Un estudi identifica l'asteroide que va eliminar els dinosaures

La teoria més acceptada habitualment afirma que la caiguda d'un cos rocós de grans dimensions sobre la Terra, segurament al nord de l'actual península del Yucatán (Mèxic), va ocasionar fa 65 milions d'anys un cataclisme climàtic que va eliminar els dinosaures i també milers d'altres espècies de finals del Cretaci. Però, ¿d'on procedia aquella roca gegant? ¿Van ser les restes d'un cometa? Uns científics creuen que han trobat la resposta: el pedrot destructor va ser un dels nombrosos fragments ejectats a causa del xoc que havia tingut lloc 95 milions d'anys abans entre dos asteroides d'una mida més gran. El més gran es diu Baptistina i encara existeix.

William Bottke i David Vokrouhlicky, de l'Institut d'Investigacions del Sud-oest, a Boulder (EUA), i David Nesvorny, de la Universitat Charles, a Praga (República Txeca), feia anys que buscaven una gran col.lisió que expliqués no només el col.lapse terrestre de fa 65 milions d'anys, sinó empremtes similars detectades a la Lluna, Venus i Mart. I Baptistina, un asteroide descobert el 1890 que orbita acompanyat de moltes roques més petites, encaixa a la perfecció com a origen del procés. Per començar, diuen els investigadors, Baptistina mesura actualment entre 15 i 30 quilòmetres de diàmetre, segons diversos càlculs, però anteriorment havia estat molt més gran, possiblement d'uns 170 quilòmetres. Els resultats del treball, obtinguts amb l'ajuda de simuladors informàtics, es publiquen aquesta setmana a la revistaNature.

La seqüència, diuen els investigadors, va ser la següent: fa 160 milions d'anys, Baptistina va xocar contra un altre cos gegant, d'uns 60 quilòmetres de diàmetre, i com a resultat de la col.lisió van sortir disparats nombrosos fragments, almenys 300, que feien més de 10 quilòmetres. Un d'ells, després de vagar per l'espai durant 95 milions d'anys, va acabar arribant a la Terra, hi va impactar i va formar l'anomenat cràter de Chicxulub. La col.lisió, anomenada tècnicament K / T, va aixecar un núvol de pols que va enfosquir el planeta i va provocar un hivern de durada letal. Tots els grans animals de la Terra van morir.

CONDRITES

Els investigadors expliquen a la revistaNatureque entre els sediments que s'han recollit al Yucatán hi ha restes de condrites carbonoses, un mineral que només es troba en certs meteorits; per tant, conclouen que el cràter Chicxulub no es va formar per la caiguda d'un cometa, sinó d'un asteroide. I estimen, així mateix, que hi ha més d'un 90% de possibilitats que l'asteroide destructor --que devia fer 10 quilòmetres-- nasqués de la col.lisió de Baptistina.

Notícies relacionades

La inexperiència i la divisió del conclave abonen la incertesa

L’Anticrist a les portes

Bottke i el seu equip també afirmen que hi ha un 70% de possibilitats que un asteroide de la mateixa família s'estavellés a la Lluna fa 108 milions d'anys i formés l'anomenat cràter Tycho, de 85 quilòmetres de diàmetre. En aquella època, prossegueixen, hi va haver un incessant bombardeig d'asteroides als planetes interiors del Sistema Solar. I suposadament encara no ha acabat: "Les nostres simulacions ens porten a pensar que el 20% dels asteroides situats actualment a prop de la Terra pertanyen a la família Baptistina".

En qualsevol cas, la hipòtesi que defensa l'equip de Bottke és certament provocativa, com comenten els geòlegs Philippe Claeys i Steven Goderis, de la Vrije Universiteit de Brussel.les. Significa, per exemple, que un bon nombre dels cràters menors formats a la Terra durant els últims 160 milions d'anys també serien resultat de la destrucció de Baptistina.