¿No acceptes la teva ruptura de parella? Això t’ajudarà a girar full

Els canvis de cicle en les persones suposen, independentment de si són per millor o no, moments d’estrès i de reajustament emocional. Hi ha una part de la nostra vida que perdem per donar pas a una altra que pot generar por i incertesa. Certs esdeveniments són més o menys estressants per a cada persona i n’hi ha alguns que són catalogats com els més traumàtics. Entre ells podem trobar mudances, acomiadaments, la mort d’éssers estimats o les ruptures de parella. Aquesta última s’agreuja encara més quan ha sigut inesperada.

Acabar una relació sempre fa mal. Hi ha una part de nosaltres que sembla que es mor, que queda buida i que arrossega diverses àrees. Trencar amb la parella ens afecta en el dia a dia, a la feina o en la vida social. No és un fet aïllat que puguem deixar a casa. Genera un estat de dol en el qual es passen diverses etapes, i la primera és l’estat de l’acceptació, que sembla la més difícil però que és també la més necessària. Si no ho fem, no girarem full.

Fases

Cada canvi en la nostra vida porta un període d’adaptació pel qual passem tots. Els moments de pèrdua, com la mort d’algú o la ruptura amb la parella, impliquen una adaptació i és necessari processar el dol. No són lineals, no tots passem per cada etapa i sovint podem quedar-nos bloquejats en alguna. Però sempre és bo entendre-les per poder normalitzar el que ens ha passat.

Les diferents etapes d’un dol són:

1. Pèrdua

És el moment en què desapareix allò que ocupava un lloc en la nostra vida. Genera un buit a la nostra zona de seguretat i el cervell comença a detectar amenaces. No portem bé els canvis, especialment quan són pèrdues com una ruptura.

2. Desesperança

És la visió esbiaixada que ens diu que allò que teníem era molt bo i que la nostra vida mai millorarà.

3. Ansietat

Apareix quan es barreja la por del futur amb la sensació de pèrdua. Anticipem, no sabem com enfrontar-nos al dia a dia i generem més emocions negatives.

4. Acceptació

És la fase en què comença l’ordre i la calma; quan, per molt malament que estiguin les coses, assimilem que la realitat ha canviat.

5. Superació

Aquesta última fase té el requisit indispensable que hi ha hagut d’haver una acceptació prèvia. Sense això mai avançarem.

Podem avançar

Quan la nostra parella se’n va, creiem que és el final de la nostra vida. Estem convençuts que mai res tornarà a ser com abans, una creença que ni és falsa ni negativa. És en aquests moments quan podem prendre la responsabilitat d’enfrontar-nos al dol i tenir l’esperança que trobarem la manera d’estar millor. Ho hem d’acceptar per continuar i escollir en quin punt volem estar.

Aquests consells t’ajudaran a aconseguir l’acceptació:

1. Temps

Les emocions porten un cicle natural. Si forcem i intentem estar bé, aquest cicle torna contra nosaltres. Cal respectar el que el nostre cap vagi marcant.

2. Respecte

És el moment de cuidar-nos i no castigar-nos. Si mantenir el contacte a les xarxes socials o veure cada dia les coses de l’altra persona a casa ens fa mal, potser hem de trencar amb aquesta dinàmica. Són les nostres necessitats i hem de respectar-les.

3. Reprèn o tria

Una parella implica un canvi en la nostra vida. Pot ser que hàgim abandonat aficions o temps per a nosaltres. És moment de reprendre-les o d’escollir noves coses.

Notícies relacionades

Això és del que t’has d’acomiadar als 60 si vols ser més feliç

X, fins aquí hem arribat!

Per molt doloroses i inesperades que puguin ser les ruptures, tot i que encara no ho vegem, podem arribar a estar bé de nou. Són processos comuns i necessaris per al nostre creixement. El complicat és acceptar-ho i es pot aconseguir amb temps i espai per al nostre dol.

* Ángel Rull, psicòleg.