¿Què és el dol patològic? Això passa quan no avancem

El dolor i la pèrdua són experiències inevitables en la vida de qualsevol persona. Ja sigui la mort d’un ésser estimat, el final d’una relació, un canvi dràstic en la situació laboral o qualsevol altra situació que impliqui la pèrdua d’alguna cosa o algú important, és normal experimentar dolor i tristesa. El dol és el procés natural d’adaptació a la pèrdua, i sovint s’acompanya de símptomes emocionals i físics com tristesa, plor, falta de gana, fatiga i dificultat per dormir. No obstant, quan aquests símptomes es prolonguen i s’intensifiquen més enllà del que es considera normal, el dol pot convertir-se en una malaltia mental coneguda com a dol patològic o complicat.

¿Què és el dol patològic?

El dol patològic, també conegut com a dol complicat o prolongat, és una forma de dol que no segueix un procés natural d’adaptació a la pèrdua. En lloc d’experimentar una sèrie d’emocions i reaccions que finalment condueixen a l’acceptació i la resolució del dolor, les persones que pateixen de dol patològic queden atrapades en una fase de dolor intens, tristesa i desesperació que no desapareix amb el temps.

El dol patològic es caracteritza per la intensitat, la durada i la interferència en la vida quotidiana de la persona. Les persones que l’experimenten poden tenir dificultats per seguir endavant, experimentar un aïllament social i una sensació de desconnexió amb la realitat. També poden experimentar símptomes físics, com fatiga, trastorns del son i canvis en la gana.

El dol patològic es pot produir en qualsevol moment després d’una pèrdua significativa, però és més comú en persones que han perdut un ésser estimat de manera sobtada o violenta, com en casos de suïcidi, catàstrofe o accident. També pot passar en persones que tenen un historial de depressió o trastorns d’ansietat, o que tenen una relació profunda amb la persona morta.

Conseqüències del dol patològic

El dol patològic es caracteritza per una intensitat i durada anormal del dolor, que pot durar mesos o fins i tot anys. Els símptomes solen ser més intensos que en el dol normal, cosa que pot afectar significativament la vida quotidiana de la persona. Les persones amb dol patològic sovint se senten atrapades en les seves emocions, incapaces de superar el seu dolor i avançar en la seva vida.

Aquestes són les conseqüències del dol patològic en les persones que el pateixen:

·       Aïllament social: les persones amb dol patològic sovint eviten el contacte amb altres persones, cosa que pot agreujar el seu aïllament i soledat.

·       Problemes laborals: el dol patològic pot afectar l’acompliment laboral, cosa que pot portar a problemes a la feina, incloent-hi la pèrdua d’ocupació.

·       Problemes de salut: les persones amb dol patològic poden experimentar problemes de salut física i emocional, incloent-hi ansietat, depressió, mals de cap i fatiga.

·       Risc d’addiccions: les persones amb dol patològic poden recórrer a substàncies com l’alcohol i les drogues per fer front al seu dolor, cosa que pot portar a problemes d’addicció.

·       Dificultat per establir noves relacions: el dol patològic pot fer que les persones se sentin incapaces de formar noves relacions o compromisos, cosa que pot agreujar la seva soledat.

Fases habituals del dol

El procés de dol normal es divideix en diverses fases. És important destacar que no totes les persones experimenten les mateixes fases ni en el mateix ordre. Aquestes fases estarien no només alterades en el dol patològic, sinó que, habitualment, la persona es queda bloquejada en una d’elles.

Les fases del dol inclouen:

1.     Negació: en aquesta fase, la persona es nega a acceptar la realitat de la pèrdua. Pot sentir-se com si la situació no fos real o com si fos un somni.

2.     Ira: la ira és una resposta comuna en la fase de dol. La persona pot sentir-se enfadada amb la persona que va morir, amb la situació o amb els altres per no haver fet més per prevenir la pèrdua.

3.     Negociació: en aquesta fase, la persona comença a mirar de negociar amb la realitat. Pot demanar que se li torni el que va perdre o mirar de trobar una manera d’evitar la pèrdua.

4.     Depressió: la depressió és una resposta natural al dolor i la tristesa. La persona pot sentir-se desconcertada per la pèrdua i pot experimentar sentiments de tristesa, soledat i desesperança.

5.     Acceptació: la fase final del dol normal és l’acceptació. La persona accepta la realitat de la pèrdua i comença a ajustar-se a una vida sense la persona que va perdre.

Símptomes del dol patològic

El dol patològic afecta un nombre elevat de persones. Això dificulta notablement la seva vida. Però, també passa que qui el pateix no sempre identifica que té alguna patològica, cosa que generarà una persistència dels símptomes al llarg del temps.

Els símptomes del dol patològic són:

·       Negació persistent: pot negar la realitat de la pèrdua i sentir que la persona morta encara és viva. Poden evitar llocs i situacions que els recordin la persona perduda i poden tenir dificultats per parlar de la pèrdua.

·       Ira i culpa: pot sentir-se enfadada per la pèrdua i culpar-se a si mateixa per coses que haurien pogut fer per prevenir-la. També poden culpar d’altres per la pèrdua.

·       Depressió: pot experimentar sentiments de tristesa, soledat i desesperança. A més, poden tenir dificultats per dormir, menjar i concentrar-se.

·       Ansietat: pot experimentar símptomes d’ansietat, com nerviosisme, inquietud, palpitacions i suors fredes.

·       Obsessió: pot tenir pensaments recurrents i obsessius sobre la persona perduda, incloent-hi imatges, somnis o records d’esdeveniments.

·       Aïllament social: pot evitar el contacte amb amics i familiars i pot sentir-se aïllada i desconnectada dels altres.

Notícies relacionades

Cinc consells per treballar l’obertura al canvi

Optimisme en nens: cinc pautes per ensenyar-los-en

El dol és una resposta emocional normal davant la pèrdua d’una persona pròxima o d’alguna cosa significativa en la vida. És una experiència universal que pot afectar qualsevol i que es manifesta a través d’una sèrie de reaccions psicològiques i físiques. No obstant, com hem vist, en alguns casos, el dol pot convertir-se en alguna cosa patològica, una condició que requereix atenció mèdica i tractament especialitzat.

* Ángel Rull, psicòleg.