Una oposició incendiària

I, ves per on, Fernández Mañueco, que presideix la comunitat amb més nombre d’incendis, acaba de presentar l’informe d’execució pressupostària dels primers sis mesos del 2025. Al capítol de Programes de Prevenció i Extinció es contemplaven crèdits per valor de 104,3 milions d’euros. Però d’aquesta quantitat només han sigut disposats 50,6 milions d’euros. Això és: el 50%.

El portaveu del grup parlamentari de Vox a les Corts de Castella i Lleó, David Hierro, al veure les xifres d’execució, va dir: "Estem realment preocupats perquè no sabem si els equips d’extinció d’incendis compten amb prou mitjans per fer front als incendis".

L’exsoci del PP al Govern castellanolleonès no la va poder encertar més. No tenen aquests mitjans per decisió política, no per falta de fons, sinó per una opció de política forestal.

¿Quina ha sigut aquesta opció?

"Mantenir l’operatiu d’incendis tot l’any és absurd i un malbaratament", va explicar el 2018 el conseller de Medi Ambient, Juan Carlos Suárez-Quiñones y Fernández. I aquesta òptica és la mateixa que explica que, en aquesta comunitat, gairebé la meitat dels bombers forestals estiguin en empreses privades.

¿És absurd i un malbaratament? ¿Què està passant a Espanya?

Que a l’estar les competències constitucionalment en poder de les comunitats autònomes, el PP, que governa en vuit, ha vist venir la catàstrofe a l’expandir-se el foc. I ha posat en marxa allò que l’atac és la millor defensa.

En altres termes, ha incorporat la demonització del sanchisme per la corrupció, la prostitució i la immigració, també la piromania o la complicitat o passivitat amb els incendis. Perquè Espanya s’enfonsi, Díaz Ayuso dixit.

Ningú és perfecte. I el Govern hauria d’haver presentat una orientació per establir polítiques comunes de prevenció a tot Espanya. No ho va fer. Ha sigut un error.

Però les comunitats acorden les seves polítiques de prevenció, perquè està entre les seves funcions constitucionals. No val descarregar la responsabilitat en l’Administració central.

Notícies relacionades

Incendiar l’Estat de les autonomies

Un Pujol de cine

Ho hem apuntat aquí: quan hi ha competències consecutives o successives com, per exemple, en la prevenció i extinció d’incendis (estatuts de les comunitats, llei de muntanyes, per esmentar només alguns casos) només es pot treballar des de la bona fe.

Els drets, en efecte, han de ser exercits de manera honesta i lleial, dins dels límits normals de la seva funció, sense intenció de perjudicar-ne d’altres.