Josep Ribas: «El comerciant és el psicòleg dels clients»

Josep Ribas (Barcelona, 1969) és la tercera generació de comerciants. El seu pare alternava el sector majorista i el minorista i així ho tocava tot. I, com que els temps canvien, el seu fill compagina ara les noves tecnologies amb la venda en una parada del mercat de Sant Gervasi i reconeix que així ven més pollastres. Aquest comerciant és el president d'un mercat que aquest any celebra el centenari.

-¿Què és ser comerciant en aquests temps de crisi?

-¡Uf! És sobretot sobreviure perquè hi ha molta competència i poques ajudes al petit comerç de barri. A més, els grans rebenten preus perquè importen molt barat de la Xina, Sud-amèrica, Turquia... Nos-

altres, no obstant, apostem pels productes de proximitat, els denominats de quilòmetre zero.

-¿Vostè ha abaixat preus per no perdre vendes?

-No, però fa cinc anys que venc al mateix preu. No els he mogut perquè crec que amb la crisi no és moment de fer-ho. Faig ofertes puntuals i he elaborat nous productes. Encara que sembli una incongruència, la gent es fixa en els preus dels productes, però a la vegada desconfia dels que són molt barats. De seguida pregunten si són bons i frescos.

-¿Què ha de fer el petit comerç?

-Atraure nous compradors. La clientela fidel del mercat de Sant Gervasi ronda els 70 anys. Per això, hem de conquistar famílies amb nens i la gent jove perquè ells no tenen aquesta cultura de mercat.

-¿I això com s'aconsegueix?

-Fa 12 anys vam renovar i modernitzar el mercat. Però amb això no n'hi ha prou, ens hem de donr a conèixer, promocionar-nos, oferir servei i qualitat, i fer activitats per atraure públic.

-¿Per exemple?

-Puc explicar el meu cas. A través de Facebook he contactat amb les associacions de pares de diversos col·legis i he anat a fer demostracions en aquests centres. L'altre dia vaig anar a una escola amb una fregidora i dos tipus diferents de nuggets de pollastre. Un era el que venc jo i l'altre, el que ofereix una coneguda cadena de menjar ràpid. Evidentment, als nens els van agradar més els artesanals. Amb aquesta estratègia ja he aconseguit una desena de clients nous.

-I al mercat, ¿què hi fan?

-Organitzem activitats. Fa uns quants dies vam portar una vaca de cartró perquè els nens la poguessin munyir. D'aquesta manera vam aconseguir que els pares entressin al mercat encara que únicament fos per comprar-los berenar, però estem satisfets perquè van veure les nostres parades i els productes que hi venem.

-¿Tenen alguna altra estratègia en cartera?

-Programar tallers per ensenyar la gent a economitzar a l'hora de fer el menjar. Hi ha una sessió per reciclar les sobres i convertir-les en croquetes i canelons o per convertir la fruita madura en sucs. En el fons, és simplement la tornada a la cuina de l'àvia.

-Vostè és des del juliol el president del mercat de Sant Gervasi ¿Quin futur li veu al mercat?

-Crec que hem de tornar al que era abans un mercat: un centre neurològic del barri, un punt de referència social. La gent anava al mercat ha relacionar-se, com es fa a la perruqueria. Tot això s'ha perdut.

Notícies relacionades

Una dona mor en un incendi al barri de Sarrià de Barcelona

Sant Gervasi plora el tancament a traïció de Cortacans

-Els botigues coneixen la vida de la clientela.

-Som els psicòlegs dels clients. Sabem si tenen problemes familiars o de salut i també coneixem les seves preferències.