El nostre sistema de salut ens abandona

El sistema ens abandona

El segon cop que rebem les mares és quan constatem que la nostra administració i sistema de salut i social massa sovint, ens abandona, és hostil, està col·lapsat i no funciona. En comptades ocasions trobem un servei adequat a les nostres necessitats i dels nostres infants.

Quan estem transitant entre CDIAP i CSMIJ, també estem intentant aconseguir les adaptacions escolars amb reunions amb l’EAP i escola, o en ocasions cercant escoles d'educació especial, perquè els nostres infants o bé han sigut expulsats de l'escola ordinaria o bé les mares ja no poden o volen lluitar més en aquest àmbit perquè tenim que decidir quines “batalles” lliurar i prioritzar.

Violència masclista

També és freqüent que si aquestes criatures tenen pares/homes és l'etapa on van a comprar tabac i no tornen. Alguns es queden però assumeixen molt més tard els diagnòstics i per tant tampoc s´acaben d´implicar com cal. És una violència masclista més. Algu s’imagina que aixó succeeixi amb infants o joves sense discapacitat? Perque la societat i els pol.litics/es miren cap a altre banda?alaris dignes amb les tasques que fan i per descomptat amb més temps a les consultes, reduir llistes d'espera, etc…. 

Suport a les treballadores

Aquesta sensació, que ens ha passat a moltes, s’incrementa exponencialment quan entres en el món dels CDIAP o dels CSMIJ, els centres d'atenció primerenca i salut mental que han d’acollir a infants i famílies des dels 0 als 18 anys. Entres en una mena de túnel del terror, d’incredulitat i de desesperació.

Vagi per endavant que, des del SinMaDif, mostrem tot el nostre suport a les treballadores d’aquests centres, que sovint fan mans i mànigues per atendre’t, superades absolutament, elles també, per la manca de cites, llistes d’espera quilomètriques, abocades elles també a una pressió assistencial insostenible.

Conscients que la psicologia i la psiquiatria són ciències complexes, amb diagnòstics múltiples i comorbilitats constants, la salut mental a Catalunya està infrafinançada i infradotada de recursos. Aquelles famílies que no es poden permetre teràpies o visites mediques privades (entre 90 i 100€ la sessió) han d’acollir-se al que ens pertoca per llei i dret: el sistema públic.

Els nostres infants son persones

Notícies relacionades

El dret a la salut mental de les infàncies, una responsabilitat compartida

Guia per parlar del suïcidi amb esperança

La última garrotada per les mares i germanes és assumir el que no és assumible: ja no vivim en pau, els nostres infants i joves estan precàriament atesos. Tampoc no podrem morir en pau. Quan nosaltres no hi siguem el futur que s’albira és fosc, molt fosc. Tenim el convenciment que juntes som més fortes i no deixarem de lluitar per reclamar vides dignes de ser viscudes, recordant a tothom que els nostres infants i joves són persones, més enllà de la discapacitat.I que a ningú se li faci aliena la salut mental: un de cada quatre infants i joves de Catalunya necessitarà un recurs associat a la salut mental. És una lluita de tothom.

Maria José Tavira i Laura Trabal, integrants del Sindicat de Mares en la diversitat funcional