Catalunya activa un pla per evitar les morts per suïcidi

ACatalunya es produeix cada any una xifra de suïcidis que, segons va informar ahir la Conselleria de Salut, s'aproxima a les 500 persones, amb una tendència a l'alça des del 2008. Van ser exactament 485 el 2011. Hi va haver 6.300 ciutadans que van intentar llevar-se la vida aquell any. Les dues xifres, ofertes sense més dades circumstancials que puguin explicar tants finals tràgics, són inferiors a la mitjana europea, va indicar Cristina Molina, responsable de salut mental a la Generalitat. «Desconeixem el perquè, però les dades de suïcidi a Espanya són inferiors al que es podria suposar en un país amb el 26% d'atur laboral i una gravíssima crisi, si agafem com a referència el que ha passat a Grècia i en altres països en situació similar», va apuntar, citant un informe de la revista mèdica The Lancet, el psiquiatre Diego Palao, de l'Hospital Parc Taulí, de Sabadell, centre impulsor del pla de detecció del risc de suïcidi que la Generalitat preveu estendre a tot Catalunya a partir del gener.

Aquest pla, denominat Codi Risc de Suïcidi, parteix del principi que la majoria dels potencials suïcides no consumarien les seves idees si se sentissin ajudats, acompanyats o atesos de manera pròxima. Es tracta d'«estar a sobre» de cada individu que ha confessat que pensa donar-se mort o bé ja ho ha intentat, segons va resumir ahir el conseller de Salut, Boi Ruiz, en al·lusió al bon resultat aconseguit al Parc Taulí: els índexs de suïcidi de Sabadell s'han reduït a la meitat.

ESCÀS CONTROL / En l'actualitat, no obstant, tan sols un 25% dels que són atesos als serveis d'urgència de la majoria dels hospitals catalans després d'intentar suïcidar-se reben control mèdic una vegada són donats d'alta. El codi antisuïcidi es proposa omplir aquest buit activant una supervisió exhaustiva d'aquests individus, va avançar Álex Guarga, subdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut). «Farem un seguiment proactiu de les persones que han intentat un suïcidi», va explicar Guarga. Abans de transcorreguts 10 dies de l'intent fallit, va explicar, el protagonista haurà estat visitat per un psiquiatre -en les 72 hores immediates si es tracta d'un menor de 18 anys-;  se li donaran cites mèdiques recurrents, fins i tot si es troba totalment dissuadit de la seva idea, i es connectarà amb ell via whatsapp o missatges telefònics SMS, amb una freqüència i insistència suficients per deixar-li clar que algú pensa en ell. «Deixant-los constància que una altra persona vetlla per ells, a Sabadell s'ha passat d'un índex de 8,3 suïcidis per cada 100.000 habitants el 2008 a 4,8 el 2011-va assegurar el conseller Ruiz-. La clau de l'èxit ha estat la supervisió pautada».

LA COORDINACIÓ / El pas previ a aquest control individualitzat previst en el codi antisuïcidi se centrarà en la coordinació, també pautada, de tots els serveis i les institucions que intervenen en la via pública: els centres d'assistència primària (CAP)

Notícies relacionades

El Govern crea dos grups per investigar-ne les possibles causes

L’experiència de tres països més

-als quals amb freqüència acudeix qui no suporta la idea de continuar amb vida i, d'alguna manera, ho relata a un metge-, els centres de salut mental, les unitats d'urgència dels hospitals, el telèfon d'emergències 061, els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil, els bombers i la policia local. Els integrants de tots aquests cossos i col·lectius seran iniciats, en més o menys mesura, en la detecció i la contenció del potencial suïcida i, per sobre de tot, sabran quin codi telefònic han d'alertar davant una sospita.

El comportament del suïcida és diferent en funció de si es tracta d'un home o d'una dona. Les xifres de morts són molt superiors entre els homes en totes les edats,  encara que les dones ho intenten de forma fallida amb molta més freqüència. El mètode pel qual aconsegueixen perdre la vida -precipitació a una via del tren o del metro o des de dalt d'un edifici, o bé enverinament- converteix en molt difícil la possibilitat que hi hagi un suïcidi ocult que, per raons socials o familiars, no transcendeixi en les estadístiques oficials, va assegurar el doctor Palao. «Els metges forenses informen de forma molt rigorosa, i sense marge d'ocultació, de tots els suïcidis consumats», va reiterar el psiquiatre. Potser sí que hi ha infradiagnòstic dels intents de suïcidi, va apuntar una metge de família. Davant la petició dels mateixos interessats o dels seus familiars, aquest detall no sempre arriba a constar en la història clínica que s'obre a l'autolesionat a l'arribar a un servei d'urgències. Treure's la vida segueix sent un acte amb gran rebuig social.