El meu cap és tòxic: aquests trets el delaten

La productivitat d’un empleat s’ha estudiat des dels models de lideratge, com el cap motiva les persones, les característiques del lloc o sobre com la feina es relaciona amb la personalitat del treballador. Es tenen en compte tant factors positius com negatius. Dins del que és negatiu, tot i que no es té sempre es veu, hi ha la possibilitat que la persona que estigui al comandament estigui abusant del seu poder, resti l’energia dels treballadors i actuï com una persona tòxica, amb una marcada desigualtat.

El cap tòxic no només és aquell que utilitza mètodes basats en càstigs per augmentar la productivitat, sinó que duu a terme una altra sèrie de conductes que acaben produint por d’anar a la feina, ansietat o baixa autoestima. La persona que ho pateix no sap si realment està fent alguna cosa malament, sent culpa i baixa autovaloració, i no sap com sortir d’aquesta situació.

Bons líders

Els models d’educació i de lideratge han apostat sempre pel que és negatiu a l’hora de generar un millor ensenyament o augmentar el rendiment dels treballadors. Mètodes basats en càstigs o a suprimir premis o coses positives eren utilitzats cada dia. Des de fa uns anys, els estudis realitzats en escoles i en empreses demostren que un lideratge positiu aconsegueix una millor motivació i un notable augment de la productivitat, independentment que això passi en l’ensenyament o en el món laboral. De fet, en aquest últim sector, s’ha vist que, tot i que el salari sigui més baix, amb aquest model de lideratge, el rendiment continua augmentant.

Els bons líders es diferencien dels mals caps en què l’autoritat no parteix de la desigualtat sinó de la motivació. No hi ha coaccions, sinó que s’aconsegueix un compromís basat en valors i incentius. S’encoratja i es genera un sentit de pertinença al grup i a l’empresa.

Mals caps

Quan la por és el que més apareix a l’oficina, hem de començar a plantejar-nos si el nostre cap s’ha convertit en una persona tòxica dins de l’empresa. Això no depèn realment que hi hagi poder, sinó de com això és utilitzat per satisfer inseguretats i una mala gestió emocional. El mateix que veiem entre germans o amb algunes parelles, un cap també pot arribar a ser tòxic, amb conseqüències molt negatives en tots els empleats, tot i que sempre n’hi ha uns que ho pateixen més que d’altres.

Detectar un cap tòxic ens farà poder treure’ns responsabilitat i culpa, buscar la manera de dir no i, arribat el moment, canviar una feina per una altra. Aquests senyals ens ajudaran a fer-ho:

1. Desequilibri

Cada feina comporta una sèrie de drets, com el descans o respectar les hores del menjar. Això també implica que, una vegada fora de l’oficina, no et truqui ni t’escrigui per WhatsApp. El mal cap no respecta els drets mínims i utilitza la por o les amenaces.

2. Necessitat de control

Independentment de la teva experiència i la teva vàlua, el cap tòxic necessita controlar tots i cada un dels teus moviments. Necessita saber què fas cada dia i quins resultats estàs tenint.

3. Intimidació

Els crits són constants i, en molts casos, veiem humiliacions públiques i privades.

4. No sap res de tu

A aquest tipus de caps no els preocupa res de la teva vida. De fet, no solen saber si estàs casat o tens fills. Tallen tota informació privada perquè només els interessen els números a l’oficina.

5. Pobra gestió del conflicte

Tot i que semblin molt forts, el seu caràcter tendeix a ser feble, insegur i amb poques habilitats socials. Quan hi ha algun conflicte o han de donar la cara, s’escudaran en els altres.

Notícies relacionades

Les dues emocions que et provoquen ansietat i no et deixen ser feliç

Combatre la desinformació, una qüestió de drets socials i salut mental

La cultura actual encara no s’ha desenvolupat cap a models de lideratge positius en totes les àrees. Hi continua havent persones que creuen fermament en els càstigs i que utilitzen el poder per coaccionar. Això és especialment perillós quan s’uneix a una persona que, per si mateix, ja és tòxica i es converteix en el nostre cap.

* Ángel Rull, psicòleg.