Els pacients crònics complexos de Catalunya tindran un equip d’infermeres a domicili per evitar ingressos

Aquesta és una de les mesures que formen part de l’inici de la segona fase del CAIROS, el comitè d’experts de la Conselleria de Salut destinat a reformar la sanitat pública catalana després de 40 anys sense actualitzar-se. Aquesta fase estarà dedicada a la «integració» del sistema sanitari, que està «molt fragmentat» i pel qual circulen, de vegades sense ton ni són, alguns pacients. En concret, els crònics complexos dependents que viuen a casa i que es desorienten als hospitals.

«Representen l’1% de la població, però consumeixen molts recursos. L’objectiu d’aquest equip específic d’infermeres, que provindran de la primària i que estaran organitzades per tot el territori, és mantenir el pacient al seu domicili, tret que sigui imprescindible l’ingrés. Però el que no té sentit és que el SEM s’emporti aquest pacient a urgències de l’hospital perquè té febre i perquè no hi ha cap altra opció», segons avança a EL PERIÓDICO el president del CAIROS, Manel del Castillo, que a més és gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

Aquest nou model no suposarà un augment del nombre d’infermeres, sinó una reorganització dels equips de treball. Per als pacients més complexos i dependents, que no obstant això es troben estables, els ingressos hospitalaris són perjudicials perquè acostumen a desorientar-se. La finalitat d’aquest nou model és, per tant, reduir ingressos innecessaris. Del Castillo creu que aquest model és viable, entre altres coses perquè a Catalunya ja s’han portat (i amb èxit) propostes semblants a Blanes-Calella, la Metrosud i el Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE).

El cas del CAPSBE

«Aquests pacients són els més complexos i els més fràgils i necessiten un model organitzatiu molt ben musculat perquè, si no, és fàcil que acabin donant voltes pel sistema sense cap criteri», raona Jaume Benavent, gerent del CAPSBE. ¿Com treballen aquí amb aquestes persones? A qualsevol pacient que entra en el servei d’atenció domiciliària se li assigna un equip específic d’infermeres, metges, un administratiu i un terapeuta ocupacional. A més, hi ha altres professionals que dediquen part del seu temps a aquesta població: farmacèutics de primària (que revisen la medicació d’aquests pacients), els referents de benestar emocional (que s’ocupen dels cuidadors), una gestora de casos (una infermera especial), una treballadora social i una higienista dental a domicili.

«Això permet dedicar recursos a una població amb moltes necessitats i que es descompensa sovint. I que el pacient passi el màxim temps possible al seu domicili, perquè prevenim les descompensacions i, així, reduïm els desplaçaments a Urgències», afegeix Benavent.

Àrees integrades de salut

L’inici d’aquesta segona fase del CAIROS es va presentar ahir a la tarda a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona davant uns 200 sanitaris. L’acte no estava obert a la premsa. Una altra de les mesures que s’inclouran en aquesta nova fase és la creació d’unes 30 àrees integrades de salut (el CAIROS encara n’està definint el nombre precís) a tot Catalunya.

«Tenim un sistema molt dispers –explica Del Castillo–. La nostra proposta és la integració de serveis: salut pública, atenció primària, atenció sexual i reproductiva, atenció intermèdia, hospital d’aguts, salut mental, atenció urgent, rehabilitació, emergències i atenció presencial. Cada àrea integrada de salut tindrà aquestes nou tipologies. No estem inventant res, simplement volem gestionar tot això de manera agrupada, per territoris, de tal manera que treballin conjuntament per fer front a una demanda de pacients que creix».

El repte de la vellesa

L’objectiu d’aquesta reorganització és fer front a la realitat que travessa el sistema sanitari (el de Catalunya i els de tot Europa): l’envelliment poblacional i la jubilació de sanitaris. A Catalunya, els majors de 80 anys s’han multiplicat per tres en els últims 40 anys i superaran el 10% de la població total el 2060. A més, el 70% dels catalans de més de 65 anys tenen una malaltia crònica. Els majors de 65 anys també representen el 62% dels hospitalitzats a Catalunya. «Un 20% de la població genera el 60% dels ingressos», resumeix Del Castillo.

A més, a Catalunya un 18% dels metges i un 10% de les infermeres es jubilaran en els pròxims cinc anys. Aquests percentatges arribaran al 28% i el 19% respectivament en els pròxims 10 anys. Aquesta realitat és la que obliga a treballar de manera diferent. «El pacient tindrà els seus mateixos referents. Però aquests referents s’hauran de coordinar millor», diu el president del CAIROS. «El pacient ho notarà en el sentit que les coses aniran millor», afegeix.

Més integració

Notícies relacionades

Catalunya reforma l’atenció primària perquè en un any es pugui oferir assistència en 48 hores

El poder de la hidroteràpia en la rehabilitació d’un ictus: «Pacients que no són capaços de caminar en territori ferm aconsegueixen fer passos a l’aigua»

Del Castillo precisa que no es concentraran serveis, ni es crearan noves entitats, ni tampoc es tancaran les existents. «Estem parlant d’integració. Estem plantejant que els serveis treballin agrupadament», insisteix. I assegura que això «no és cap invent», sinó que ja es fa en països com la Gran Bretanya (sota el nom d’Integrated Care Systems, Finlàndia (Wellbeing Services Counties) o Dinamarca.

Per últim, en aquesta segona fase del CAIROS també s’abordarà la reducció del temps d’espera per accedir als especialistes. Per a això, es plantejarà que les consultes externes de l’atenció primària i els hospitals tinguin una «gestió compartida». «La paraula seria corresponsabilització, perquè el metge de primària derivi adequadament i el de l’hospital s’orienti més cap a la primària. D’això se’n diu integració vertical», conclou Del Castillo. L’objectiu és que aquestes mesures estiguin en marxa el primer trimestre del 2026.