Editorial
Europa accepta el mal menor
Amb l’acord entre la Unió Europea i els EUA s’ha evitat una guerra comercial d’efectes imprevisibles
Un mes després de l’acord genèric pactat entre Donald Trump i Ursula von der Leyen, els Estats Units i la Unió Europea han difós una declaració conjunta que estableix els límits del terreny de joc en el qual s’aplicarà a les exportacions europees un aranzel màxim del 15%, les que quedaran exemptes de tal gravamen i les referides a l’acer i a l’alumini, per a les quals de moment es manté l’aranzel del 25%. Al disgust inicial en algunes capitals europees al conèixer-se la formalització per escrit del pacte ha seguit certa unanimitat en què ha prevalgut la idea del mal menor, al qual en el seu moment es va referir la Comissió, i s’ha evitat una guerra comercial d’efectes imprevisibles en un flux comercial que, l’any 2024, va arribar als 1,68 bilions d’euros. Però el vaticini posterior de Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu, del fet que els efectes del rearmament aranzelari es deixaran sentir aquest trimestre en forma d’una contracció de l’economia han alimentat un cert grau de desconfiança.
La raó principal dels dubtes és la sensació que Europa ha acceptat un acord desequilibrat, que de manera més o menys explícita imposa obligacions als governs i les empreses en ordre a aconseguir el 2028 importacions en el sector energètic per valor de 600.000 milions, augmentar la compra de xips per valor de 40.000 milions en el mateix període de temps i incrementar la compra de material militar de fabricació nord-americana, una opció anteriorment negada per Brussel·les. La sensació d’alleujament remet el cost que una guerra comercial hauria tingut per a empreses i consumidors si s’hagués produït un encreuament de penalitzacions aranzelàries. Els termes en els quals Maros Sefcovic, comissari europeu de Comerç, ha presentat l’acord, no com el millor, sinó com l’únic possible, s’até a aquesta realitat.
El fet que les parts hagin deixat oberta una porta a la possible disminució d’alguns aranzels i a l’ampliació a altres sectors de les exempcions de les quals des d’ara mateix disfruten alguns, dona a entendre que capítols com el de l’exportació de vi i d’altres begudes alcohòliques, important per a Espanya, podran eludir en el futur el sobrecost aranzelari. Que França i Itàlia, així mateix perjudicades, hagin alçat la veu és un factor per tenir en compte, tot i que de moment hagi renunciat la UE a respondre amb idèntica moneda per a la importació de destil·lats nord-americans, una possibilitat que es va estudiar en els prolegòmens de la negociació. Dit d’una altra manera: qualsevol rectificació sobre l’establert ara només és factible que es produeixi si es manté la unitat dels europeus, de la mateixa manera que ara han acceptat de forma col·legiada el mal menor amb l’objecte de l’estabilitat.
En vista de la imprevisibilitat en el comportament de Donald Trump, es pot dir que, en qualsevol cas, res està definitivament tancat i queda per veure com reacciona la Casa Blanca al probable augment del comerç dels Vint-i-set amb la Xina, per més que proliferin els dubtes sobre la conveniència de prestar orelles a les peticions de Pequín. Fins i tot si les negociacions en curs atenuen el que molts sectors de l’economia europea qualifiquen de competència deslleial de les empreses xineses.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
