Una sonda buscarà els orígens del sistema solar a Vesta i Ceres

Vesta i Ceres, els objectes més massius del cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter, es van formar gairebé de forma simultània al principi del sistema solar, fa 4.600 milions d'anys, però la seva composició difereix de forma sorprenent. A Vesta, que té una forma irregular, se li suposa un nucli metàl.lic i una superfície basàltica herència d'una antiga activitat volcànica. Ceres, en canvi, és un cos esfèric envoltat de gel i possiblement amb una fina atmosfera de vapor d'aigua. ¿Per què? Doncs no se sap del tot, però una sonda de la NASA intentarà esbrinar aquest misteri i d'altres en una llarga i atractiva missió que s'inicia dilluns. La sonda s'anomena Dawn, en anglès aurora.

La finestra òptima de llançament a Cap Canaveral (Florida) va de les 18.56 a les 19.26 hores. Si no és possible per motius meteorològics, l'enlairament es tornarà a intentar dimecres.

Dawn és una espècie de cilindre que fa 1,2 metres d'ample i 1,6 de llarg i pesa 1.237 quilos. Tècnicament, el més nou és la propulsió, basada en un motor iònic alimentat per energia solar. El sistema d'acceleració és lent, però constant, cosa que permet que amb poc combustible d'origen (273 litres) s'acabin aconseguint unes velocitats espectaculars. Evidentment, al cap d'uns quants anys: Dawn entrarà en òrbita al voltant de Vesta la tardor del 2011 i s'hi quedarà vuit mesos abans de prosseguir cap a Ceres, on arribarà el 2015. En total seran 5.100 milions de quilòmetres. La missió ha costat uns 330 milions d'euros.

INSTRUMENTAL

Aprofundir en la composició i estructura de Ceres i Vesta ajudarà, diu la NASA, a desxifrar els orígens del sistema solar i la formació d'asteroides i de planetes. La sonda --que porta una càmera d'alta resolució i dos espectròmetres-- aportarà detalls sobre la massa, el volum, la rotació, els components químics i la gravetat. També subministrarà fotos. En el moment de màxima aproximació, Dawn se situarà a 25 quilòmetres de la superfície de Vesta i Ceres i, per aquest motiu, és una incògnita com reaccionarà la sonda davant el camp gravitatori.

Notícies relacionades

Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes

Posada en marxa dels tribunals d’instància i les oficines de justícia

L'asteroide Ceres va ser recatalogat el 2006 com a planeta nan a causa de la nova frontera imaginària creada per l'Associació Astronòmica Internacional, però Vesta no va colar. Les dimensions, no obstant, no difereixen tant. Ceres, descobert el 1801, fa 957 quilòmetres de diàmetre màxim, mentre que Vesta, descobert el 1807, es queda en tan sols 530. Per a més informació, web del Jet Propulsion Laboratory de la

NASA (http://dawn.jpl.nasa.gov).