L'eclipsi del rei Sol

Lluís XIV tenia cinc anys quan es va convertir en rei de França. Un nen que amb prou feines podia córrer en línia recta es col·locava de cop al centre d'Europa. Si una cosa va tenir clara des de jovenet va ser que més important que ser tremendament poderós era mostrar-ho. Quan va ser major d'edat, va fer construir un palau a l'altura del Rei Sol, com ell mateix es feia dir, i al voltant del qual va orbitar la cort, la noblesa i els funcionaris del govern durant dècades. Aquesta no és una sèrie d'època, és una història de tots els temps. És poder absolut. Això és ‘Versailles’.

La segona temporada, ja disponible a Movistar Series, se submergeix en la part més fosca del poder, a mesura que Lluís XIV veu com el seu somni del Palau de Versalles es podria anar esmicolant davant els seus propis ulls. Amb la primera fase de la construcció acabada –en què moren més de mil obrers-  la majoria de nobles de França ja s'allotgen sota l'empara i el control del monarca. Envoltat de conspiracions, sexe, luxes i drogues, Lluís XIV va perdent l'oremus a passos de gegant, i allunyant-se dels seus propòsits inicials. Cada vegada escolta menys els seus consellers i més la seva delirant cobdícia.

Per un regnat etern

“Faré que els meus cronistes esborrin tot rastre del teu nom i del teu llinatge… i per a la Història futura només seràs el mateix que ets per a mi: res”. Amb aquestes paraules Lluís XIV condemna (o embruixa) el sospitós de segrestar el seu primogènit. En última instància el poder per a ell és memòria. És gran qui és etern. Per això, igual que els faraons d'Egipte o els emperadors de Roma, el seu gran projecte està orientat al regnat del més enllà. En el cas de Lluís XIV, això és els segles dels segles.

Sagaç, intel·ligent, calculador, estrateg i gran venedor de si mateix i de la seva visió. Es diu d'ell que és el pare i el germen del “gust francès”, de l'ús de l'art, la moda i la cultura com a eines de poder. Lluís XIV va ser el primer que va trencar amb els regnes del passat, que ell veia viciats i estancats en el conformisme i en unes lleis que obeïen a una cosmovisió caducada. Precisament per reflectir aquesta particular sensibilitat, la sèrie proposa una estètica, una realització i un ús de la música (pop) contemporànies, que lluny de grinyolar sintonitzen a la perfecció amb aquest caràcter avantguardista del Rei.

'Versailles' anglòfon

Notícies relacionades

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

’Yellowstone’, Kevin Costner contra tots

‘Versailles’ (Movistar+) és la producció més ambiciosa de la història de la televisió francesa. I això no només es nota en el pressupost, o en la factura de la sèrie, ni tan sols en l'ambientació –la majoria d'escenes estan gravades al verdader palau de Versalles- sinó en el fet que està rodada íntegrament en anglès. Simon Mirren, el seu creador, i gairebé la totalitat del repartiment, inclòs George Blagden (Lluís XIV), són britànics. Això va aixecar moltíssimes crítiques al país gal a l'inici de la producció de la sèrie però quan se'n van veure els primers resultats ningú més va parlar del tema. ‘Versailles’ ja ha sigut emesa en 14 països.

Després d'una primera temporada que molts van definir com estar veient diferents quadros d'un museu, arriba aquesta segona entrega en què un eclipsi de sol vaticina el que ha de venir. Les dues temporades estan disponibles a Movistar+ sota demanda. N'hi haurà una tercera.