La germandat del ferro, el foc i la tinta

El Rectangle podria referir-se a l’espai llarg i estret, freqüent a la Barcelona restaurantil, si bé parla d’una altra geometria: la dels plats de metall, que van buscar per funcionalitat i resistència.

"Plats apilables que al netejar-los no es trenquen", diuen. El triangle el construeixen dos cuiners i un sommelier: Martí Badia (1996), Carlos Arocha (1993) i Marcos López (1997). El tercer, tatuador professional, ha dibuixat la pell dels altres dos.

Aquesta novetat compleix amb l’estampa del petit restaurant gurmet, que sovint anomenen com a bar a la recerca de grat i desimboltura: joves, socis o parelles; barbacoa (una hibachi japonesa), tatuatges amb referències a l’ofici, pintxos, bigotis, vins naturals, cartes curtes amb enunciats de dos o tres paraules, barra i proximitat en el tracte, producte assequible, parament pràctic, tovalló de paper.

A El Rectangle vaig menjar bé. Vaig passar de les croquetes, les braves, la russa i la gilda ("la nostra la posem dreta"; d’acord, vull desgildaritzar-me) a la recerca de plats amb identitat. Gent ben formada i amb una mirada culinària transfronterera.

Com sempre, em vaig posar en mans dels amos, tot i que la factura final va acabar pujant més del que m’esperava. Dues copes de vi i quatre platillos, 75 euros. No em van cobrar les postres. Una gírgola, un calamar mitjà, un sandvitx de filet i tres mandonguilles, que vaig elegir jo, a la recerca de més coses que conèixer i explicar. Una copa del pinot noir Pinot D’Angio i una altra del merlot La Bentornada.

Assegut a la barra, vaig anar conversant amb tots tres. Vaig objectar sobre el tastavins, aquesta copeta que dificulta el plaer en la seva amplitud: el mateix em va semblar a Suru Bar i les seves broquetes, lloc amb què trobo similituds, així com amb Palo Verde i les seves broquetes, on es van conèixer els tres col·legues. El Martí i el Carlos van continuar junts a Café de París i Rabbit’s.

El Marcos no va estar d’acord amb la insuficiència del tastavins. Comprenc el servei per economia: han obert amb els seus recursos i darrere no hi ha socis capitalistes.

Superat l’escull, em va agradar l’elecció vinícola: hi ha unes 50 referències i amb "feina fora de carta", amb novetats contínues. El Marcos va passar per Mont Bar, va deixar el drink bling o el drinkibrilli de les ampolles enlluernadores i va estar tatuant tres anys en un estudi. Un dia va anar a saludar els col·legues i s’hi va quedar: "Mai tornaria a treballar per a segons qui".

El Carlos li va fer una Dori, en record del nom d’una tia per similitud fonètica. I una màscara de Yare, acolorida i diabòlica. Al Martí, una màscara japonesa. És una germandat del ferro candent i la tinta.

El Martí, que va estudiar a la Hofmann i va encendre focs en botigues de mobles i vaixells, explica sobre l’estil: "Cuinem el que ens ve de gust menjar a nosaltres. Aquesta casa és petita: tots fem de tot".

El Carlos va néixer a Caracas i va treballar als EUA i Mèxic i maneja el ventall per aixecar les brases: "El 60% passa per la hibachi" alimentada amb carbó de quebratxo blanc. I ben enfilat en broquetes d’acer.

La gírgola feta a la brasa amb ametlles i sobre un hummus de porros escalivats i una demi-glace vegetal.

El calamar a la brasa farcit amb puntes del filet del qual es parlarà a continuació, cansalada, panses i potetes del mol·lusc i salsejat amb un suquet de crustacis: magnífic. Va ser el plat de la visita.

L’entrepà de filet de vedella arrebossat amb panko –katsu sando–, rovell, crema trufada (innecessària): bo, brut, no hi ha tovalloleta amb què netejar-se. El tovalló de paper és insuficient.

Les mandonguilles de contracuixes marinades i a la brasa i amb ceba i pell crocant de l’au a sobre i reducció dels ossos del pollastre i salsa hoisin, massa intensa i emmascaradora.

I de postres (únicament n’hi ha dos: caldria donar rellevància al final), l’arròs suflat –forn/fregit– amb mel i gelat de vainilla de Cremeria Toscana.

Van inaugurar el 28 d’abril, el dia de la gran apagada. Després de la foscor, el camí directe de la llum.

EL RECTANGLE

Notícies relacionades

Els millors plans per a la Castaween

Des del DeLorean fins a quedades cinèfiles

Sepúlveda, 23, Barcelona

Tel.: 936.432.029 Preu mitjà (sense vi): 50 €