Tanquen els accessos al Cap de Creus i a l’Albera aquest diumenge per risc d’incendi

No és aquest, sens dubte, el cas de Millvina Dean, l'última del Titanic, que té com a gran desig arribar a presidir els actes de celebració del centenari del naufragi que tindran lloc l'abril del 2012. Nascuda el 2

de febrer del 1912 a Southampton, Millvina (el seu nom real és Elizabeth Gladys) era el passatger més jove del vaixell. Viatjava en tercera classe amb els seus pares i el seu germà gran rumb als Estats Units, on la família tenia el propòsit d'establir-se i obrir una botiga de tabac. Com en el cas de Barbara West, la mare i els dos nens van poder accedir a un dels bots salvavides. No així el pare, Bertram Frank Dean, que es va quedar a bord i va inscriure el seu nom a la llista de les més de 1.500 víctimes mortals del desastre.