La diana de totes les crítiques pel ‘robatori del segle’ a França

Laurence des Cars

Abans de ser designada per Macron, fa quatre anys com a directora del Louvre, va estar al capdavant d’altres institucions prestigioses, com l’Orangerie i el Museu d’Orsay.

La diana de totes les crítiques pel ‘robatori del segle’ a França
2
Es llegeix en minuts

Han passat prou dies després del robatori del segle al Louvre com per començar a demanar explicacions i a depurar responsabilitats. Ara, totes les mirades s’adrecen cap a una persona: la directora del museu, Laurence des Cars. Alguns l’assenyalen com a responsable de la degradació del museu; no obstant, en els quatre anys que porta al càrrec, la directora ha encarregat diversos informes i ha denunciat públicament la decadent situació del museu.

El robatori ha suposat una carta blanca per desacreditar la professionalitat de Des Cars i rescatar l’afegitó de "la primera dona en ocupar aquest lloc". No obstant, compta amb una vasta experiència dirigint col·leccions. Abans d’arribar a la cúpula del museu més visitat del món, va dirigir l’Orangerie i després el Museu d’Orsay.

La seva passió per l’art li ve de jove. El seu pare, el periodista i escriptor Jean des Cars, gran especialista en el segle XIX, va ser el causant de la fascinació de Laurence per aquella època. Graduada en el prestigiós Institut Nacional del Patrimoni Hubert Robert, és una d’aquestes conservadores que, inspirades per Londres i Nova York, s’han entossudit a reinventar els museus, amb l’objectiu d’atraure nous públics i obtenir una millor connexió financera amb l’Estat.

Expectatives frustrades

Durant el seu pas per l’Orsay, on va estar quatre anys, va tenir un gran èxit amb el pla Orsay Grand Ouvert tot i que els treballadors no ho recorden d’aquesta manera: "Només hi va ser quatre anys, marcats per la covid-19. Així que l’equip la va veure poc", afirma una exempleada.

A l’arribar al Louvre, designada per Emmanuel Macron, va intentar reproduir el mateix pla Grand Ouvert, però no va tenir la popularitat obtinguda en l’etapa anterior i aviat van arribar les decepcions. "Laurence des Cars no es va adonar que no podia fer el mateix a l’Orsay i al Louvre. L’Orsay és un museu a escala humana, bastant flexible, centrat en el segle XIX, que ella coneix molt bé," afirma un comissari per a Télérama.

Notícies relacionades

Tot i que el seu currículum és indiscutible, no tots creuen que hagi complert les expectatives marcades. Malgrat que Des Cars va denunciar l’any passat, a través d’una carta oberta dirigida a la ministra de Cultura, Rachida Dati, la situació crítica del museu, els treballadors consideren que la directora no ha sigut prou contundent a l’hora de defensar els problemes del museu, com la falta de personal de seguretat, o per frenar les retallades que arrossega la institució des de fa 10 anys. Un dia després del robatori, la directora es va reunir amb els empleats, que s’havien negat a treballar aquell dia si no es garantien les mesures de seguretat. "Volia ser tranquil·litzadora, detallant les inversions que es farien en el futur en matèria de seguretat", va explicar un treballador present en la reunió.

Durant els últims dies, Laurence des Cars ha sentit el dit de la crítica apuntant-li el clatell com si fos una pistola. Dimarts, va decidir presentar la seva dimissió al president Macron, que la va rebutjar.