¿Abandono o ho deixo? Claus per saber què fer

El pensament positiu està promovent la falsa creença que sempre hem de perseverar. No obstant, quan ens trobem en un moment en què tot sembla estar estancat, hem de saber si realment val la pena, si comptem amb les eines necessàries i, en cas contrari, si sabrem adquirir-les. Prendre la decisió és complicat, ja que pot implicar tirar per terra setmanes o mesos de feina, no només en la nostra carrera, sinó també en una relació o en un projecte.

La perseverança té un enemic, el qual es pot confondre, com és l’obstinació. Popularment tendeix a dir-se tossuderia, i és la causant que, fins i tot veient les conseqüències negatives, continuem anant pel mateix camí. Quan apareix l’obstinació i quan la meta que volem no arribarà, hem de rendir-nos i començar de nou en una altra banda.

Saber quan abandonar

Quan establim una meta ho fem amb la convicció que, a l’aconseguir-la, l’esforç haurà valgut la pena i podrem estar millor que quan comencem. Conformem aquesta nova realitat i comencem a mobilitzar els recursos per a la seva consecució, tant a escala interna com externa. Aquesta meta no ha d’anar sempre directament unida al que crèiem que seria el millor per a nosaltres. Però, una vegada que hem començat a moure’ns, ho neguem per no sentir que hem perdut el temps.

Tot i que en un primer moment estiguem plenament convençuts que el nostre propòsit és el que millor s’adapta a les nostres necessitats, podem arribar a sentir buit, desgast psicològic i simptomatologia ansiosa i depressiva. Abans que sigui massa tard, hem d’avaluar les conseqüències i saber si és el moment d’abandonar o perseverar.

1. Ha passat massa temps

Des del moment en què comencem fins a l’actual ha pogut passar un temps relativament elevat. En cas de ser així, les nostres preferències han pogut canviar, igual com la nostra situació o les nostres necessitats. Tenim dret a canviar d’opinió i aquí podríem aplicar-ho.

2. Treball dur

Una situació que pot confondre’ns és quan, per aconseguir l’objectiu, hem de treballar dur durant un temps determinat. Això pot semblar prou raó per abandonar, quan simplement és una situació en què haurem de treure energia i motivació.

3. Conseqüències immediates

A l’encaminar-nos cap a l’objectiu, podem no estar tenint en compte totes les conseqüències negatives que ja estem tenint. Hores de sacrifici i pèrdua de temps o de diners que no compensarien el que aconseguiríem després.

4. Dèficit de capacitats

Tenim una sèrie d’eines que, amb el pas del temps i de les necessitats del moment, van ampliant-se. Davant d’un nou repte, no sempre comptem amb aquestes eines i aprendre’n altres de noves no arriba a ser del tot possible. Veure’ns superats és motiu de creixement, però no d’esgotament. Podem abandonar i enfrontar aquesta mateixa meta en el futur.

5. No hi ha felicitat

L’esforç que requereixen els reptes no és incompatible amb sentir benestar i satisfacció. De fet, si no apareix per enlloc, ens estem orientant a una meta que tampoc podrà omplir aquest buit.

6. Desgast

La nostra salut física i mental pot veure’s seriosament perjudicada. Independentment del valor del que volem aconseguir, no ha de depassar el que el nostre cos o la nostra ment pot suportar.

Notícies relacionades

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

¿Què és un atac d’ansietat? Així el pots reconèixer

Les xarxes socials són plenes de missatges que ens animen a seguir endavant, a lluitar pels nostres somnis i no rendir-nos mai. No obstant, en moltes ocasions, abandonar suposa un acte més gran de valentia i de respecte per nosaltres mateixos. Hem de valorar les nostres necessitats en el moment present i escoltar què és el que realment volem.

* Ángel Rull, psicòleg.