"Em preguntava per què m'havia de passar això a mi entre milions de persones"

Natascha Kampusch ha decidit explicar la seva història. La nena segrestada el 1998 amb 10 anys, avui ja una noia de 18 anys després de passar tota l'adolescència sotmesa al seu captor, ha concedit una entrevista a la revista austríaca

News, editada per l'editorial Verlagsgruppe, que EL PERIÓDICO DE CATALUNYA publica avui de forma íntegra en exclusiva per a Espanya.

--¿Què li sembla la seva nova vida a l'hospital de Viena AKH?

--Bé, bé.

--¿Estaria disposada a explicar alguna cosa sobre els seus metges i cuidadors?

--És clar. El doctor Friedrich està bastant bé. És molt intel.ligent i sempre sap què vull dir. Els meus advocats Gabriel Lansky i Gerald Ganzger i el meu assessor de mitjans Dieter Ecker em recolzen amb totes les seves forces. Fins ara els he acceptat a tots i segurament ells a mi també. Estan tots bastant bé. La majoria.

--¿Què vol dir amb això?

--Hi va haver una petita disputa entre el meu advocat, el senyor Lansky, i el professor Friedrich. Un volia que abandonés l'AKH, i l'altre, que m'hi quedés durant més temps. Aquí vaig haver d'intervenir i preocupar-me que aquesta discussió es tranquil.litzés.

--Probablement a Lanskyli hauria agradat tenir-la sota la seva protecció.

--Sí, ja ho sé. Terapèuticament aquesta discussió no aporta res a l'assumpte. El doctor Lansky preferiria tenir-me fora. El doctor Friedrich prefereix tenir-me dins. De moment sóc a dins, i disfruto de l'amistat del doctor Friedrich.

--¿Qui la tractarà en el futur?

--Tinc una terapeuta. No en vull dir el nom. Té pànic a qualsevol mena de mitjà. Amb ella puc, i això és tota la veritat, estirar-me al divan. Un verdader clixé: la terapeuta i la pacient en un divan.

--¿Com se sent ara amb la seva nova llibertat?

--Bé, a part del fet que m'he refredat immediatament i he agafat una calipàndria, ara visc d'una forma bastant normal. M'he retrobat molt ràpid amb la vida normal. El que és sorprenent és com ha anat tot de ràpid. Visc i convisc amb altres persones i no tinc cap dificultat per fer-ho.

--Es troba aquí a l'hospital amb gent jove que també està rebent una teràpia.

--M'he orientat ràpidament. No va ser difícil perquè em puc identificar amb molt del que visc i veig aquí. Dins del grup hi ha persones que han amenaçat de suïcidar-se i anorèxics. Amb tots ells m'hi entenc molt bé perquè puc posar-me al seu lloc.

--¿Per què entén tan bé persones amb problemes alimentaris?

--Perquè les persones malaltes amb el menjar han d'obligar-se a menjar, i jo durant el temps del meu captiveri he pesat molt poc.

--¿Vol que en parlem, d'aquest captiveri?

--Sóc molt amant de la llibertat. Estic impregnada per la idea de la llibertat. Això ho diu tot.

--El seu futur serà més que llibertat. ¿Què planeja?

--Probablement, tot el possible. Algú amb el meu passat, en qualsevol cas, primer el que hi ha més a prop. I també vull deixar-me vacunar contra tot, primerament contra la grip. Com poden observar, he agafat un refredat, cosa que no hauria passat si estigués vacunada contra això. Bé, aquest és un dels exemples del meu futur.

--¿I professionalment?

--En això estic totalment oberta. Em puc imaginar des de la psicologia, passant pel periodisme, fins al dret. També sempre he volgut ser actriu, sempre m'ha interessat l'art.

--¿Li agradaria escriure un llibre?

--Pot ser que també, però encara no sé segur si algun dia escriuré un llibre sobre tot això.

--Ara que veig el seu fort refredat, sorgeix, sense que m'immisceixi massa en la seva vida privada, una pregunta. ¿Que no va estar mai malalta durant aquests últims vuit anys?

--Sí, però durant aquell temps no havia de donar entrevistes (riu), però no n'hi havia per tant. Durant gran part de la meva vida no m'ha envoltat cap ésser humà que pogués encomanar-me.

--¿Creu que s'ha contagiat aquí a l'hospital?

--Molt probable. O com a mínim la culpa la té aquest horrible aire condicionat.

--¿No va estar mai malalta?

--Sí, un dia vaig tenir problemes circulatoris. No eren gaire agradables.

--Gairebé podem mantenir una conversa d'experts. Digui'm, ¿quins símptomes tenia?

--Tots els possibles. Alteracions circulatòries referides a trastorns del ritme cardíac, com arítmia i fibril.lació auricular amb pauses. Em marejava, deixava de veure-hi, tot estava bor- rós. Les causes probablement fossin la carència d'aliments durant tot aquell temps.

--En totes aquestes situacions, no va tenir mai un metge.

--Com podia tenir un metge a la meva masmorra. Jo sé que això és conseqüència del menjar que rebia. Moltes persones estan avui malaltes del cor. Probablement aquestes persones tinguin poc per menjar. Per això he arribat a aquest punt en què tinc un profund desig: vull crear una fundació per a gent que té poc per menjar.

--¿Vol crear un fundació?

--Sí. Una organització que ho tingui tot, amb la seva directiva i delegacions, tot el que sigui necessari per ajudar aquestes persones.

--Aquest desig em commou molt. Però deixi'm per favor tornar a la seva malaltia. A veure si l'he entès bé, ¿per als seus problemes de cor no hi havia tractament?

--A mi no me'ls van tractar. Ell em seguia enfadant i deixant que carregués amb galledes de sorra.

--Per ell, ¿vol dir-?

--El criminal.

--En relació amb tot això, ¿hi ha alguna cosa de la qual no vulgui parlar?

--A mi ara a penes em preocupen els meus problemes de cor. Tinc la sensació que als lectors no els interessa ni els meus problemes de cor ni els d'altres persones.

--¿Vol que parlem d'altres malalties? ¿Li han quedat seqüeles dels seus problemes de cor?

--Això encara no ho sé. Això ho comprovaran els meus metges. Però avui també tinc uns forts batecs al cor, segurament sigui perquè hi ha molts periodistes.

--L'AKH és el millor hospital de tot Europa. Està amb seguretat a les millors mans.

Notícies relacionades

Un cap d’un dels bombers acusat de frau a la ‘llei trans’ surt a defensar-lo

Parlon serà "contundent" amb els canvis de sexe falsos

--Sí, ¿però què puc fer-hi si els

Passa a la pàgina següent