L'ús del mocador islàmic a classe revela diferències entre conselleries

Xaima Saidani, de 9 anys, va tornar ahir a classe amb elhijabque li tapava els cabells, contravenint la norma interna de l'escola Annexa-Joan Puigbert de Girona, que prohibeix expressament el mocador islàmic a classe. Després de més d'una setmana sense freqüentar les aules, la direcció del centre va claudicar i va obeir les instruccions que dilluns li va cursar la Conselleria d'Educació, amb un criteri de fons ben clar: Espanya és un Estat aconfessional i, en conseqüència, la llibertat religiosa és intocable. Però no tots pensen igual. Un sol cas ha estat suficient perquè aflorin les diferències que actualment existeixen sobre aquesta qüestió en el si del Govern.

El criteri de l'Executiu català sobre què s'ha de fer no és unànime. La consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, es va mostrar ahir inequívocament més partidària de la solució adoptada finalment a França, on la polèmica va arribar a adquirir unes dimensions notables. O sigui: ni mocador, ni vel, ni creus ni cap símbol religiós a les escoles públiques.

Capdevila va admetre que en aquest supòsit preval "el dret a l'escolarització del menor", però que "potser caldrà fer una regulació en l'àmbit escolar" de l'ús del mocador islàmic. No és un xoc entre consellers, però la divergència de parers evidencia fins a quin punt això és un meló sense obrir a Catalunya, si bé tots els senyals apunten que ja està madur.

EL TEMOR

Xaima va tornar ahir a classe, però la junta de directors d'escoles públiques de Girona, per exemple, va aprofitar la circumstància per reclamar a la Generalitat una normativa clara i única per a tots els col.legis, com existeix a França.

Molts d'aquests directors han arribat, no sense hores de diàleg, a acords verbals amb pares musulmans perquè les seves filles vagin a classe sense peces vinculades a la religió que professen. La seva por ara és que els pares demanin el mateix tracte que s'ha atorgat a Xaima.

El director de l'escola Annexa, Llorenç Carreras, ja va reconèixer dilluns a aquest diari que part del problema sorgit es devia a la diferent interpretació que Educació i la direcció de l'escola fan del reglament de règim intern del col.legi. Un membre de l'associació de pares va destacar ahir que en la mateixa resolució dictada per la conselleria perquè el centre readmetés la nena no s'explicitava si havia de tornar a classe amb mocador o sense. "I el que hauria de fer Educació és mullar-se en aquest tema", va postil.lar.

Xaima va conformar ahir al matí a la porta de l'escola que els seus pares no l'obliguen a portar el mocador i que és ella la que se'l vol posar perquè així l'hi va ensenyar la seva àvia, amb qui ha viscut a Rabat fins fa poc més d'un any mentre els seus pares s'instal.laven a Catalunya.

LES BURLES Noama, la mare de la menor, que no es va deixar fotografiar tot i que sí que es va prestar a deixar captar imatges de la seva filla, va afirmar que la nena ho havia passat "molt malament" en una altra escola de Girona, el CEIP Eiximenis, on va estar escolaritzada el curs passat, perquè allà els nens es reien d'ella i no volien que fos la seva companya de jocs.

Notícies relacionades

Dels vídeos de gatets a TikTok a la primera filòsofa en la selectivitat: així ha sigut l’examen de Filosofia a Catalunya

Niubó avança que les proves de competències bàsiques no han anat bé: «Remuntar els resultats no serà fàcil»

Aquesta situació va motivar que la nena no es tornés a inscriure al centre i que l'oficina municipal d'escolarització optés per matricular-la a l'escola Annexa 15 dies després d'iniciar-se el curs escolar.

La dona, que també es tapava amb el mocador islàmic, va explicar que el primer dia que va anar al nou col.legi els responsables de l'escola Annexa li van dir que la seva filla no podia anar a classe si portava el mocador perquè ho impedia el reglament de règim intern del centre.