Sanament

Sanament

Salut i descendència (i III)

Claire Wilson, psiquiatre: "Les dones amb trastorns que volen ser mares han de decidir per elles mateixes"

“Es tracta de preguntar a les dones què volen”

“Mantenir la medicació durant l’embaràs? No hi ha una única resposta correcta”

Claire Wilson, psiquiatre: "Les dones amb trastorns que volen ser mares han de decidir per elles mateixes"

Jordi Otix / EPC

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Claire Wilson és una autoritat internacional en relació amb la salut mental perinatal —abans i després de l’embaràs. La seva experiència en aquest terreny és àmplia al Regne Unit, especialment per afinar cada vegada millor l’assessorament a dones amb trastorns mentals que decideixen ser mares i actuar així abans de l’embaràs. La seva mirada és, doncs, preventiva i, sobretot, dialogant. Wilson, membre de l’Institute of Psychiatry, Psychology & Neuroscience del King’s College London i de la South London and Maudsley NHS Foundation Trust, atén SanaMente en el context d’un congrés a Barcelona organitzat per la Societat Marcé Espanyola de Salut Mental Perinatal, MARES. Un conclave en què s’han reportat evidències de les conseqüències dels trastorns mentals durant l’embaràs... i també de les conseqüències de prendre medicació psiquiàtrica durant aquest període. Es tracta d’un dilema no només de salut, sinó també ètic.

-En la primera jornada del congrés de MARES celebrat a Barcelona i titulat “El futur de la salut mental es gesta des de l’inici”, una col·lega seva va afirmar que, per a dones amb trastorns mentals severs, la via és l’ús de mètodes anticonceptius. Què n’opina? No hi ha una qüestió ètica en aquesta decisió?

-Hem de mantenir converses amb la gent. Depèn de la persona i dels seus punts de vista. En la meva pràctica clínica, pregunto a les dones les seves opinions i sempre explico els riscos i beneficis de tot, de tot, inclosa la medicació. Finalment, la dona ha de decidir per si mateixa, excepte si no pot prendre decisions; en aquest cas és diferent...

-Està parlant de casos psicòtics...

-Sí, però la majoria de dones han de prendre les seves pròpies decisions. Amb el suport dels clínics.

-En relació amb la medicació per a trastorns mentals durant l’embaràs... Sempre cal mantenir antipsicòtics, antidepressius, ansiolítics...?

-Riscos i beneficis. Depèn de la dona, no hi ha dues dones iguals. Cal una conversa amb ella, establir-hi una relació i veure què és bo i què no ho és. Pensant en la dona, en el nadó. No hi ha una resposta correcta, cada dona és diferent.

-Una altra qüestió clau és el risc de recaiguda si la dona deixa de prendre la medicació contra el trastorn durant l’embaràs...

—Sí, particularment en la depressió bipolar hi ha un alt risc de recaigudes. Algunes dones decideixen córrer el risc, i nosaltres les donem suport, decideixin el que decideixin.

-I, a més, hi ha la qüestió de com la medicació pot afectar el fetus...

-Sí, pot afectar-lo. És pitjor que el risc d’una recaiguda del trastorn? Depèn del tipus de risc, del que li ha passat en el passat, de la gravetat del seu trastorn quan el torna a patir, del tipus de medicació, de quins altres tipus de suport té. Hi ha moltes qüestions a tenir en compte; no és una qüestió de blanc o negre.

-Creu que a la Unió Europea s’han d’incrementar els serveis especialitzats d’ajuda a les dones en aquest període tan especial de les seves vides?

-Sí, no conec exactament l’existència de serveis d'aquest tipus a l’estranger. Al Regne Unit és bo, podria ser millor. Sempre hi ha marge de millora, però s’ha invertit molts diners en salut mental perinatal. Estem centrats a veure si podrem mantenir aquest nivell d’inversió. Esperem que sí. Estem analitzant el potencial de determinades intervencions i el seu impacte en les dones i en els seus fills.

-Quin missatge clau traslladaria als seus col·legues implicats en l’atenció a dones en el període perinatal?

-Preguntar-los què volen. Quin és el seu ideal. Moltes dones visiten un professional de la salut i volen que els digui què han de fer, però necessitem empoderar-les perquè parlin per si mateixes. Es tracta de preguntar-los: “què vols?”. O, per exemple, preguntar-los si volen tenir un altre nadó.

Notícies relacionades

-Respectar la seva decisió

-Sí, donant-los informació d’una manera intel·ligible per a elles. Això també és un repte.