La primavera a Catalunya s'ha tornat un 22% més seca

Les precipitacions que es recullen al llarg de l'any al nord-est peninsular gairebé no han variat des del 1900, però sí que ha canviat de forma sorprenent la distribució estacional, segons mostra una detallada anàlisi duta a terme per la Universitat Rovira i Virgili (URV). És a dir, encara que ara plou més o menys el mateix que fa un segle, no plou igual cada mes: les precipitacions s'han reduït de forma dràstica a la primavera, exactament un 22%, i han augmentat durant la resta de l'any. "Aquests canvis poden tenir implicacions importants en la gestió de l'aigua", adverteix el coordinador de l'estudi, Òscar Saladié.

El Grup d'Investigació del Canvi Climàtic de la URV ha analitzat el comportament durant el període 1900-2000 de 121 observatoris de l'Institut Nacional de Meteorologia i de Méteo-France repartits per Catalunya (99), Osca (12), el nord de Castelló (2) i el sud-est de França (8). En 63 observatoris es disposa de dades anteriors al 1925, o sigui que es cobreix "de manera acceptable el territori d'estudi i s'hi inclouen les principals varietats climàtiques", explica Saladié. En el treball, que es publicarà a la revista especialitzada Geografia, també hi han participat Manola Brunet, Enric Aguilar, Javier Sigró i Diego López.

652 LITRES DE MITJANA

L'estudi destaca que les precipitacions anuals a Catalunya i voltants s'han reduït un 1% de mitjana, "que estadísticament no és significatiu", assumeix l'investigador de la URV. Si s'agafa com a referència el període 1961-1990, amb una mitjana de pluja de 652 litres per metre quadrat per als 121 observatoris, el descens seria, únicament, de 6,6 litres. No obstant, si s'analitza el comportament de les quatre estacions, llavors els canvis són acusats: la citada davallada de la pluja a la primavera (-22%), especialment al març, s'ha vist compensada per un augment a l'estiu (7%), la tardor (6%) i l'hivern (2%).

Les dades s'han sotmès a un exhaustiu control de qualitat i d'homogeneïtzació, i s'ha intentat resoldre els falsos zeros (absència de dades diàries per problemes de diversa índole, com a la guerra civil), els registres sospitosament elevats i els problemes derivats dels canvis d'ubicació de les estacions.

En el conjunt d'Espanya també s'han fet estudis similars, encara que possiblement no tan ambiciosos, i també han ofert uns resultats ben curiosos. A la major part del territori tampoc varia la precipitació tot al llarg del segle XX, però hi ha dues excepcions: augmenta lleugerament a l'extrem nord-occidental (Galícia i Astúries) i baixa, fins i tot de forma notable, al litoral meridional (Múrcia, San Fernando i Gibraltar, per exemple).

MÉS ELS ÚLTIMS ANYS

La variació estacional de la pluviometria a Catalunya i voltants s'ha concentrat en els últims 30 anys, "que coincideix amb el període de més increment tèrmic", comenta el coordinador del treball. "Malgrat que jo no m'atreviria a dir que hi ha una relació de causa i efecte --prossegueix Saladié--, sí que crec que hi ha d'haver algun tipus de vinculació". Durant els últims anys de l'estudi no només són més seques les primaveres, sinó també els estius, mentre que està creixent molt la precipitació de les tardors.

"Els canvis són preocupants --afirma el climatòleg-- perquè la primavera és segurament l'època de l'any en què l'aigua és més necessària, sobretot en l'agricultura de secà". A més a més, encara que no forma part de l'estudi de la URV, la primavera és també l'estació en què estan pujant més les temperatures. L'augment de la pluja a la tardor no compensarà els perjudicis perquè es podria traduir en uns temporals difícils d'aprofitar.

Notícies relacionades

¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?

Una fallada informàtica i l’operació sortida desborden la T4 a Madrid

Una altra conclusió de l'anàlisi és que els anys més secs del segle s'han repartit de manera regular per totes les dècades, mentre que 8 dels 10 més humits es concentren durant el període 1951-1977. Els anys amb més pluges registrades són, per ordre, el 1951, el 1996 i el 1932, mentre que els que en tenen menys són el 1904 i el 1945.

Els investigadors, finalment, han agrupat els observatoris en funció de les seves semblances climàtiques. Les sectors resultants no tenen un comportament gaire homogeni, tot i que coincideixen sense excepció en un retrocés de les pluges a la primavera, de fins al 30% en l'anomenat C4 (Garraf i Penedès) i del 24% al C3 (Barcelona i voltants). El sector D3 (depressió de l'Ebre i Aragó oriental) és el més anòmal, perquè hi augmenten les pluges anuals (+4%) i la davallada de la primavera és molt petita (-1%).