‘Vitals’: al cor de la primera onada de la pandèmia

«Vitals» s’anomena així, entre altres motius, perquè «vitals» són, explica el director Fèlix Colomer Vallès, tant els pacients retratats («perquè són imprescindibles en la vida dels seus éssers estimats i familiars») com els sanitaris («perquè sense ells estaríem molt pitjor»). Els vincles creats entre els primers i els segons són la base emocional d’un documental que funciona, alhora, com a recordatori de les nostres responsabilitats i com a crida a l’esperança. Sobretot, potser, com a això últim.

  

El centre de l’acció és l’hospital Parc Taulí de Sabadell, on Colomer Vallès va passar 12 hores al dia durant un grapat de setmanes, entre el març i el juny del 2020, en ple estat d’alarma. ¿Com va convèncer la gent de l’hospital per estar allà al mig tot el temps, durant tant temps? «Quan em vaig plantejar gravar el que estava succeint, tenia zero esperances», admet. «Molts fotògrafs ho han tingut difícil. Ricard Garcia Vilanova, per exemple, s’ha queixat de com se’ls ha censurat l’entrada a residències i hospitals. Crec que si vaig aconseguir entrar va ser, en part, per la meva insistència. També perquè vaig aconseguir convèncer l’Aleix [Riu Grané], cap de comunicació del Taulí, un noi jove i motivat com jo».

La confiança i la paciència

Una vegada aconseguit l’accés a l’hospital, està la qüestió de l’accés a les persones: assegurar-se la participació tant del personal sanitari com dels malalts. «Sabadell és un mocador», diu el director. «La Sílvia, una de les infermeres protagonistes, havia sigut veïna meva de tota la vida. Va ser la meva mare qui em va dir que era de quiròfan i ara estava a l’uci, i que era molt especial, i que havia de parlar amb ella. A través de la Sílvia vaig arribar a la Isa, que cuidava l’Eduard [57 anys]».

Sabadell és realment un mocador: L’Eduard és el pare de l’Aniol, amic del Fèlix des de fa molts anys i compositor de la cançó central de la sèrie, que grava, per al seu pare en vídeo al principi del primer episodi.

Notícies relacionades

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

’Yellowstone’, Kevin Costner contra tots

Per la seva part, la Sílvia cuidava el César (58), un policia amb ganes de vida (i paella) que va acabar convertit en pilar emocional de la sèrie. Una altra història inoblidable és la de l’Alfredo (74) i la Matilde (73), a qui el virus no els deixa celebrar els seus cinquanta anys de casats. Però tots els personatges són vitals en aquest tapís humà. Els que arriben al clímax final i els que, per desgràcia, es queden pel camí. Les infermeres, però també les auxiliars d’infermeria: fonamentals la Sandra i la Noemí. Fins i tot els que es queden a casa, com apunta el fill de la Sandra.

L’acció de ‘Vitals’ s’estén a les llars de sanitaris i familiars de pacients. Allà es produeixen escenes d’intimitat brutal, com aquella en la qual la Sílvia es veu cosida a preguntes pel seu fill, li demana paciència, es posen tristes i acaben recuperant el vincle. «Poder veure coses així només és possible gràcies a la generositat enorme que ells tenen cap a nosaltres –diu el Fèlix–. També a la nostra paciència. La meva vida, durant un any, va ser la seva. Tenim en total unes 200 hores de material. El 99% potser no serveix per a gaire, però l’1% és una joia».