Rosalía, ¿monja o ‘tradwife’?

L’embolic que s’ha armat. Que si Rosalía planxant en el vídeo és una tradwife… Que si Rosalía vestida de monja i mística és horrible. Relax, sisplau, que encara no ha sortit ni el disc a la venda. Per cert, ¿no hi ha ningú que recordi la misticitat de la iconografia d’El mal querer? Que Rosalía surti planxant o fent el llit no és ser tradwife. Encara no he vist dir a Rosalía que deixa la professió per estar-se a casa fent receptes. El que veig és una jove amb pensaments intrusius i desgraciada, com totes, fent tasques domèstiques. Quantes no hem planxat recordant la creu que portàvem a sobre, donant voltes al manso de torn que ens destrossava per dins en un "visc sense viure en mi". Per aquí hi hem passat totes, i Rosalía... també.

Sobre la portada de monja. És veritat, però a les fotos interiors no apareix Rosalía en un convent resant, sinó en un llit... i sense roba. ¿Que Rosalía parla del celibat voluntari? Ja vaig escriure sobre això, i ara que estem fins als nassos de violència sexual, la que vulgui parar una temporada, no em sembla pas un drama.

¿Que Rosalía ha dit, després de passar una mala època amb compromís anul·lat inclòs, que resa a Déu? No entro a dir a ningú com ha de calmar el dolor. La meva àvia era republicana i va acabar resant després de morir la seva filla. I a mi m’agrada l’art sacre i ploro amb The chosen. ¿Que parla de santes, la imatge que el masclisme reclama? Ja ho veurem. De santes se’n pot parlar des d’una submissió fumuda o des del poder o el desig. Recordo: Santa Teresa de Jesús.

Notícies relacionades

Un país que plora

Intervenir el mercat

Anem al gra, però. La tensió de Déu i el feminisme. A veure, que Rigoberta Bandini parlava d’espiritualitat i el seu Déu en l’àlbum Jesucrista superstar i no hi va haver escàndol. Que compartim la crítica al neoliberalisme del premi Princesa d’Astúries, Byung-Chul Han, i ell ha escrit el llibre Sobre Dios, basat en Simone Weil. Que Madonna ha sortit crucificada a l’escenari. Que mirem Al cielo con ella, amb una Henar que adora la imatgeria religiosa, o el pòdcast Las hijas de Felipe i no acabem pas de monges. Per cert, hi va haver monges rebels de categoria. Que Florence and the Machine té un àlbum amb un sagrat cor i Big God. Que el meu Federico García Lorca tenia una Dolorosa al costat del llit... Però, pregunto, si és incompatible religió i ser feminista, ¿què fem amb la sufragista Lucretia Mott de Seneca Falls o amb les nostres Concepción Arenal o Emilia Pardo Bazán? ¿Les expulsem? Una cosa és que el feminisme sigui més de bruixes i rebutgi que la religió limiti drets, i una altra és expulsar la dona (que no totes són feministes) que resi. Crec que la cosa no va així.

I de contradiccions n’hi ha unes quantes. Perquè, si anem a l’arrel de la submissió a la dona, aquí no se n’hauria de casar cap ni n’hi hauria d’haver cap que fos mare. I això és impossible perquè som humanes. Jo soc la primera de treure les ungles si qualsevol religió entra en les lleis feministes, que consti. Però Jesús tenia raó: a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar. Tranquil·litat i bons aliments, germanes.