REBROT DE COVID-19

Coronavirus: Forçar la immunitat col·lectiva posa en perill els vulnerables

Els experts alerten que els joves, asimptomàtics o malalts lleus, són una amenaça per a la gent gran

Els anticossos contra el SARS-CoV-2 duren almenys tres mesos, però es desconeix si més

Coronavirus: Forçar la immunitat col·lectiva posa en perill els vulnerables

Manu Mitru

Es llegeix en minuts

La major part dels nous contagis que estan tenint lloc a Espanya es produeixen en joves que s’infecten en trobades socials i que passen la malaltia de manera lleu o . Un dels debats entorn d’això és si aquest fet pot contribuir, com així assenyalen les veus més optimistes, que creixi la immunitat de ramat o col·lectiva, la qual es dona quan un determinat nombre de persones estan protegides davant una infecció.

«La finalitat de les mesures de salut pública no és aconseguir la immunitat de grup, sinó controlar l’epidèmia, és a dir, que la gent no s’infecti. Si els joves se les salten, són vectors que poden contagiar la població més vulnerable», adverteix sense embuts Judit Villar, metge del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar (Barcelona).

La cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona), Magda Campins, assenyala, a més, que encara no se sap del cert quant dura la immunitat del coronavirus. «Sabem que el desenvolupament d’anticossos  [generats després de la infecció i que protegeixen l’organisme del virus] dura, almenys, tres mesos. Però no en totes les persones: les asimptomàtiques o malaltes lleus de vegades no desenvolupen aquests anticossos. Tot i així, no sabem si totes tenen immunitat cel·lular, produïda per les cèl·lules que queden sensibilitzades i que ofereixen protecció. I tampoc sabem si aquesta s’acaba perdent», explica.

Del coronavirus de l’any 2003 se sap que la immunitat durava dos anys. «Però en el SARS-CoV-2, l’actual, és una incògnita. Així que el fet que els joves s’infectin seria molt arriscat. A més, hauríem de controlar molt bé com controlar aquests contagis perquè, si es produeixen de forma massiva, podrien col·lapsar el sistema sanitari», assegura Campins, que situa en el 65% la població que ha d’haver passat el coronavirus perquè hi hagi immunitat col·lectiva. Actualment, segons un estudi del maig, només el 5% dels espanyols l’han passat.

Contagi de gent gran

Com més joves infectats hi hagi, més risc hi haurà que encomanin les persones grans i, ja que aquestes solen emmalaltir de forma més greu, més possibilitats hi ha que augmentin les hospitalitzacions i els ingressos a les unitats de cures intensives (ucis). «Els riscos del que està passant ara són molt alts, perquè no només hi ha joves que estan ingressant a les ucis, sinó que aquest sector de la població pot infectar els seus pares o avis. Si aquests últims entren en estat crític, potser veiem el que va passar en la primera onada en les pròximes setmanes», diu per la seva part Joan Caylà, membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia. Segons la seva opinió, la Covid-19 una infecció «potencialment molt greu» com per pensar en els possibles avantatges de la immunitat de grup. «Han mort joves, també sanitaris», alerta.

«És una infecció potencialment molt greu per pensar en els possibles avantatges de la immunitat col·lectiva»

Joan Caylà

Membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia

No obstant, José María Molero, portaveu del grup de treball de Malalties Infeccioses la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SemFYC), assenyala: «Les infeccions asimptomàtiques o lleus, no greus, sempre que no encomanin pacients de més risc, augmentaran la població immune al virus. En un escenari posterior de més nombre d’infectats i de transmissió comunitària, a la tardor o hivern, com més percentatge de població immune existeixi, menor risc de circulació del virus i, per tant, de casos d’infecció poblacional».

La polèmica de Madrid

Davant de les sospites que ha despertat, en els últims dies, que hi hagi més persones hospitalitzades i en ucis a la Comunitat de Madrid que a Catalunya, el Ministeri de Sanitat ha aclarit aquest dilluns que la Generalitat de Catalunya informa amb retard de les hospitalitzacions (no així dels nous contagis diaris). Actualment, ha dit Sanitat, només a Lleida hi ha 60 persones hospitalitzades. No obstant, segons les xifres que arriben al ministeri de les comunitats autònomes, a Catalunya hi va haver, en els últims set dies, 18 hospitalitzacions i un ingrés a l’uci. A Madrid, 42 i quatre, respectivament.

Sanitat assegura que Catalunya informa amb retard de les hospitalitzacions, per això sembla que en té menys que Madrid.

Et pot interesar

En aquest context, «extreure conclusions del nombre d’hospitalitzacions pot portar a error, tot i que durant la primera onada fos la dada més fiable», segons adverteix David Andina, metge d’urgències d’un hospital madrileny. «Ara es fan PCR a tots els sospitosos i aquest índex [el d’ingressos en hospitals] no ens diu el que està succeint ara, sinó fa dues o tres setmanes», afegeix. «La meva sensació i la d’altres metges d’urgències és que els casos no s’estan desbocant a Madrid», assegura, tot i que admet els seus «dubtes» que el rastreig s’estigui fent bé.

«Jo no parlaria de Madrid o Barcelona. A tot arreu tot és millorable i som en un període crític perquè el personal sanitari ha de fer les seves vacances i no a tot arreu els han suplert adequadament», opina Caylà. «A més, a tot arreu els estudis sobre els contactes no es fan bé i disposem de dades molt poc fiables d’infeccions i de brots. Segurament s’estan incrementant els casos en molts llocs i davant d’això necessitem un diagnòstic precoç i incorporar ràpidament personal que faci el rastreig perquè el virus corre més que les mesures de control», conclou.