Quatre comportaments tòxics amb tu mateix

Quan tendim a pensar com una persona dirigeix la seva vida, imaginem que tot el que fa va encaminat al seu propi benestar, independentment de com es relacioni amb els altres. De fet, quan una persona és tòxica, ho és amb els altres, tot i que no sempre és així. La persona tòxica també pot ser un mateix, però també pot donar-se que només siguin conductes puntuals les que ens facin mal.

Mals hàbits, una pobra gestió emocional o ancorar-se en vells rancors ens generen malestar i ens impedeixen relacionar-nos amb els altres. El senyal d’alarma ens la dona les relacions que mantenim amb els altres, els problemes a la feina o el fet de pensar que mai ens surten les coses bé. No obstant, emocions com la solitud i l’aïllament i senyals de baixa autoestima ens podrien indicar que el problema és nostre i que ens estem perjudicant amb els nostres comportaments tòxics.

Cap a un mateix

La tendència general és pensar que, quan les coses surten bé, me les he guanyat i que, quan alguna cosa està malament, és responsabilitat dels altres. Això acaba ocultant la veritable cara de la responsabilitat. Les coses bones o dolentes que ens passen tenen, tot i que no sempre, a veure amb el que nosaltres fem, tot i que sigui de forma indirecta. Que hi hagi un problema d’insatisfacció laboral, per exemple, ¿és només cosa de la feina? Si ens posem a pensar-ho, aquest problema podria repetir-se en qualsevol entorn, perquè alguna cosa en el nostre interior pot no estar funcionant bé.

La majoria de les coses negatives que sentim amb nosaltres mateixos no es deu a un veritable desajust mental, sinó a una sèrie d’esquemes cognitius i conductuals adquirits amb els anys i que han perdut la utilitat inicial que poguessin tenir. El que abans pot ser que funcionés, ara no, i ens acaba fent que ens perjudiquem a nosaltres mateixos. És un problema de rutina i zona de seguretat que pot eliminar-se mitjançant l’anàlisi i accions conscients.

Per poder identificar quins comportaments tòxics tenim cap a nosaltres mateixos, podem fixar-nos en els següents punts, avaluar si nosaltres ho tenim i començar a desarmar-lo:

1. Visió egocèntrica

Els nens i els adolescents es caracteritzen per tenir una visió centrada únicament en ells mateixos a causa de la falta de maduresa del cervell. Amb l’etapa adulta, això se supera i comencen a tenir-se en compte altres persones. No obstant, un dels comportaments que es mantenen i es converteixen en tòxics és el de perpetuar aquesta visió. Independentment del motiu, la persona se centra a satisfer primer les seves pròpies necessitats, per banals que siguin, sense tenir en compte el que els altres necessiten i que pot arribar a ser més prioritari.

2. Queixa i crítica

El discurs que es dona als altres o que es maneja en el diàleg interior és el que se centra en tot allò que sigui negatiu, per petit que sigui. La queixa, d’allò negatiu que ens passa o ens fan, i la crítica, de com els altres estan fallant constantment.

3. Pèrdua de responsabilitat

Aquesta conducta apareix tant quan la persona es nega a prendre control sobre la seva vida com quan sent que de veritat no el té. La majoria de les coses que aconseguim es deu a l’esforç d’altres i nosaltres no som autosuficients ni sabem regular-nos.

4. Frustració i ressentiment

Les pèrdues són parts indispensables de la nostra vida. Una vegada que arriben, l’emoció associada és la tristesa, tot i que ens costi quedar-nos-hi, ja que sembla anul·lar-nos i fer-nos petit. Com a resposta, moltes persones comencen a dirigir-se des de la ràbia, una emoció que dona energia però que no ens permet girar full. El que ens passa és sempre vist com a injust i genera frustració i ressentiment.

Notícies relacionades

El meu cap és tòxic: aquests trets el delaten

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

La situació ideal en la nostra vida, a part de tot el que s’atribueix a elements externs o a l’atzar, és que tota acció realitzada anés dirigida a obtenir una satisfacció, encaminar-nos al benestar i unir-nos als altres. No obstant, algunes de les coses que fem constantment són tòxiques i ens generen aïllament i males relacions. Treballar des de la humilitat i poder veure-ho és el primer pas per poder-ho canviar.

* Ángel Rull, psicòleg.