Els Països Baixos frenen l’extrema dreta

Dimecres els holandesos van votar i –contra tot pronòstic– l’extrema dreta de Geert Wilders va sofrir una severa derrota. Amb una dada n’hi ha prou. Wilders, que liderava el primer partit, ha perdut 11 diputats i ha caigut de 37 a 26 (en un parlament de 150 escons), mentre que els liberal-progressistes o socioliberals de Demòcrates 66 han pujat ni més ni menys que 17 i empaten amb Wilders a 26 escons. A més, tres partits més de centre –els liberals amb 22 (en baixen 2), els democristians amb 18 (en pugen 13) i els laboristes-ecologistes amb 20 (en baixen 4)– sumen 88 escons, de manera que podrien tenir una àmplia majoria.

El govern trigarà a formar-se, perquè hi ha 15 partits al parlament (s’obté un escó amb el 0,7% dels vots) i allà la negociació sempre és lenta. Però el que ja és clar és que Wilders i el seu Partit per la Llibertat han patit una rebregada ben forta i que, gairebé segur, el nou primer ministre serà el jove líder de Demòcrates 66, Rob Jetten (38 anys), un progressista preocupat pel medi ambient (va ser ministre del ram amb Rutte) i un convençut europeista.

El fet principal és que la derrota patida per Wilders, amb unes posicions de rebuig de la immigració que han influït tot Europa, trenca la tendència a l’alça de l’extrema dreta als grans països europeus: Itàlia, on Meloni governa, França i la Gran Bretanya, on Marine Le Pen i Farage encapçalen les enquestes, i Alemanya, on AfD ja és el segon partit.

En les eleccions anteriors, del 2023, Wilders, amb un discurs contra la immigració que la culpabilitzava de l’escassetat d’habitatge per als neerlandesos, va aconseguir ser per primera vegada el primer partit. I, sense respectar el cordó sanitari, tres partits més van acceptar una coalició amb ell, però amb la condició que quedés fora del Govern, la presidència del qual va recaure en un alt funcionari. La dreta va voler normalitzar l’extrema dreta esperant que es moderaria en el Govern. Però va passar al contrari. Al juny Wilders va exigir endurir la política migratòria i, com que s’hi van negar els altres partits de la coalició, va trencar el Govern i va forçar unes eleccions anticipades, esperant augmentar els vots i diputats i ser primer ministre. Hauria, així, reforçat el vent d’extrema dreta i la seva influència a Brussel·les.

Però no ha sigut pas així. Els neerlandesos, que van premiar Wilders el 2023 gràcies al seu discurs contra la immigració, ara han decidit castigar un líder que ha creat continus problemes al Govern i que ha acabat trencant-lo i forçant unes eleccions anticipades. L’ordre que predica l’extrema dreta ha acabat en desestabilització i desordre.

La pilota ara està en les mans dels socioliberals de Demòcrates 66. ¿El seu líder, Rob Jetten, podrà encetar una nova pàgina i frenar el vent d’extrema dreta? No serà fàcil, perquè hi ha eleccions municipals al març, fet que pot desincentivar compromisos i perquè el sistema electoral holandès premia el multipartidisme. A més, Jetten haurà de convèncer els laboristes, que han perdut quatre diputats, i els liberals, que n’han perdut dos i volen un govern més a la dreta –sense els laboristes–, que tindria molt difícil arribar a la majoria absoluta de 76 diputats.

Notícies relacionades

Un país que plora

Intervenir el mercat

La democràcia és complicada –més amb un sistema multipartidista–, però els partits han de saber pactar i resoldre els problemes –immigració, habitatge– si volen evitar que la protesta alimenti l’extrema dreta. Als Països Baixos s’ha fet un important primer pas i els electors han tornat a confiar en les diverses tonalitats de les polítiques de centre, però vuit dies abans ni més ni menys que un 40% deien que encara no havien decidit el vot.

Hi ha molt de desconcert i si el centredreta i el centreesquerra no estan a l’altura de les circumstàncies...