Governabilitat

La filípica de Puigdemont

1
Es llegeix en minuts
La filípica de Puigdemont

ACN

Puigdemont sempre deixa les revolucions a mitges. El gran procrastinador pretén transformar un referèndum victoriós en unes eleccions autonòmiques, i el seu primer impuls després de declarar la independència del seu país consisteix a abandonar-lo. Catalunya no és més independent avui que el 2017; per això el pacte de Junts amb el PSOE continua sent més cridaner que la seva ruptura inevitable, tot i que el divorci es presenta tan pacífic que semblava pactat. La filípica del traït va fer cohibir, el memorial de greuges es va compensar esmicolant els encerts de l’aliança. L’expresident va declamar sobri i mesurat, com si tingués por que l’altra part se li avancés en la fractura. Puigdemont ofega però no estreny.

Transformar en delinqüent Puigdemont és un fracàs de l’Estat de dret. La molt presumpta ruptura amb el PSOE la resol un assessor matrimonial amb un sermó de deu minuts. El capellà interpretat per Agustín González a La escopeta nacional en tindria prou amb el seu categòric "el que jo he unit a la terra que no ho separi Déu al cel".

Obvietats

El damnificat de Waterloo va enllaçar obvietats sobre l’absentisme de la seva parella, el desigual repartiment de les feines de la casa i la distracció de la prole, aquí sintetitzada en el fet que no hi ha PSOE "més enllà de la seva proverbial capacitat per ocupar el poder". I a sobre beu.

Notícies relacionades

Si Puigdemont visqués a Espanya, segons pretén, s’amortitzaria i s’esmorteiria el ressò de les seves paraules. De fet, Aliança Catalana avantatja en crueltat el PSOE, perquè desafia Junts apel·lant als baixos instints d’un partit que amb Jordi Pujol va cobrir l’espectre sencer, des de Franco fins a Felip i una mica més.

L’expresident no és un mal tribú, i Feijóo podria aprendre de la seva oratòria, però l’última rebequeria de l’independentista a estones es limita a un prudent "ens hem donat un temps". Per a la salut de tothom, fins que es corregeixi l’accentuat costum espanyol de confondre amb un revolucionari una persona que només reclama una mica d’afecte.