El passat d'un poble, en un carrer

Uns nens juguen a pilota pel carrer. Riuen, criden, i no semblen preocupar-se de cotxes o transeünts. Perquè per aquí no hi passa gairebé ningú que no sigui veí. «El carrer de Grau representa els últims vestigis de l'antic poble de Sant Andreu de Palomar», explica Jordi Petit, historiador del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias.

Els terrenys de l'antiga masia de can Grau, que sorgia a l'altre costat del carrer Gran de Sant Andreu, van ser parcel·lats i venuts a principis del segle XIX. A poc a poc, s'hi van anar construint les cases que ara componen el carrer de Grau, seguint un esquema precís: a cada vivenda corresponia, a l'altre costat de la via, un petit hort. «De fet aquest carrer era conegut aleshores com a carrer de les hortes», aclareix Petit.

Al carrer Gran de Sant Andreu hi ha una bretxa que no supera el metre d'amplada. És com un embut que, després d'un revolt, s'obre i deixa veure així tot el carrer de Grau. «L'ajuntament vol tirar les cases que van des del número 1 fins al 14 per fer-hi una zona verda, però fent això es perdria la sensació d'ocult del carrer», puntualitza Petit, que explica com a sota de cada dues cases hi havia un refugi perquè els veïns s'hi poguessin amagar.

Les construccions, algunes catalogades i protegides com a patrimoni històric, són gairebé totes de planta baixa, primer pis i coberta a dues aigües. Entre elles comparteixen paret, però no pas color. Els tons més intensos del morat deixen pas a tonalitats crema. La uniformitat del carrer, en canvi, es reflecteix als patis de cada vivenda. Ara, la majoria són aparcaments, tot i que hi queda algun exemple a destacar.

Notícies relacionades

Veïns de Sant Andreu de Barcelona demanen suspendre la recollida d’escombraries porta a porta

«Pots travessar Sant Andreu sense trobar-te cotxes»

Les cases número 56 i 58 pertanyen a la família Castells. Els patis que els corresponen són una explosió de color. «És la Catalunya en miniatura d'Isidre Castells -explica Petit-, un senyor que vivia en aquest carrer i que al jubilar-se va construir aquest homenatge a la seva terra».

I per descomptat Castells no es va saltar res. La Sagrada Família, la Casa Batlló, l'escut del Barça i Sant Jordi només en són alguns exemples. «El Centre d'Estudis Ignasi Iglésias intenta que això es catalogui. Una obra com aquesta s'ha de protegir, i també el carrer», acaba dient Petit.