Crítica de 'Better call Saul' (T5): tensa i brillant avantsala del final

En la seva cinquena i segurament millor temporada, ‘Better call Saul’ ha tornat a confirmar que es pot fer un ‘spin-off’ a l’altura d’una sèrie mare clàssica. Només fa falta ser Vince Gilligan i Peter Gould, creadors brillants que, ben acompanyats per un equip fet a ‘Breaking bad’, han sabut estendre un insigne material de base sense caure en la simple repetició d’encerts, buscant una sensibilitat diferent, plena del desencant de la mitjana edat.

Tot i que no és la temporada final, només la penúltima, aquesta recta de ‘Better call Saul’ s’ha rebut com a principi de llarg clímax. Al cap i a la fi, la sèrie va néixer com a resposta a la pregunta: «¿Com es va convertir Jimmy McGill en Saul Goodman?», i ja en el primer d’aquests nous capítols, ‘El hombre mago’, vam veure l’actor Bob Odenkirk estrenant les estrambòtiques maneres del Saul, únic advocat criminalista que s’atreviria a captar clients fent descomptes del 50% en delictes no-violents.  

D’altra banda, ha sigut també important l’evolució de la seva companya Kim (Rhea Seehorn), que crèiem capaç de saltar-se la moralitat, però no fins a nivells semblants i no necessàriament amb l’empenta del Jimmy/Saul. Quan se sent culpable pel probable desnonament de l’avi Everett Acker (Barry Corbin) a instàncies del banc regional Mesa Verde, recluta el seu nòvio perquè l’ajudi. El Jimmy, per descomptat, s’excedeix en les seves responsabilitats, cosa que propicia un inesperat casament per motius purament professionals.

Si en anteriors temporades, la trama legal del Jimmy i la Kim discorria gairebé en paral·lel a la del narcotràfic, la del Mike (Jonathan Banks), el Gus (Giancarlo Exposito) i el Nacho (Michael Mando), en aquesta ocasió els dos camins s’han creuat de manera extensa i intensa. El Jimmy s’ha convertit en ‘amic del cartell’ de Lalo Salamanca (Tony Dalton), el brivall més terroríficament rialler de la tele actual. Aquesta posició significa importants ingressos... a un alt cost. Quan el Jimmy és enviat al desert per recollir els 7 milions de dòlars de la fiança del Lalo, acaba atrapat en una emboscada i amb una pistola al front.

Notícies relacionades

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

’Yellowstone’, Kevin Costner contra tots

La matança posterior, demostració de les habilitats del Mike com a franctirador, remet als moments més explosius de ‘Breaking bad’. Però ‘Better call Saul’ pot extreure també la tensió més exquisida d’una sèrie de plans estàtics: recordem, sobretot, aquell diàleg en què el Lalo, poc després de tocar a la porta del Jimmy i la Kim (ara no és el Walter, sinó el Lalo, qui truca), exigeix al seu advocat que li expliqui una vegada i una altra què li va passar quan va anar a recollir els diners. Al final és la Kim qui evita el bany de sang.

Tot a ‘Better call Saul’ és d’una excel·lència gairebé insolent, dels seus guions a les seves metàfores visuals, de la seva curosa fotografia (expressiva i raonada fins i tot quan és més fosca) al muntatge sempre basat en la paciència i la precisió. En tot moment tens la seguretat d’estar en bones mans; d’estar observant el resultat del treball conscienciós dels millors en el seu camp. No esperem el veritable final per defensar-la com el que ja fa anys que és: una obra mestra.