"Entre que un suïcida decideix matar-se i el moment en què actua passen 90 minuts"

El psiquiatre Víctor Pérez-Solá, responsable de l'àrea de Psiquiatria del Hospital del Mar, de Barcelona, és assessor de la Generalitat en l'atenció de les conductes suïcides i un dels artífexs del Codi Risc Suicidi (CRS) amb què la Conselleria de Salut es proposa acotar la forma més greu d'autolesió humana. Aquest programa preventiu s'ha estès al 60% de la població catalana i està previst que arribi al 100% el 2016. A Catalunya moren per suïcidi cada any una mitjana de 550 persones (3.500 en el conjunt d'Espanya). Aquestes xifres tripliquen les causades per accidents de trànsit, però, a diferència del que passa amb aquests, no existeix una consciència col·lectiva que contribueixi a frenar el suïcidi. "Si un motorista condueix sense casc, la resta de automobilistes l'increparan, però si un veí ens diu que li agradaria no despertar-se demà, el més probable és que l'invitem a un cafè, distreure'l", diu Pérez-Solá.

-¿Què hauríem de fer amb aquest veí? Acompanyar-lo davant un psiquiatre de guàrdia, que estan als hospitals per a això, perquè valori si està en risc de matar-se. Són persones a qui no es pot perdre de vista. En un hospital, és més fàcil controlar-les que a casa, encara que també se'ns mata algun pacient.

-¿Què sol haver comentat un suïcida abans d'intentar matar-se? Coses com: "Aquest tipus de vida que porto no val la pena viure-la", o "més em valdria morir aquesta nit" o "m'agradaria que m'atropellés un cotxe", coses així. Alguns fins i tot diuen: "Estic pensant a matar-me". La societat hauria d'estar sensibilitzada per captar que aquest tipus de frases mereixen una gran atenció. Se'ls ha de donar tota la importància, i actuar de la mateixa forma que faríem si un amic ens diu que li fa mal la zona del cor i no sent el braç esquerre.

-¿En què consisteix el Codi Risc Suïcidi? A preparar els metges de família perquè estiguin atents davant actituds de clara desatenció personal dels seus pacients, i que els preguntin com afronten la seva vida. I a enllaçar a qui ja ha intentat donar-se mort, i ha sigut atès en un hospital, amb el psiquiatre que l'atendrà a partir de llavors. Aquest psiquiatre al seu torn és informat que el malalt que acaba de rebre l'alta mèdica anirà a veure'l. I també el 061, perquè realitzi un control periòdic d'aquesta persona.  

-¿Qui decideix donar-se mort ho comenta abans amb algú? Un 80% exposa les seves idees a persones del seu entorn. El 40%, segons diuen les estadístiques, ho ha comunicat a personal del sistema sanitari.

-¿Perquè decideix suïcidar-se una persona? Hi ha tants motius com individus. Només podem controlar els factors de risc. Haver-ho intentat ja alguna vegada, és el principal. Estar deprimit o patir una malaltia mental, són altres elements de risc a controlar.

-¿La idea de donar-se mort és permanent? La idea suïcida sempre és transitòria, fluctuant i ambivalent. El suïcida es caracteritza per combinar una immensa desesperança amb una gran ambivalència. Com que no veu solució al seu patiment insuportable, veu la seva pròpia mort com una via menys dolorosa.

-Però diu que és una conclusió transitòria. Canvia en un curt espai de temps: aquest és el moment en què una altra persona pot ser d'ajuda. Carmen Tejedor, una psiquiatra de l'Hospital de Sant Pau que va analitzar en profunditat el pensament suïcida, va demostrar que entre que un suïcida pensa donar-se mort i el moment en què actua transcorren 90 minuts, de mitjana. Si passa més temps, aquesta persona comença a dubtar i molt possiblement no ho farà.

-Aquesta és l'ambivalència. Sí. El desig de morir i viure, a la vegada, caracteritza aquestes persones. La majoria de persones que prenen un munt de pastilles amb intenció de matar-se, immediatament després d'haver-ho fet truquen a algú i ho expliquen, o telefonen al 061 i n'informen. També solen deixar pistes que els permet ser trobats. Si se salven, després t'expliquen que en el moment en què estaven prenent les pastilles ja estaven pensant que no volien morir. No suporten el patiment que senten i entren en una espècie de túnel en què només veuen aquesta opció, però a la vegada són conscients que això és una barbaritat.

-¿Aquest canvi, de la mort a la vida, es produeix encara que les circumstàncies externes no hagin canviat? Encara que cap motiu extern hagi variat, si deixen de pensar que donar-se mort és la solució, ja no ho fan. O no en aquell moment. I et diuen: "¿Com se'm va acudir pensar això?" És molt important dissuadir-los.

-Amb mètodes dissuasoris. Sí. Són molt efectius. Hi ha llocs públics que són una autèntica temptació per al suïcida. Quan van posar panells de metacrilat a l'aqüeducte de Madrid situat a prop del Palau Reial, va deixar de ser un punt massiu de suïcidis. I el mateix ha passat a les estacions del metro, de Barcelona i Madrid, en què s'han col·locat mampares. L'edifici de Les Arenes de Barcelona el van inaugurar sense mampares de protecció a l'últim pis: al segon o tercer suïcidi, les van col·locar i ja no hi ha hagut més morts per llançament. És coneguda la història del Golden Gate de San Francisco, als EUA.

-En el passat un pont de suïcides. Hi van posar barreres, un telèfon de crisi cada 100 metres i un guàrdia motoritzat que va d'una punta a una altra i observa si algú està mirant a l'aigua. Així van deixar d'haver-hi centenars de suïcidis cada any. EUA té una estratègia davant aquesta forma de mort. A Espanya es va aprovar per unanimitat una llei al Congrés, el 2014, però mai s'ha aplicat. Cada comunitat autònoma fa els seus plans.

Notícies relacionades

Catalunya activa un pla per evitar les morts per suïcidi

Giuseppe Russolillo, president de l’Acadèmia de Nutrició: «El dejuni intermitent no ha sigut concebut per perdre pes i pot posar en risc la salut»

-¿Perquè hi ha persones que se suïciden de forma espectacular, o al metro, i altres busquen la soledat d'una habitació d'hotel? La conducta suïcida gairebé sempre té un component de comunicació. Alguns suïcides pretenen llançar un missatge amb la seva mort. Altres es treuen la vida per un curtcircuit mental: aquests solen llançar-se a les vies del metro. 

-¿Un curtcircuit? El suïcidi al metro és cosa de minuts: un curtcircuit. Un noi rep un missatge de mòbil de la seva nòvia dient-li que s'ha acabat, i ell baixa al metro i se suïcida. Si en aquell moment es troba amb un amic, no es traurà la vida. Això no és ficció. Ho expliquen els familiars supervivents, que són persones que queden subjectes a un immens patiment la resta de les seves vides. Costa molt sobreviure a un fill, una esposa o una mare que s'han tret la vida. No vull ni pensar en l'insuportable patiment del marit de la dona que va morir a Girona fa dos dies.