Carme Forcadell: "Sabíem que pagaríem un preu, però no que seria tan car"

"La política no només es fa des del Govern o el Parlament. Amb el fet de dirigir-te a una persona en català o en castellà ja estàs fent política. No te n’adones, però també en aquell moment n’estàs fent", dispara. "En aquests moments, defensar la llengua és defensar la independència", remarca. Ella no s’avorreix. Presideix l’associació feminista Nativitat Yarza i l’associació Amics de la Casa Macià, i forma part de l’executiva de la Plataforma per la Llengua.

"Tuteja’m", reclama de primeres. Sota l’ombra dels arbres del Cafè dels Jardinets de Sabadell, la calor es nota menys i demana una aigua amb gas. Mentre la gravadora està en marxa, no hi farà ni un xarrup. Ha perdut el focus mediàtic, però no l’ímpetu que la va portar a liderar l’ANC quan era l’entitat política més influent de Catalunya. Una entitat que organitzava manifestacions multitudinàries i que pressionava el mateix president Artur Mas perquè no es fes enrere amb la consulta del 9N. "President, posi les urnes", va arribar a dir-li en la Diada del 2014. Somriu al recordar-ho: "És la frase que més m’ha perseguit. Pensa que en aquell moment l’Assemblea tenia molt poder de convocatòria i el que jo feia, senzillament, era representar-la". "Ara no té aquesta força", es lamenta. Amb el president Mas, anys després, encara recorden aquest episodi. Sense rancors, almenys per part de Forcadell.

Frustració independentista

La també expresidenta del Parlament no troba a faltar el protagonisme. Assegura que aquell temps de vertigen, simplement, va passar. Assumeix la frustració que va generar el procés a una part de l’independentisme, però no les desqualificacions que ha hagut de patir alguna vegada. "Es va tenir la sensació que la independència es podia tocar. Després es va veure que no era així. Entenc que hi hagi els que estiguin enfadats, el que no entenc és l’insult personal". Això sí, gairebé sempre les males maneres són a les xarxes o alguna manifestació, però mai en el tracte de tu a tu pel carrer. "A Twitter suposo que em deixen verda, però les respostes [als tuits] no les miro perquè vull viure molts anys, saps?". La seva divisa és que les xarxes són com la presó, no és un "món real" sinó un de "paral·lel".

Surt d’ella mateixa esmentar la presó per primera vegada en la conversa. No defuig aquell període de la seva vida, que la va fer passar per Alcalá-Meco, Puig de les Basses, Mas d’Enric i finalment Wad-Ras. Quan el rememora, el primer que li ve a la ment són "les noies que eren a la presó perquè no havien tingut cap altra opció". No totes, diu, però sí unes quantes. "Els ha fallat la societat, els ha fallat la família i els ha fallat tot. N’hi havia una que explicava que ella de petita anava a robar amb la seva mare i que no sabia fer res més", recorda. Encara parla amb algunes recluses i amb alguns funcionaris. La seva impressió és que la reinserció continua fallant: "En surts sense feina ni un lloc on anar i acabes en el mateix ambient que t’hi ha dut. Per això hi ha tanta gent que hi entra i en surt durant tota la seva vida".

Ella hi va entrar per ordre del Tribunal Suprem el 23 de març del 2018, acusada de rebel·lió pel referèndum de l’1-O. ¿Es penedeix d’alguna cosa? En absolut. El seu argument és que la seva missió va ser defensar que al Parlament "es podia parlar absolutament de tot" tot i que això suposés saltar-se la llei. "Tenia assumit que estava desobeint la Constitució espanyola. Ho sabia. Estava claríssim". Això sí, mai va imaginar que les conseqüències d’allò fossin les que acabarien sent. Tres anys i tres mesos de presó. "Sabíem que no seria fàcil, que algun preu hauríem de pagar, potser no un preu tan car, però que no seria fàcil", acaba. I recalca que ningú la va obligar a res: "Ho vaig fer perquè vaig voler".

Quan ERC va entrar en convulsió fa un any va tenir una oferta per liderar una candidatura i optar a la presidència del partit. No s’ho va pensar gaire i la va rebutjar. Considera que els líders del procés han de donar pas a altres generacions. "Seria incoherent tornar a la primera línia quan no vaig aconseguir l’objectiu pel qual em vaig presentar", argumenta. Que siguin uns altres, ara, els que assumeixin el repte: "Que vingui una altra gent i ho provi a veure si ho aconsegueixen". Malgrat tot, evita retreure a Puigdemont i Junqueras que no segueixin el seu camí i es mantinguin en un lloc destacat. El seu argument és que els militants dels seus partits els continuen elegint: "I jo no tinc res a dir-hi".

L’extrema dreta d’Orriols

Notícies relacionades

Puigdemont confia que Sánchez obtingui l’oficialitat del català a la UE

Menors migrants es neguen a sortir de les Canàries per la lentitud del procés

Tot i que no vulgui tornar a la primera línia, segueix l’actualitat del Parlament i es preocupa per l’auge de l’extrema dreta independentista de la mà de Sílvia Orriols i Aliança Catalana. Tampoc defuig aquest assumpte. Considera que l’error que han comès els partits tradicionals va ser no evitar que fos alcaldessa de Ripoll quan en van tenir l’oportunitat. "Si aquesta senyora no hagués sigut alcaldessa, possiblement no hauria sigut diputada i no hauria tingut aquest altaveu al Parlament", reflexiona. S’ha arribat fins aquí, considera, perquè les esquerres no han sabut "parlar clar d’immigració i de seguretat".

Quan mira al futur, assumeix sense objeccions que l’independentisme està desmobilitzat, però encara confia que una altra "espurna" pugui encendre de nou la metxa. "La gent que va votar en l’1-O continua sent independentista, el que passa és que ara estan enfadats, rabiosos i desil·lusionats i molts no han anat a votar", analitza. Per aquest motiu, si sorgeix aquesta espurna, la "gent tornarà a sortir". Això sí, per a ella hi ha un requisit clar: "Un projecte estimulant". Pel que sembla, ara mateix, no veu que hi sigui.