ENTREVISTA

"Hi ha dones científiques, però els homes continuen acaparant els alts càrrecs"

María José Buzón és la responsable del laboratori de VIH-sida del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR)

El 2016 va ser guardonada amb el L'Oréal-UNESCO for Women in Science

undefined49598572 barcelona 28 08 2019  mas salud   doctora maria jose buzon e190829182706

undefined49598572 barcelona 28 08 2019 mas salud doctora maria jose buzon e190829182706 / maitecruz

7
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

María José Buzón (Barcelona, 1979) és doctora en Biomedicina, Biologia Molecular i Bioquímica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fa anys que investiga el VIH o virus de la sida, i actualment és la responsable del laboratori de VIH-sida del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). El 2016 Buzón va guanyar el L'Oréal-UNESCO for Women in Science, que la va reconèixer com una de les cinc millors joves investigadores promeses de l'any. I també és l'única espanyola reconeguda amb el premi internacional 2016 International Raising Talents for Women in Science des de la seva primera edició.

-Recentment l'Hospital de la Vall d'Hebron ha fet el primer pas per aconseguir el fàrmac que curi el VIH de forma definitiva.

-Una de les coses que sabem és que per poder curar la infecció del VIH necessitem eliminar les cèl·lules reservori -o reservori viral: el lloc on el virus s'amaga-, que són aquestes cèl·lules que tenen el virus de forma latent. Quan els pacients deixen de prendre el tractament antiretroviral, aquestes cèl·lules es reactiven i, amb això, es reactiva el virus, que al seu torn es propaga de nou en l'organisme. Sabem que si aconseguim eliminar aquestes cèl·lules reservori, podrem arribar a curar una infecció fins ara incurable. En aquesta investigació hem vist que aquestes cèl·lules, quan es reactiven, expressen també la molècula CD20. Així, hem aprofitat un fàrmac -Rituximab- que es dona a pacients oncològics i que sabem que reconeix exclusivament aquest marcador CD20. Hem agafat cèl·lules de pacients, portats al laboratori, hem reactivat el seu reservori latent i hem donat aquest fàrmac que reconeix aquesta molècula. I hem vist que, fent aquesta estratègia combinada de reactivar el virus i aplicar aquest fàrmac oncològic, aconseguim reduir el reservori viral en un 64%.

-Aquestes cèl·lules reservori són difícils d'identificar i d'eliminar.

-Exacte. Les cèl·lules reservori no són diferents de les cèl·lules normals, perquè el virus està adormit dins seu. Per tant, aparenten ser cèl·lules normals i per això és molt difícil identificar quins estan infectades i quines no. Com et deia, en aquesta investigació hem vist que, quan el virus del VIH es desperta, la cèl·lula expressa la molècula CD20, però la part negativa és que aquesta molècula està expressada també als limfòcits B, els encarregats de generar anticossos -la resposta immunitària de l'organisme. Per això s'utilitza a la clínica en pacients oncològics que tenen neoplàsies de limfòcits B [un tipus de càncer de la sang]. Tot i que aquest fàrmac és efectiu contra aquestes cèl·lules reservori, si l'hi dones a un pacient qualsevol, li elimines també els limfòcits B que són sans. Així que el nostre descobriment el que obre és una nova via d'investigació en la qual dissenyar fàrmacs que siguin capaços de reconèixer exclusivament les cèl·lules reservori que expressen aquesta molècules CD20 sense afectar tot el sistema immunològic del pacient.

-¿Això vol dir que serà la Vall d'Hebron qui trobi aquest fàrmac?

-No sabem qui serà. Aquest és només un dels molts passos, en diferents direccions, que s'estan fent per eliminar aquestes cèl·lules reservori. Nosaltres anem en aquesta línia, però n'hi ha d'altres.

"Hem descobert que reactivar el virus del VIH i aplicar un fàrmac oncològic redueix el reservori viral en un 64%"

-La complexitat del virus del VIH està que sap com amagar-se. 

-Sí. En un primer moment, una cèl·lula produeix moltes virions [una virió és una partícula vírica] que surten de la mateixa i infecten altres cèl·lules. Però aquesta mateixa cèl·lula que està produint virions en un moment donat deixa de produir-los i el virus, integrat dins de la cèl·lula, es queda latent -o adormit- dins seu. I aquesta cèl·lula, que aparentment és normal, pot durar dècades en l'organisme. Perquè són cèl·lules de llarga vida que no s'eliminen mai. Potser als cinc anys expressa virions una altra vegada. El tractament antiretroviral disminueix el virus i el manté a ratlla, però sense ell una altra vegada s'inicien els cicles de replicació.

-¿Per què els tractaments antiretrovirals en pacients seropositius no permeten curar la infecció definitivament?

-Perquè són una estratègia que no cura, però que manté el virus a ratlla. El tractament antiretroviral inhibeix la replicació del virus, però una vegada aquest està integrat de forma latent a la seva cèl·lula hoste el tractament antiretroviral ja no pot fer res. Aquesta cèl·lula sempre estarà allà. Si el pacient deixa de prendre el tractament, les cèl·lules infectades fan que el virus es reactivi i, al reactivar-se, torna a aparèixer una virèmia en sang [el virus entra en el corrent sanguini].

-Cada vegada estem més a prop de la cura del VIH. Aquest any va aparèixer el segon pacient curat a escala mundial

-Quan el 2008 el pacient de Berlín es va curar, molta gent va pensar que havia sigut l'atzar, però l'aparició del pacient de Londres aquest any confirma que no va ser una casualitat, sinó una prova que podem curar el VIH. Fins ara els dos únics pacients que s'han curat va ser perquè bàsicament les cèl·lules del seu sistema immunitari -que és on és el virus amagat- van ser eliminades a través del tractament antitumoral. Tots dos tenien leucèmia i els van fer un trasplantament de cèl·lules hematopoètiques. Amb això es van eliminar totes les cèl·lules de l'organisme, incloses les cèl·lules reservori. Això és una cosa que no podem fer amb els pacients normals perquè té un risc de mortalitat d'entre un 30% i 40%. Com a prova que funciona està bé, però és inviable eliminar totes les cèl·lules en una persona que està sana. No està justificat quan avui dia els pacients es prenen una pastilla al dia i estan bé. Això sí, sabem que podem curar el VIH perquè ja hi ha dos pacients que s'han curat.

-El VIH és resistent, però ha deixat de ser mortal. ¿La gent es cuidava més abans?

-Crec que la gent tenia més por abans. Jo vaig començar a investigar el 2005, ja existia el tractament des del 1998 però encara hi havia moltes resistències. Avui dia els tractaments són molt més segurs, molt més eficaços i amb una pastilla les persones viuen bé i estan sanes. Se'ls ha tret una mica la por, però encara continua l'estigma, una cosa bastant important: hi ha gent que encara no ho diu a la feina i tampoc als seus familiars.

-¿Han augmentat les infeccions pel VIH?

-No, són estables, però tampoc han disminuït. Es preveia que baixessin, però s'han mantingut estables en els últims anys. Preocupa que no disminueixi i jo personalment crec que el fet que la gent ja no li tingui tanta por ha provocat que no vagi a menys. A més, avui dia als països desenvolupats, com Espanya, el VIH està associat a uns grups en concret, com per exemple el dels homes que tenen sexe amb homes.

"Els contagis del VIH estan estables des de fa anys. Esperàvem que baixessin i no ha sigut així. La gent ja no li té tanta por de la malaltia"

-Vostè ha guanyat recentment el L'Oréal-Unesco for Women in Science. ¿Creu que la dona està prou representada al món de la ciència?

-Crec que comencem a estar-ho, però encara no. Vull pensar que arribarem a la igualtat absoluta, però encara els alts càrrecs que lideren els grups d'investigació continuen sent majoritàriament homes i no dones. Això també és una qüestió de conciliació familiar: en el cas de les dones, quan la carrera professional comença a ascendir, és el moment de tenir fills. Per això hi ha moltes dones que no els compensa el sacrifici de liderar un grup d'investigació. Però sí que hi ha dones en la ciència, i cada vegada més. I crec que en el futur n'hi haurà fins i tot més que homes.

-¿Vostè s'ha trobat traves pel fet de ser dona?

-No directament, però de vegades sí que perceps que et prenen més seriosament quan vas amb un home al costat. Per exemple, quan has de demanar finançament. Jo crec que els homes encara ho tenen més fàcil que les dones a l'hora d'aconseguir finançament.

-Va estar investigant als EUA, ¿per què va tornar a Espanya?

-Per temes personals. La meva família era aquí. És una etapa de la vida professional que t'obliguen a fer, ja que si et vols dedicar a la investigació te n'has d'anar a l'estranger, ja que després, si no, no aconsegueixes contractes per estabilitzar-te. Si no te n'has anat a l'estranger durant la teva etapa postdoctoral, és molt improbable que aconsegueixis finançament per formar un grup d'investigació. Tot i així, no em penedeixo d'haver-me'n anat, he après un munt.

Notícies relacionades

-He de fer-li la pregunta obligada de resposta coneguda: ¿com és la situació de la ciència a Espanya?

-Dolenta. I no ha millorat en els últims anys. A Espanya es pot demanar un projecte nacional i ja està, però als EUA per exemple pots demanar tants projectes com vulguis i t'ho concediran depenent de com sigui de bona o dolenta la teva idea. Si tens milers d'idees bones, tu pots demanar quatre o cinc o sis projectes nacionals i te'ls concediran. Aquí no, només un.