L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Tot i que el focus sobre els comportaments de risc es posa habitualment en el tabac, l’alcohol també provoca múltiples problemes de salut, no només per l’addicció que pot generar o els accidents de trànsit, sinó també perquè està relacionat amb diversos tipus de càncer, malalties cardíaques o neurològiques.

És cert que el mal que produeix és directament proporcional a la quantitat consumida, però l’evidència científica afirma que no hi ha un nivell segur d’ingesta. Segons l’OMS, pot causar unes 200 malalties –a més de pèrdues econòmiques i socials– i en edats primerenques, entre els 20 i els 39 anys, és el responsable del 13,5% de les morts. Es tracta, per tant, d’una de les tres principals causes evitables de mort i de desenvolupament de càncer en menors de 50 anys.

Patologies complexes

Davant d’això, la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) ha donat la veu d’alarma per conscienciar sobre l’hàbit nociu i proposar millores en l’àmbit sanitari. Segons indica la societat mèdica, entorn del 15% de les consultes mèdiques a Espanya i més de 150.000 ingressos hospitalaris a l’any estan relacionats amb el consum d’alcohol, que se situa, juntament amb la cocaïna i el cànnabis, entre les principals causes d’atenció a urgències per intoxicacions. En Medicina Interna, al voltant del 10% dels ingressos estan causats per l’alcohol, i són les complicacions de les malalties del fetge i neurològiques les de més complexitat i consum de recursos. Les enquestes –i el dia a dia– mostren que la ingesta de cervesa, vi i altres begudes alcohòliques està completament normalitzada a Espanya. El 60% de la població consumeix alcohol amb freqüència –de fet, és la droga més consumida– i l’inici del consum se situa en els 14 anys. Segons les dades de l’enquesta Estudes de l’any passat, més del 70% dels menors d’entre 14 i 18 anys han consumit alcohol en els últims 12 mesos i una mica més de la meitat ho havien fet en els últims 30 dies. A més, al voltant del 6% dels espanyols fan un consum d’alt risc.

Sens dubte, en l’imaginari col·lectiu els trastorns provocats per l’alcohol s’associen amb els accidents de trànsit, el perill d’addicció o problemes al fetge, però al seu torn pot causar diversos tipus de càncer, com de pàncrees o d’esòfag o malalties neurològiques, com l’encefalopatia de Wernicke.

Tendència al suïcidi

"També pot provocar arrítmies cardíaques, mal control de la tensió arterial, ictus i en persones obeses pot produir dany hepàtic. I quan es consumeix de manera aguda fins a la intoxicació, pot provocar més tendència al suïcidi, a les relacions sexuals no consentides i accidents", segons alerta el doctor Daniel Fuster, secretari del Grup d’alcohol i altres drogues de la SEMI i membre de la Unitat d’Addiccions de l’Hospital Germans Trias i Pujol. De fet, s’ha d’afegir que el perfil del malalt hepàtic està canviant: són cada vegada més joves i, tot i que la majoria són homes, també augmenta l’afecció entre les dones.

També persisteix la idea que un consum moderat té beneficis cardiovasculars. No obstant, segons l’especialista, aquest tipus d’idees responen a "biaixos" en les investigacions. "A més, el cert és que si tingués algun benefici cardiovascular, tampoc reduiria el risc de tenir un altre tipus de malalties, amb la qual cosa el missatge és que d’alcohol, com menys, millor".

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’huracà dels cossos forçats

A més de posar en marxa accions preventives i de conscienciació, la societat mèdica considera que cal millorar la identificació de les persones que tenen un consum de risc. Com que es calcula que entre el 15% i el 20% dels pacients hospitalitzats per qualsevol causa podrien tenir un trastorn per consum, els especialistes proposen que la detecció durant l’ingrés sigui una pràctica rutinària.

El problema, continua explicant el doctor Fuster, és que "els metges no solen preguntar pel consum d’alcohol perquè no coneixen bé a qui derivar el pacient per aturar-ho". D’altra banda, la SEMI també reclama la posada en marxa d’unitats multidisciplinàries que permetin un abordatge global i un seguiment mantingut en el temps del pacient.