El Garraf tanca amb 25 milions de tones d'escombraries

L'abocador de Vall d'en Joan al massís del Garraf, el més gran d'Espanya, tancarà a finals del mes de desembre amb un balanç de 25 milions de tones de residus acumulats des de l'any 1974. En algunes zones concretes d'aquesta instal.lació, que està situada entre Gavà i Begues, els residus arriben als 100 metres d'altura.

El lloc on van a parar els residus municipals de Barcelona i de tota la regió metropolitana ja té substituts: els ecoparcs i el dipòsit controlat (el que fins ara es deia abocador) de Can Mata als Hostalets de Pierola (Anoia). Buscar alternatives d'aquesta envergadura no va ser fàcil, ja que l'any 2005 el Garraf encara va rebre 645.949 tones de residus municipals i per a aquest any es preveu arribar a una xifra molt similar.

L'Entitat Metropolitana de Medi Ambient (EMMA), responsable de l'abocador, va dissenyar l'operatiu per trobar alternatives funcionals a partir del dia 1 de gener del 2007. "En realitat, el que s'està modificant és tot el sistema de gestió de residus". "No hi tornarà a haver un altre Garraf", explica el gerent de l'EMMA, Carles Conill.

Les previsions són que l'any 2007 hi haurà només unes 500.000 tones de residus municipals que hagin d'anar a l'abocador, gràcies a l'increment de la recollida selectiva. Quan les escombraries es llencen al contenidor adequat (inclòs el de matèria orgànica als llocs on n'hi ha) és més senzill trobar-los un destí diferent de l'abocador o a la incineració.

LA GESTIÓ

La matèria orgànica s'envia a les plantes de compostatge (l'any 2005 la recollida selectiva de restes orgàniques va suposar únicament el 9% del total dels residus que es produeixen) i els envasos, paper, cartró i vidre va a parar a les instal.lacions de tractament i recuperació. Els residus especials --fluorescents, electrodomèstics, restes de pintures, dissolvents, olis i altres-- s'han de fer arribar a les deixalleries, per tal que hi rebin una gestió adequada.

Conill explica que les 500.000 tones de residus que encara quedaran sense tractament s'enviaran bàsicament al dipòsit de Can Mata. De tot aquest volum una petita part, la que correspon a alguns municipis del Vallès Occidental, es continuarà abocant al dipòsit de Vacarisses, en aquesta mateixa comarca.

A més llarg termini, l'any 2009, l'EMMA preveu que el volum de residus que s'han de fer arribar a l'abocador baixi a 350.000 tones, gràcies a l'eficiència dels sistemes municipals de recollida i a una més elevada capacitat de recuperació als ecoparcs, que tenen una capacitat conjunta de 655.000 tones de residus: 150.000 a l'Ecoparc-1 a la Zona Franca de Barcelona; 155.000 a l'Ecoparc-2 a Montcada i Reixac i 350.000 a l'Ecoparc-3, situat a Sant Adrià de Besòs.

Aquestes 350.000 tones que no poden ser reciclades en aquests ecoparcs es tractarien llavors a l'Ecoparc-4, dels Hostalets de Pierola, que ara s'està començant a construir al costat del dipòsit controlat. De totes maneres, l'EMMA té una concessió de 15 anys per dipositar residus a l'abocador d'aquesta població de l'Anoia.

Notícies relacionades

Dels vídeos de gatets a TikTok a la primera filòsofa en la selectivitat: així ha sigut l’examen de Filosofia a Catalunya

Niubó avança que les proves de competències bàsiques no han anat bé: «Remuntar els resultats no serà fàcil»

FARCIMENT DE PEDRERES

Els materials que els ecoparcs no poden reciclar es consideren una resta rebutjable (un 50% del total del que arriba a aquestes instal.lacions), de la qual s'extreuen els líquids (lixiviats) i que, convenientment embalada, es farà servir per restaurar antigues pedreres. Actualment s'està fent una prova d'aquest mètode a la pedrera La Vallensana de Badalona i el mes de gener se'n començarà a restaurar una altra a Cerdanyola.