02 d’abr 2020

Anar al contingut

ESTUDI A 'NATURE'

Apareix el segon pacient del món en el qual el VIH remet sense medicació

Un portador del virus que el 2016 es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare per un limfoma ja acumula 18 mesos sense antiretrovirals

El 'pacient de Berlín' era, fins avui, la primera i única persona que havia superat la malaltia ja fa 11 anys

Beatriz Pérez

Timothy Brown, l’anomenat ‘pacient de Berlín’, està considerat l’única persona al món que s’ha curat de la sida. Després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare el 2007 per tractar-se la leucèmia que també patia, va quedar lliure del VIH. Les cèl·lules que li van trasplantar tenien una mutació anomenada CCR5 Delta 32 (CCR5d32), i això va evitar l’entrada del virus a aquestes cèl·lules.

Ara, quan es compleixen 11 anys de la desaparició del virus de la sang de Brown, els científics han aconseguit el segon cas al món de remissió del VIH sense antiretrovirals. Es tracta d’una persona portadora del VIH que, com el ‘pacient de Berlín’, es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar un limfoma i que ja fa 18 mesos que no té el virus malgrat no haver pres tractament antiretroviral.

L’estudi, acabat de publicar a la revista 'Nature', ha estat liderat pel University College de Londres (on s’ha tractat el pacient) i s’ha realitzat en el marc del consorci internacional IciStem, coordinat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa (Barcelona) i el University Medical Center d’Utrecht (Holanda). "Feia 11 anys que intentàvem saber què va passar amb Timothy Brown. Amb aquest segon cas hem comprovat que és possible la remissió del VIH", va explicar Javier Martínez-Picado, investigador de l’IrsiCaixa, colíder del IciStem i coautor d’aquest estudi, divendres passat en la presentació de l’estudi davant dels mitjans de comunicació. Els resultats del treball seran presentats aquest dimarts a la Conference of Retroviruses and Opportunistic Infections (CROI), a Seattle, coincidint amb la publicació a 'Nature'.

"Aquest nou cas confirma que el ‘pacient de Berlín’ no va ser una mera anècdota. Estem cada vegada més a prop de la curació del VIH"

Javier Martínez-Picado

Investigador de IrsiCaixa

Els experts són prudents: parlen de "remissió" del VIH, no de "curació". "Aquest nou cas confirma que el ‘pacient de Berlín’ no va ser una mera anècdota. Estem cada vegada més a prop de la curació d’aquesta malaltia", va afirmar Martínez-Picado. Juntament amb ell, Àngel Font, director corporatiu d’Investigació i Estratègia de la Fundació Bancària La Caixa, no va dissimular la seva alegria. "Estem extraordinàriament contents". La notícia també ha sigut rebuda amb optimisme pel Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/sida (ONUSIDA), que ha assegurat aquest mateix matí, després de fer-se pública la notícia, que aquest segon cas mundial de remissió del VIH aporta una "gran esperança" contra la malaltia.

2019: el ‘pacient de Londres’

L’estudi d’IciStem ara publicat a 'Nature' tenia com a objectiu comprendre el paper del trasplantament de cèl·lules mare en la cura del VIH. Hi van participar 38 pacients; tots ells van rebre trasplantaments de cèl·lules mare. Es va fer el seguiment de 33, dels quals actualment són vius 22. Un total de 18 d’aquests 22 pacients van ser trasplantats amb cèl·lules que no tenien la mutació CCR5d32 i tots segueixen avui amb els antiretrovirals. No obstant, quatre més d’aquests 22 sí que van ser trasplantats amb cèl·lules amb la mutació CCR5d32. D’aquests quatre, un d’ells fa més d’un any (18 mesos) que no fa el tractament antrirretroviral i els metges consideren que el VIH ha remès en el seu organisme.

És el 'pacient de Londres’, portador del VIH des del 2003 i a qui li van diagnosticar, el 2012, un limfoma de Hodgkin: un tipus de càncer que es presenta en el sistema limfàtic. El 2016 es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare d’un donant que tenia la mutació CCR5 Delta 32, que impedeix l’entrada del virus a les cèl·lules diana del VIH (o, el que és el mateix, a les cèl·lules a través de les quals s’expandeix  el virus per l’organisme): els limfòcits T-CD4. Al cap de 16 mesos, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i, avui dia, un any i mig després, el virus ha quedat indetectable a la seva sang. Habitualment, quan les persones amb infecció pel VIH interrompen el tractament, el virus rebrota al llarg de les primeres quatre setmanes.

Les cèl·lules amb la mutació CCR5d32 impedeixen l’entrada del virus a les 'cèl·lules diana' del VIH

"Sabíem que existia la mutació CCR5d32, però a Europa és poc freqüent i només es dona en un 1% de la població, especialment del nord del continent", va assenyalar Martínez-Picado. Per al ‘pacient de Londres’ van aconseguir diagnosticar un "donant compatible" que tenia la mutació al gen CCR5d32, com va explicar Maria Salgado, investigadora d’IrsiCaixa i coautora de l’estudi. Els experts recorden que la prevalença de problemes hematològics en pacients amb el VIH "ha baixat", però encara és "més alta" que en la resta de la població.

Dels quatre pacients que van ser trasplantats amb la mutació CCR5d32, a més del ‘pacient de Berlín’, n’hi ha un altre que acumula tres mesos sense tractament i en el qual el VIH no ha rebrotat. Encara és aviat, no obstant, per afirmar que el virus ha remès, però que no ho hagi fet encara és un bon indici. Als dos pacients més encara no se’ls han retirat els antiretrovirals.

El trasplantament de cèl·lules: ¿la cura del VIH?

El trasplantament de cèl·lules mare és una intervenció d’"alt risc" i només està recomanada per a pacients amb problemes hematològics greus. "No podem fer trasplantaments de cèl·lules mare a qualsevol pacient amb el VIH perquè correrà un risc de mort d’entre un 40% i un 50%. Però estem dissenyant coses per poder-ho fer a llarg termini", va explicar Martínez-Picado. L’investigador va assenyalar la "teràpia gènica" ("extreure cèl·lules, tractar-les al laboratori i reimplantar-les en el pacient") com a futura possible cura d’aquesta malaltia, però va matisar que aquesta encara està en "fase preclínica". El mateix va posar èmfasi que el pacient en cap cas ha "d’interrompre" el tractament antiretroviral per compte propi, sinó que sempre ha de fer-ho "per decisió mèdica".

Per la seva part, el director d’IrsiCaixa, Bonaventura Clotet, va incidir que la sida és una "epidèmia terrible a tot el món" per la qual cada any moren un milió de persones i se n’infecten dos milions. "El VIH impacta en el que és essencial en la nostra vida: el sistema immunitari. El secret de curar-lo és eliminar el reservori viral", va dir el metge. El reservori viral, principal causant que el VIH no es pugui erradicar, està compost per un grup de cèl·lules immunitàries al cos que estan infectades pel VIH però que no estan activament produint més virus. "Demostrar que es redueixen progressivament aquests amagatalls del virus en l’organisme serà crucial per confirmar que estem aplicant les estratègies correctes per a la curació".

Clotet també va avançar que els investigadors d’IrsiCaixa treballen en la combinació d’una vacuna terapèutica amb reactivadors de la latència viral i amb anticossos àmpliament neutralizants dels diferents tipus de virus. "En el model animal s’han observat evidències que anem pel bon camí, i el coneixement generat per casos com el publicat a 'Nature' tindrà una importància capital per dinamitzar aquesta investigació", va finalitzar.

A la recerca de teràpies menys invasives

A l’octubre, un estudi liderat per IrsiCaixa i publicat a 'Annals of internal medicine' va apuntar que altres factors, a més de la mutació CCR5 Delta 32, podrien ser decisius per aconseguir la remissió del VIH. Un d’ells, per exemple, la malaltia de l’empelt contra l’hoste (MECH): una situació habitual després del trasplantament en què les cèl·lules del donant ‘ataquen’ les cèl·lules del receptor. Tant el ‘`pacient de Berlín’ com el ‘pacient de Londres’ van presentar una transitòria malaltia MECH i van aconseguir un reemplaçament total en sang perifèrica de les cèl·lules del receptor per les del donant. "L’estudi detallat d’aquests mecanismes podria permetre la seva aplicació, mitjançant teràpies menys invasives que un trasplantament d’un donant, a persones amb el VIH que no pateixin un trastorn hematològic, per això serien escalables a una gran majoria de la població seropositiva”, va assenyalar Maria Salgado.