Jordi Alba: «Em motiva més l’Hospi que continuar jugant. Tant de bo arribar a Primera»

Ara, assegut davant dels micròfons de Prensa Ibérica, explica per primera vegada què el va portar a prendre aquesta decisió. Ho fa a la seu de l’Inter a Fort Lauderdale, a l’estat de Florida (Estats Units) a una hora amb cotxe de la ciutat que porta el nom del club, el retir en què aquest club que ni existia fa només cinc anys i que avui és el centre de moltes mirades.

A veure, expliqui’ns, comencem pel més recent, que és l’anunci de la retirada. ¿Com pren la decisió? ¿Com és el procés? ¿Com ho gesta?

Pot sonar sorprenent, ¿no?

Molt

Per la rapidesa que ha sigut tot i perquè havia renovat a la primavera... Quan vaig renovar ja feia molt temps que parlava d’aquesta renovació. Però al principi d’any ja vaig començar a notar sensacions que no havia notat abans. És una decisió meditada, amb molta convicció.

¿Content o afligit?

Òbviament em fa pena perquè acabo amb una cosa que feia des dels quatre anys. També penso que em faria pena d’aquí quatre, d’aquí cinc anys... És el moment oportú. Malgrat que físicament em trobo bé, hi ha moltes més coses. És el moment.

Diu que «vaig començar a sentir altres coses que no notava abans», ¿A nivell físic? ¿Motivacional?

En el pla personal. Estic en un projecte ficat ara que em motivava més. A nivell familiar i al club (Inter) estic bé, a Miami també tot i que es troba molt a faltar Barcelona. Però començava a notar que ja estava pensant en altres coses, en altres projectes que em feien molta il·lusió. I he d’admetre que el dia a dia em començava a costar. I no en els partits, on continuo disfrutant.

I va prendre la decisió...

Per estar en un lloc sense estar al 100%... Ja em va passar al Barcelona, on tenia contracte. Aquí també el continuava tenint. Crec que l’hora, a tothom li arriba. El moment era ara.

¿Com és el dia a dia després de l’anunci? ¿Com són els següents entrenaments, els següents partits? Perquè a més, a l’estar en un play-off, mai sabràs quin serà l’últim?

Sí, hi ha aquesta incertesa. Allà, a Europa, saps quan serà el teu últim partit, però aquí no, perquè en qualsevol moment te’n pots anar, llevat que arribem a la final. Estic disfrutant d’aquest final amb molta intensitat, amb els companys, sobretot els partits, perquè ja sé que seran els meus últims. Repeteixo, feliç per tot el que he aconseguit i bé, ara a disfrutar el que em queda.

Parli’ns del projecte que comença amb Thiago al Centre D’Esports l’Hospitalet

És un projecte molt bonic. A més, soc de l’Hospitalet. No hi ha cosa que em faci més il·lusió. És el moment oportú per ja deixar el futbol i estar en el dia a dia a l’Hospitalet. No hauria pogut fer-ho en una altra ciutat.

És flor d’un dia o ho tenia al cap...

És un projecte que jo tenia al cap des de fa molts anys i em va sorgir l’oportunitat amb Thiago, amb l’Óscar, amb Gonzalo, gent que és a Glovo, que porta la part més financera mentre Thiago i jo potser estarem a la part més esportiva. És un projecte que m’il·lusiona molt. A més, hi ha gent treballant que també els conec, que sé que estan fent les coses molt bé. És un projecte que m’entusiasma.

¿I amb quines aspiracions?

Es veurà en el futur. Tant de bo arribar en uns anys a Primera Divisió, però per a això cal treballar molt i ja no només en l’àmbit esportiu sinó també a nivell social. Crec que podem aportar molt a la ciutat. Jo soc d’allà i conec com és la ciutat, la gent treballadora. Espero algun dia fer aquest pas i que el club sigui on es mereix.

¿Estadi com déu mana (fruit dels Jocs Olímpics) el té?

Sí. Molt maco.

És tradicionalment un lloc on es treballa bastant bé la formació, el planter, tot i que el primer equip potser no està en una posició de privilegi (Tercera RFEF, grup 5) ni d’acord amb el que és la dimensió de la ciutat.

El que intentarem és que les categories inferiors estiguin el màxim possible, que ja la majoria les tenim, però també el primer equip que pugi de categoria. Un club com l’Hospitalet no ha d’estar en aquesta categoria. Podem aspirar a molt més. Des que vaig entrar jo també hem incorporat molta gent en el dia a dia, a la feina ja sigui del planter com del primer equip. Les bases s’estan fomentant de la millor manera possible, sense oblidar-nos també de la gent que ha treballat allà durant molts anys i que ha fet una gran feina. Però crec que el club i la ciutat sobretot es mereix que l’equip estigui en diverses categories per davant.

¿Com es veu en tot aquest nou escenari?, ¿aportant en la direcció esportiva?, ¿a la llarga assumir altres funcions?, ¿treure’s el carnet d’entrenador? ¿Com es veu a vostè mateix en un temps relativament curt?

Thiago i jo a la part esportiva per aportar les moltes experiències que hem tingut. Sé que de moment no vull ser entrenador. Vull estar en el dia a dia en el club, aportar a tots els treballadors, a tots els nois del planter i el primer equip per la meva experiència com a jugador. I a poc a poc ho aniré veient. Aquesta és la meva intenció. Però el que tinc clar és que en un futur no em veig com a entrenador.

No sabia la relació tan estreta amb Thiago...

Sí, a part la família es porten també fenomenal. Sincerament aquest projecte el tenia al cap des de fa molt de temps, però tampoc tenia les persones adequades per entrar allà. Òbviament, no només es tracta de portar un club a l’entendre de futbol, sinó de moltes més coses i jo en aquest aspecte no soc fort. Llavors crec que es necessiten moltes persones que siguin millors que tu. I Thiago i jo ens completem molt bé. Tenim una relació espectacular i pensem molt similar.

¿Li ha servit una mica l’aposta de Piqué a Andorra?

No. Quan érem al Barça vaig tenir l’oportunitat de pujar a Andorra. Però és un projecte que tenia al cap. Potser ara que ja tenia aquest ‘run’ al cap del dia de demà, m’il·lusiona molt. Al ser a Miami, no és fàcil aportar. I ja tinc ganes de ser allà tots els dies i aportar el que sigui, sobretot en la direcció esportiva.

Parli una mica del Barça també. ¿Anirà a veure el Barça?

Sí, soc soci i sí que hi aniré.

¿Segueix l’equip? ¿Li agrada? ¿No li agrada? ¿Què li sembla?

Sí, crec que estem parlant ara mateix d’un gran Barcelona. La temporada passada va ser sensacional. Serà complicat mantenir aquest ritme. Tenen un gran entrenador. Han encertat en l’elecció de l’entrenador. No el conec personalment, però el que veig de fora a mi m’agrada molt. A més, parlo amb molts companys i em parlen meravelles de l’entrenador. I òbviament la qualitat que hi ha al vestidor. No només els fitxatges que estan fent, sinó també la gent del planter que continua responent. I això és vital per a un club com el Barcelona.

Posa punt final a la seva carrera i ja està mirant molt cap al futur. Hi ha molts jugadors que es retiren i no saben què faran el dia de demà. I vostè ja ho té clar en aquest sentit. Però si mira enrere, ¿què veu?

Si mires enrere a la teva pròpia carrera i dius, ¡Hòstia! Vaig començar allà, després el Cornellà, després el València, després el Barça.

Està content del que has fet?

Imagino que sí.

Quin sentiment li desperta quan analitza tota la trajectòria que ha fet?

Primer, que he tingut un entorn molt bo. Els meus pares i el meu germà em donaven consells, però més que res pel comportament. Futbolísticament em van deixar lliure i això, avui dia, és important. Hi ha molts pares que no deixen els seus fills disfrutar del futbol. En aquest sentit, crec que els meus pares s’han comportat en tota la meva carrera espectacular. I després, he tingut molt bons entrenadors, vaig estar a l’Hospitalense, però ràpidament em va fitxar el Barça, el millor planter del món. I allà vaig aprendre moltíssim. Ja no només futbolísticament, sinó en tema de valors. Primer al planter són els estudis i el comportament i després ets el futbolista. Això des de petit ho vaig aprendre.

Ha sigut una carrera amb sofriment que, a la llarga el fa créixer...

Al Barça van prescindir de mi. Me’n vaig anar al Cornellà, on vaig estar dos anys. Al principi tampoc jugava al Cornellà, però ràpidament em vaig posar les piles, vaig començar a jugar. Em va fitxar el València, després a Tarragona, vaig tornar al València al primer equip. I òbviament el pas més important va ser el de tornar al Barcelona. Estem parlant d’una carrera molt exitosa, molt bona que va ser gràcies al canvi de posició d’extrem a lateral.

Que devia ser complicat...

Moltes vegades tinc converses amb molts nois que no volen jugar en aquesta posició. Els dic que, gràcies a la meva posició, jo vaig poder tenir una carrera important, que va ser a base de sacrifici, de treball i el factor sort, que també influeix. Quan arriba l’oportunitat cal aprofitar-la. I ho vaig fer.

¿Vostè volia jugar de lateral quan l’hi van dir?

No, jo no. Més que res perquè tota la meva vida havia sigut mitjapunta, o extrem durant un any o dos. I per circumstàncies doncs em van posar allà. Va ser Unai Emery qui ho va decidir. I moltes vegades ho vam parlar, que no volia jugar de lateral. Però gràcies a aquest canvi jo m’he pogut guanyar la vida i tenir una carrera exitosa.

I allà, quan està en aquesta fase de creixement, quan és petit, veus molts jugadors que són tan bons o més que vostè a tot arreu. Però molts hi arriben i d’altres no. ¿Què creu que l’ha diferenciat? O sigui, al final necessites un valor afegit que tu posis de part teva per fer aquest salt i sort segurament.

No he jugat en gaires clubs al principi, però vaig tenir un entorn positiu i mai vaig posar excuses. Em preguntava què podia millorar jo, em vaig envoltar de bons companys, vaig demanar consells als veterans, vaig parlar amb l’entrenador per millorar... Això és el que he fet jo. M’he trobat amb entrenadors molt bons i amb companys també que m’han ajudat. I és el que miro jo avui dia de fer amb els joves. És el que he fet al llarg de la meva carrera quan he anat creixent: ajudar els joves. Òbviament, ara en el projecte que tinc a l’Hospitalet és el que puc aportar. Ja no només el primer equip, sinó al planter.

Em parlava de moments importants de la seva carrera. Estava parlant del moment que vas fer València-Barça. ¿De persones clau? ¿De qui estaríem parlant potser?

Em quedaria amb molts i també amb companys. Però potser la persona clau ha sigut Unai Emery. Aquest canvi de posició, tot el que em va ajudar. Jo vaig estar un any pràcticament sense jugar gens. I per aquest canvi de posició vaig començar a jugar, vaig començar a jugar. Fins i tot no vaig anar a una Eurocopa Sub-21 perquè no jugava. I als tres mesos em va convocar l’absoluta. Són situacions que he anat passant i també Emery ha sigut la persona clau en això.

I deixi’m posar-li un altre nom allà a sobre de la taula, que també ha sigut clau, crec que és el de Leo

Obvi.

Perquè al final és el que trobava en destí als seus centres.

Sí, sí. Obvi. Mai m’hauria imaginat jugar amb el millor de la història. Ni tenir aquesta connexió que tenim al camp. Per a mi ha sigut un privilegi. He jugat pràcticament tota la meva carrera amb ell. I ens continuem entenent. Per a mi és un orgull haver jugat amb els millors del món. I inclòs Leo, que per a mi és el millor jugador de la història. I a entendre’s també amb un jugador així, per a mi ha sigut fonamental al llarg de la meva carrera.

També l’ha fet convertir-se en alguna cosa més.

Sí, sí. Quan jugues amb aquesta classe de jugadors ets millor com a jugador. Jo he tingut la sort de jugar amb els millors jugadors del món. I a mi m’han fet molt millor jugador.

¿Ha trobat moltes diferències del pas de la Lliga espanyola aquí? En el joc?

A mi m’ha sorprès per bé, sincerament, el nivell de la MLS. Està creixent moltíssim. Han vingut jugadors de renom i jugadors joves sobretot. Físicament crec que és una lliga molt bona. I òbviament hi ha coses per millorar. Però bé, jo estic molt satisfet d’haver vingut aquí i de trobar-me amb el nivell que m’he trobat.

Notícies relacionades

El Bisbal Bàsquet denuncia «que algú enregistrava les jugadores mentre es dutxaven»

El model de club que pretén Florentino per al Reial Madrid: via lliure per a ‘palanques’ sense treure poder al soci

¿Què és el que trobarà més a faltar de tot això?

El fet de competir. Això ja no ho tornaré a fer. Però bé, el dia a dia, els companys, les concentracions... Es trobarà a faltar tot. Al final jo m’he anat fent més conscient cada vegada, cada dia que comença una altra etapa. I l’afronto amb moltíssima il·lusió, convençut del que faig. Òbviament em farà pena deixar el futbol, però soc conscient que això tard o d’hora s’acaba. Llavors me’n vaig bé físicament, però sabent que ho he entregat tot. Llavors quan ja ho entregues tot, mentalment també, per descomptat, està molt millor. I en aquest sentit estic tranquil i feliç.