PSICOLOGIA

Tristesa en nens: poder manejar-la perquè siguin feliços

L'acceptació de les emocions genera un millor desenvolupament

Tristesa en nens: poder manejar-la perquè siguin feliços

altanaka

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

La tristesa és una de les sis emocions bàsiques amb què cada persona compta en el seu repertori. No és oposada a d’altres, ni tan sols a l’alegria, però el seu mal ús i quedar-s’hi ancorat sí que dificultarà sentir emocions de caràcter positiu. Per això, a molts nens que es manegen més en la tristesa, els costa sentir un altre tipus de sensació com ara l’orgull cap a si mateixos, l’alegria o la il·lusió. La tristesa va acompanyada de pensaments repetitius, apatia o falta d’energia. Des d’aquest punt, si el mantenim en el temps, no podrem experimentar coses diferents.

El cervell tendeix a acostumar-se als estats emocionals, i arriba a convertir-los en patrons de comportament. Experimentar una emoció concreta durant unes hores o dies no té repercussions reals, però sí que les té quan acabem generant aquest estat permanentment. Qualsevol persona s’hi pot quedar ancorada i els nens són especialment susceptibles a això, ja que no coneixen les seves emocions, les seves funcions o com poden manejar-les millor. La tristesa ha de ser també treballada i acceptada per poder estar millor.

Més feliços

La felicitat és l’estat que arriba no per no haver sentit emocions negatives, sinó per haver-les identificat, acceptat i gestionat. Totes tenen una funció en nosaltres, tot i que les rebutgem i preferim viure en les positives. Negar-les fa que fugim i que l’alegria sentida sigui massa breu. La plenitud real ve al gestionar tot el que ens passa, fins i tot estant un temps en qualsevol emoció negativa.

Els pares són els màxims exemples que utilitzen els nens per aprendre a relacionar-se o entendre com funciona el món. Això també implica copiar certs models de comportament, pensament i emoció. Si els ensenyem a entendre emocions com la tristesa, podran desenvolupar-se amb més intel·ligència social i des del veritable creixement.

Els següents punts poden ajudar-nos a fer que els nens aprenguin a entendre i escoltar la seva tristesa per poder arribar a un estat de felicitat:

1. Acceptació

El primer pas és fer veure que les emocions sempre estaran amb nosaltres. La tristesa, com les altres, té una funció i busca ajudar-nos en determinats aspectes. Acceptar-la és la part imprescindible perquè no es descontroli i puguem manejar-la.

2. Coneixement

¿Per a què serveix la tristesa? Si no sabem comunicar això, no aconseguirem que pugui utilitzar-se correctament. La tristesa és l’emoció que obeeix a la sensació d’haver perdut alguna cosa, tot i que no sempre l’esmentada pèrdua és real. És la seva funció i és el senyal que el nostre cervell ens envia perquè puguem identificar el que ha ocorregut en el món real.

3. Realitat

No sempre sentim tristesa quan alguna cosa ja s’ha perdut o s’ha acabat. De vegades anticipem aquestes pèrdues, les portem del futur i no lluitem perquè no arribi a passar. En adults és fàcil veure-ho quan, per exemple, hi ha una crisi en la relació de parella. Anticipo que hi haurà una ruptura i, en lloc de mobilitzar els meus recursos perquè no passi, ho dono per perdut. Al final passa el que em generava por.

4. Alternatives

Quan veiem que la sensació de pèrdua és real, hem d’ajudar a generar conductes alternatives. Si la tristesa és per un conflicte a l’escola, ¿què és el que podem fer per resoldre-ho? És la funció que té per a nosaltres, generar conductes des del raciocini perquè puguem sortir-ne.

Notícies relacionades

Cada emoció és útil i vàlida en nosaltres. Ens ajuda a conèixer-nos, relacionar-nos i créixer com a persones. Si no sentíssim res, estaríem perduts. Analitzar què sentim, com quan estem tristos, i buscar solucions és l’alternativa vàlida. Com a pares, ho hem d’ensenyar també als nostres fills.

Ángel Rull, psicòleg.