REBROT DE CORONAVIRUS

La vigilància epidemiològica de Catalunya continua estant a mitges

Salut incorporarà la setmana que ve els primers 214 gestors Covid en la primària dels 500 promesos

Professionals de la salut pública alerten que només es contracta metges i infermeres per al rastreig

undefined53637205 barcelona 14 05 2020 coronavirus covid 19 elisabet fontova  200721173802

undefined53637205 barcelona 14 05 2020 coronavirus covid 19 elisabet fontova 200721173802 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Catalunya encara no té a punt el sistema de vigilància epidemiològica per seguir els contactes dels casos positius de coronavirus. Fins a la setmana que ve no començaran a treballar en l’atenció primària els primers 214 gestors de Covid-19 dels 500 que va prometre fa set dies la Conselleria de Salut. La seva funció serà la de descarregar feina al metge de capçalera prenent notes dels contactes i dades dels casos positius. Però, a més, professionals de la salut pública critiquen a la Generalitat que només tingui en compte metges i infermeres per fer les tasques de rastreig de casos, i no també altres perfils.

Prova de com continua estant tot a mitges és, per exemple, el fet que el Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica (Suvec) continua, a hores d’ara, buscant professionals, segons ha reconegut aquest dimarts el nou secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), Josep Maria Argimon, en la presentació del càrrec juntament amb la consellera de Salut, Alba Vergés. Argimon compatibilitzarà la seva nova funció amb l’antiga: gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS). Dos càrrecs de gran envergadura en un moment de crisi sanitària.

«En el Suvec tenim ara unes 140 persones i en busquem més. El perfil pot ser tant sanitari com no sanitari. Epidemiòlegs o persones que tinguin un màster en salut pública», ha dit Argimon, que ha reconegut la «responsabilitat» de la Conselleria de Salut en una «pandèmia d’aquestes característiques». Aquesta responsabilitat, ha matisat, és conjunta amb la de la ciutadania. «El reforç de l’atenció primària sempre el tenim present, però no és tan senzill perquè aquí no hi ha atur», ha respost a preguntes dels periodistes.

L’Aspcat, promet Salut, passarà de les 8.000 PCR que fa al dia actualment a les 30.000. L’objectiu, segons Argimon, és detectar entre 10 i 15 contactes dels casos positius de Covid-19. Ara mateix només se’n detecten entre cinc i sis, xifra que ni tan sols «està clara». Segons la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica, Catalunya desconeix el 75% dels contactes dels seus casos positius. El sistema de rastreig (de seguiment de contactes) de Salut s’ha revelat insuficient en les últimes setmanes. Eren 120 rastrejadors per a tot Catalunya abans que esclatés el segon rebrot. Salut sembla començar a posar-se les piles ara, amb Lleida confinada i Barcelona i la seva àrea metropolitana en una situació en la qual no es descarta cap altra quarantena com la viscuda mesos enrere.

Crítiques a la selecció

Però més enllà de les crítiques per l’escassetat de rastrejadors, entre els professionals també brolla el malestar pels criteris de selecció d’aquests professionals. Una cinquantena de professionals de la salut pública, agrupats sota el lema ‘Acció salubrista’, s’ha posat en contacte amb la Generalitat per reclamar que es tinguin en compte altres perfils professionals per realitzar els estudis de contacte i tasques estadístiques.

I no només amb metges i infermeres, com fins ara. «Entenem que, més enllà de la incorporació de perfils clínics, l’actual crisi s’ha d’abordar des d’una perspectiva de salut pública, per intervenir també en els determinants socials i ambientals que contribueixen a la propagació dels brots», destaca el manifest, al qual ha tingut accés aquest diari, firmat per noms de reconegut prestigi com Miquel Porta, Joan R. Villalbí i Jordi Sunyer.

«L’actual crisi s’ha d’abordar des d’una perspectiva de salut pública, per intervenir també en els determinants socials i ambientals»

‘Acció salubrista’

«Aquesta reivindicació no és nova. Però ara la pandèmia ha demostrat, una vegada més, que no es poden abordar els problemes de salut només des de les consultes dels sanitaris. Hi ha desigualtats estructurals que estan marcant el rumb d’aquesta crisi, i aquestes també han de ser aturades», destaca Marc Olivella, biòleg i salubrista del Màster en Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Autònoma de Barcelona (UAB), un dels perfils ara com ara exclosos de la convocatòria. Politòlegs, sociòlegs, psicòlegs i farmacèutics especialitzats en salut pública, entre d’altres, reclamen a través d’aquesta iniciativa poder participar en la gestió d’aquesta crisi.

El 13 de juliol passat, Salut va obrir una convocatòria per contractar 26 rastrejadors més. 13 per a l’entitat que coordina aquesta tasca a Catalunya, la sotsdirecció general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. Un per al Barcelonès Nord i Maresme. Un per al Barcelonès Sud. Un per al Vallès. Un per a Catalunya Central. Un per a Lleida, Alt Pirineu i Aran. I un més per a Tarragona i Terres de l’Ebre. Aquest increment continua estant molt lluny dels 2.000 professionals que farien falta per al seguiment dels contactes, segons han destacat experts com Magda Campins, cap d’Epidemiologia de Vall d’Hebron.

Contrari a prohibir

Notícies relacionades

Quant a noves possibles restriccions a Barcelona i la seva àrea metropolitana, Argimon ha foragitat el fantasma d’un altre confinament. «No podem prohibir sempre», ha dit, si bé també ha deixat caure que hi podria haver alguna mesura més, tot i que no ho ha concretat.

De tots els casos positius a Catalunya, entre un 40% i un 45% són asimptomàtics, ha dit el secretari de l’Aspcat. I ha advertit que, si bé el perfil del contagiat és el d’una persona jove, a Lleida, on l’epidèmia colpeja amb més força, la mitjana d’edat ha augmentat uns vuit anys. Com més joves es contagiïn, més possibilitats hi haurà que s’infectin també els més grans.