'Infermera Saturada', la cara B de la sanitat espanyola

Pacients tatuats amb por de les agulles, hospitals que es converteixen en mercats ambulants, infermeres que no anul·len els sopars dels qui ja han sigut donats d’alta perquè hi ha croquetes. L’infermer Héctor Castiñeira recull aquestes i moltes altres anècdotes a través del seu alter ego,‘Enfermera Saturada’,a qui l’any 2012 va crear un compte de Twitter que avui acumula gairebé 100.000 seguidors. Allà explica les aventures del dia a dia d’un hospital, on pel que sembla es recullen moltes mostres, però «poques d’afecte». Les seves peripècies han fet possible donar a llumsis llibres. L’últim, titulat ‘El silencio de los goteros’,acaba de ser publicat.

‘Enfermera Saturada’ va ser un compte anònim durant els seus primers tres anys de vida. Ni tan sols les companyes de feina de Castiñeira sabien que era ell qui s’amagava darrere d’aquell personatge. La seva identitat va ser revelada el 2015, en una firma del primer llibre titulat ‘La vida es suero’; una obra que va autopublicar perquè cap editorial va voler comprar la seva idea. Avui, la saga de ‘Satu’ acumula 240.000 exemplars venuts. 

Humor per vèncer el dolor

Castiñeira utilitzal’humor  per explicar les seves aventures hospitalàries, una arma que va començar a posar en pràctica quan encara estudiava la carrera d’infermeria. «El primer any de pràctiques a l’hospital no ho vaig passar bé. Tenia 19 anys i la primera setmana vaig veure morir més gent que en tota la meva vida. A la universitat no t’ensenyen a enfrontar-te al drama humà, i finalment vaig començar a utilitzar l’humor com a escut per no endur-me el dolor a casa», explica. 

El seu enginy també li ha permès acostar-se a un públic que no té res a veure amb els hospitals, atret per la curiositat de descobrir la cara B de la sanitat, de manera que Castiñeira va decidir canviar una mica el to de les seves xarxes socials. «Quan me’n vaig adonar, vaig decidir aprofitar per fer educació per a la salut, provar de desmuntar mites i dur a terme una tasca més divulgativa». D’aquesta forma ha acabat sent ambaixador de ‘Salut sin Bulos’i col·laborant amb diversos mitjans de comunicació.

- ¿Cómo se llama esa app que te envejece?
- Turno de noche

— Enfermera Saturada 🦖 (@EnfrmraSaturada) 17 de julio de 2019

Una oferta de feina que supera la ficció

En aquesta ocasió, ‘El silencio de los goteros’ relata un misteri que el seu protagonista, Saturnina Gallardo, ha de resoldre: Una oferta de feina d’una clínica que demanava una infermera esquerrana. ‘True story’, com diria Barney Stinson. I és que es tracta d’una oferta real que van enviar al mateix Héctor Castiñeira. ¿Per a què volien una infermera esquerrana? La resposta, al llibre. Al seu torn, la incògnita serveix com a línia argumental per explicar altres anècdotes que donen visibilitat als problemes de la professió. «Amb l’humor es poden denunciar coses molt serioses», afirma l’autor.

Així, aquesta obra aprofita per parlar dels contractes temporals, de dies o setmanes de durada, que s’utilitzen en la sanitat pública espanyola. «Jo mateix he firmat més de 500 contractes en 15 anys», assegura Castiñeira. Una altra situació que el preocupa és la ràtio infermera-pacient del nostre país, una de les més baixes d’Europa. «A Espanya hi ha només cinc infermeres per cada 1.000 habitants, mentre que als països nòrdics n’hi ha 16. Això provoca que tinguem una gran càrrega de treball i no arribem a tot», lamenta. 

Masclisme en un ofici dominat per dones

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Les publicacions d’Infermera Saturada denoten un cert caràcter feminista, que l’autor reconeix com a fruit de la seva permanent convivència amb el sexe femení: «De les 300.000 infermeres que hi ha a Espanya, el 90% són dones. Treballant amb elles veus els sostres de vidre des de dins i també problemes amb el tracte dels pacients. Sovint em fan més cas a mi per ser home que a les meves companyes, quan potser elles porten 10 anys a la planta i jo només una setmana de substitució». 

Després de sis llibres en sis anys, alguns creuran impossible escriure un setè volum que narri noves històries. No obstant, Castiñeira no descarta una nova publicació: «Sempre porto una llibreteta al pijama de l’hospital on anoto tot el que em passa i el que m’expliquen les meves companyes. N’acabo de posar una altra de nova a la butxaca i poc a poc anirà creixent, així que qui sap».