‘Juan Carlos: la caída del rey’: Corinna treu els draps bruts de l’emèrit a SkyShowtime

Des fa temps, diferents produccions documentals estan furgant en els draps bruts del rei emèrit. Ho van fer ‘Los Borbones: una familia real’ (Atresplayer Premium) i ‘Salvar al rey’ (HBO Max), tot i que Javier Olivares, el creador d’‘El Ministerio del Tiempo’, denunciï que encara és molt complicat portar la vida del monarca a la ficció. La plataforma SkyShowtime fa la seva aportació a partir d’aquest dilluns, 22 de maig, amb ‘Juan Carlos, la caída del rey’, docusèrie de quatre episodis i producció alemanya plena de variats testimonis a favor i en contra del pare de Felip VI (de periodistes espanyols i estrangers, jutges, expresidents del Govern...), entre els quals en sobresurt un: Corinna Larsen, que al llarg d’una extensa entrevista ofereix detalls de la seva relació íntima amb Joan Carles, aporta fotos inèdites junts i parla, per exemple, de les caixes negres que té ben guardes i que testifiquen els seus anys en comú.

La docusèrie comença gairebé com una telenovel·la, abordant els flirtejos del monarca, per anar desembocant en un ‘thriller’ d’espies i intrigues econòmiques, amb les finances de l’emèrit en el punt de mira. «Té els ingredients d’una tragèdia de Shakespeare: poder, patiment, diners, sexe, història... No li falta res i no s’atura. I no s’aturarà», resumeix la periodista Ana Romero en un moment de la sèrie documental, que ja en el seu primer episodi aclareix que l’emèrit, la seva dona i el seu fill, Felip VI, han declinat participar-hi.

Les veus que lloen amb més força la tasca de Joan Carles són les de Mario Conde i José María Aznar. «Els espanyols li devem molt com a rei», assegura l’exbanquer, i l’expresident recalca que, sense l’autoritat de l’emèrit, «potser el cop del 23-F no s’hauria pogut parar. «Joan Carles és el rei de la democràcia d’Espanya», postil·la.

Però, com tots coincideixen, la imatge del rei ‘planer’ va començar a canviar arran del fatídic viatge de caça a Botswana l’abril del 2012, en plena crisi econòmica, amb la seva demolidora foto amb un caçador i un elefant mort. «Va ser com si hagués matat Dumbo», ironitza Javier Ayuso, el llavors director de comunicació de la casa reial, que dona els detalls de com es va gestionar aquesta crisi.

Perquè la notícia va servir, de passada, per treure a la llum l’existència d’una dona, Corinna Larsen, que acabaria fent trontollar la monarquia. L’empresària i aristòcrata alemanya explica com va ser aquell viatge a Botswana, en el qual també va estar el seu fill i el seu primer marit, Phil Adkins, un altre dels entrevistats. Aquest, durant el documental, truca en directe a l’exmonarca.

Corinna, a punt de ser reina

Corinna no es mossega la llengua: parla de manipulació de les fotos d’aquest viatge, de la «generositat» de Joan Carles i que volia casar-se amb ella «quan pogués» . «Corinna va estar a res de ser reina d’Espanya», comenta una de les periodistes que participen en el documental.

Amb la seva ruptura, el 2010, es va començar a preocupar, perquè s’havia convertit «en un perill per a l’Estat» i detalla les amenaces i l’operació per arrabassar-li informació sensible que guardava a Mònaco, cosa que corrobora l’excomissari José Manuel Villarejo. Tot va empitjorar fins i tot més quan va saltar el ‘cas Nóos’. «Em volien implicar en el cas. A partir d’allà no vaig tornar a confiar més en ell», rememora Corinna.

Notícies relacionades

20 anys de 'Los Soprano'

Suspens sobrenatural

La docusèrie repassa altres casos de dones que han estat relacionades amb l’emèrit, com Bárbara Rey i Sandra Mozarowsky, actriu que va aparèixer morta amb 18 anys i de la qual el documental recorda que es va especular que estava embarassada de Joan Carles. «Era presumit. Era com una espècie de Déu grec per a moltes dones que l’envoltaven», reconeix la periodista britànica Selina Scott, que el 1992 li va fer una entrevista molt íntima.

La investigació de l’equip capitanejat per Christian Beetz, Anne von Petersdorff, Georg Tschurtschenthaler i Pedro Barbadillo, que va denunciar haver rebut amenaces telefòniques i sentir-se espiats, s’embarca també en un viatge internacional per Londres, Mònaco, Ginebra, Abu Dhabi i Nova York per esbrinar com Joan Carles es va poder haver enriquit i es fa preguntes entorn dels seus assumptes financers, les seves suposades connexions lucratives i la seva presumpta implicació en casos de corrupció mundial.