28 d’oct 2020

Anar al contingut

Models matemàtics, mirada social

Experts demanen enriquir l'enfocament numèric de la pandèmia de la Covid-19 des de la perspectiva social, humanística i feminista

Centrar l'atenció en les prediccions pot invisibilitzar els factors que no s'inclouen en els models, segons l'investigador Arnald Puy

Gemma Tramullas

Models matemàtics, mirada social

EUROPA PRESS E Parra POOL

En l’arrencada del curs escolar, Clara Prats va acompanyar el seu fill a fer l’adaptació escolar de P3 i va poder ser amb ell al pati i fer castells de sorra abans que entrés per primera vegada a l’aula. Res que no fessin milers de famílies, amb l’excepció que Prats és una de les científiques de l’equip de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya que elabora alguns dels models empírics de predicció de la Covid-19 més difosos.

No obstant, no era la quantitat de dades que maneja ni els seus coneixements de física el que dominava els seus pensaments el primer dia de curs sinó més aviat una intuïció. «Estic tranquil·la –responia amb un somriure després de deixar el seu fill–, sobretot perquè tinc un caràcter optimista. Sí, és un mal moment per obrir les escoles, però també pot ser una oportunitat per crear hàbits que abans no teníem. I si ens equivoquem, rectificarem».

Massa variables

Prats no opina sobre si calia obrir o no les escoles: «Hi ha molts factors que nosaltres no controlem –conclou–. Jo no soc pedagoga, sociòloga ni economista». «Les dades són una part del problema, però va molt més enllà. Si ens haguéssim de basar només en els números, estaríem tots confinats durant mesos». A més, afirma que el patró ha canviat tant de l’agost al setembre, «que es fa difícil posar-lo en un model».

Els models de predicció de malalties infeccioses, des dels més senzills fins als que inclouen múltiples variables del comportament humà, han viscut el seu moment de glòria durant la pandèmia de la Covid-19. Les matemàtiques han tingut un paper protagonista a la presa de dràstiques decisions de salut pública. Els experts en ciències exactes s’han esgargamellat, amb més o menys èxit, intentant que els polítics comprenguessin el concepte de creixement exponencial i s’han demanat auditories externes per revisar la gestió política de la pandèmia a Espanya.

Sortida de classe en una escola del Poblenou de Barcelona. / FERRAN NADEU

Por i desconfiança

La població ha fet un curs intensiu d’epidemiologia i virologia, cosa que ha generat un efecte democratitzador de la ciència. L’altra cara d’aquesta exposició contínua a les dades fredes i a la seva interpretació (sovint contradictòria) per part dels experts ha sigut la por, l’angoixa, la desconfiança i l’embafament.

La ciència avança a base de fer-se preguntes però la qüestió és si s’estan plantejant les preguntes adequades. A l’informe del Comitè de Bioètica de Catalunya titulat Presa de decisions en temps de pandèmia s’afirma que «no es tracta simplement de transmetre dades per a les quals, malgrat la seva dubtosa fiabilitat, hi ha una espècie de fascinació, sinó d’aprofundir en les situacions i els contextos».

L’extens document també adverteix: «Els ciutadans no haurien de tractar-se com a simples receptors d’ordres i recomanacions». La participació de les persones en el procés d’elaboració de mesures de control és precisament una de les recomanacions de l’article Evaluation of the Covid-19 response in Spain que 20 científics acaben de publicar a The Lancet. 

Inexactitud social

Un dels filòsofs que més ha pensat sobre la gestió de la complexitat i la incertesa és Daniel Innerarity, que en una entrevista a EL PERIÓDICO feia aquesta reflexió: «Els models [de predicció] ofereixen alguna certesa i seria una frivolitat no comptar-hi, però tenen una gran inexactitud social. Pot estar passant que les nostres societats estiguin mesurant molt bé una cosa que no saben què és. La matematització de la realitat social és un instrument indispensable però tant més útil com més conscient sigui de les seves limitacions».

En síntesi: «No tota la realitat és traduïble en equacions matemàtiques». La frase és d’Arnald Puy, investigador del Departament d’Ecologia i Biologia Evolutiva de la Universitat de Princeton. El seu argument és que «els models que modelen fenòmens socials o ambientals són una simplificació d’aquesta realitat i quan se situen al mig del debat s’obvia tot allò que està fora del model». Aquest efecte pervers s’anomena «visió de túnel o mirada miop». «Per això és important que els models no acumulin tota l’atenció sobre el que cal fer en una situació d’emergència», adverteix Puy.

Des de les ciències socials, les humanitats i el feminisme, es demana a crits una mirada panoràmica i un enfocament multidisciplinari. També l’informe del Comitè de Bioètica afirma que «la deliberació entre experts de diferents disciplines i amb experiències complementàries és imprescindible sempre però sobretot en condicions d’incertesa».

Guerra a la naturalesa

«Hem vist un concepte de biosalut molt biomèdic i lligat a la metàfora moderna de ‘guerra a la naturalesa’ ara aplicada al coronavirus –reflexiona Margot Pujal, doctora en Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, a La Covid i la pandèmia oculta del desbordament de la crisi global de la cura. Un model de salut centrat, sobretot, en la part biològica de la vida, com si aquesta part no estigués enredada en una relació d’interacció-dinàmica constant amb la part psicològica i enredada en la part social i econòmica de la vida».

Amb una quantitat i qualitat més gran de les dades, els models seran cada vegada millors i la seva capacitat predictiva millorarà. «Són una oportunitat per canviar el món», afirma Joe Brew, un dels analistes de dades més actius a Catalunya durant la pandèmia. No obstant, adverteix de les seves implicacions ètiques: «Si tinc un model que diu que tu, amb un 90% de probabilitats, seràs una criminal, et puc tancar a la presó abans que cometis el crim».

El malestar per la gestió política de la Covid-19 ha fet augmentar la confiança en les matemàtiques com eines de decisió política més eficaç. Segons una enquesta del Center for the Governance of Changeel 26% dels ciutadans a Espanya preferirien ser governats per una intel·ligència artificial. «Per això és molt important que els que dissenyem aquest futur siguem no només enginyers sinó també filòsofs –conclou Brew–, persones capaces de pensar una mica més enllà del codi que escrivim».