26 d’oct 2020

Anar al contingut

CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

Els centres de salut catalans, en «prealarma» pel risc de rebrot

Contràriament, els hospitals de Barcelona estan notant poc l'augment de casos al ser menys greus

Beatriz Pérez

Els centres de salut catalans, en «prealarma» pel risc de rebrot

FERRAN NADEU

L’atenció primària està portant el pes en la gestió de la pandèmia. Hi arriben els casos sospitosos i, com que la majoria no són greus, no són derivats a l’hospital. Però les autoritats sanitàries miren amb inquietud com el fantasma d’un possible rebrot, previst per a l’octubre, es podria avançar en el temps si no s’aprofundeix en la prevenció i en el seguiment de la Covid-19.

NOU PERFIL DE PACIENT

Per al Cap de Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, la «bona notícia» d’aquest moment és que la gent que s’està contagiant és «jove i asimptomàtica». Són pacients que no ingressen i que, per tant, no generen pressió assistencial. «Les persones que estan emmalaltint són, majoritàriament, joves amb pocs símptomes. Tenen entre 15 i 29 anys i són sobretot dones. La malaltia en ells és moderada», certifica el president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), Antoni Sisó. Per al Cap de Malalties Infeccioses de Vall d’Hebron, Benito Almirante, una opció seria tancar llocs d’oci com platges i bars.

MÉS PRESSIÓ EN LA PRIMÀRIA

Aquests pacients que no necessiten anar a l’hospital sí que van al seu centre d’atenció primària (CAP). «La primària, ara mateix, és l’àmbit al qual més estan acudint els pacients amb simptomatologia compatible amb Covid-19. I és el que més estan diagnosticant», assenyala Sisó. Segons ell, els CAPs es troben en una situació de «prealarma» davant de l’«increment notori de casos» i a causa que bona part del personal està de vacances. «Hi està havent brots rellevants en àrees amb una alta densitat de població. Aquest és el caldo de cultiu idoni per a un rebrot», apunta Sisó. Si la corba segueix com fins ara, opina, confinar Barcelona i la seva àrea metropolitana sud és una «possibilitat».

HOSPITALS «TRANQUILS»

Contràriament, la situació als hospitals de Barcelona és «tranquil·la». Malgrat que hi ha un increment de casos, els centres ho estan notant «relativament poc». La Vall d’Hebron, per exemple, que va arribar a tenir 340 pacients a l’uci, en té actualment cinc (alguns dels quals fa mesos que hi són) i 11 hospitalitzats més. Les Urgències de Sant Pau estan rebent entre un i dos positius al dia, però sense nous ingressos. El Mar té 16 pacients amb Covid-19, dos a l’uci. Divendres passat en tenia 11 i un, respectivament. Va arribar a tenir-ne 200.

MÉS RASTREJADORS

No obstant, per a l’infectòleg Almirante el que més apressa en aquests moments, més que dur a terme mesures de confinament («ara mateix Barcelona no viu una situació desbordada»), és augmentar la xarxa de rastrejadors dels casos positius i els seus contactes, una cosa que reclamen també Trilla i Sisó. Salut només en té contractats 120 i se’n necessiten, segons els experts, uns 2.000 per a tot Catalunya. Sisó demana també que el seguiment de casos es faci des de la primària. «El Govern no ha proporcionat vivendes adequades als temporers de Lleida perquè es puguin confinar. Tampoc tenim prou rastrejadors. I, com que no tenim això solucionat, ens veiem obligats a confinar la ciutat i el Segrià», diu Almirante.

LA POLÈMICA DE LA MASCARETA UNIVERSAL

Almirante creu un error «castigar» la ciutadania amb l’ús constant de la mascareta, que segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no és necessària si es respecta la distància de seguretat. «La gent no es canvia la mascareta quirúrgica cada dia, com s’hauria de fer. Si no es fa, la mascareta no funciona», justifica. No opina el mateix Trilla, que la considera «una eina que ajuda a reduir la transmissió i que té més valor si s’utilitza majoritàriament i bé». «Si s’utilitza bé, l’ús universal de la mascareta sí que tindrà efecte, sobretot perquè el coronavirus és un virus respiratori. És un bon sistema per reduir el risc de contagi entre les persones», opina també Sisó.