Moure òrgans per eliminar dolors ossis

Un dolor, per exemple, a la zona lumbar de la columna vertebral pot tenir un origen visceral. És una conclusió a la qual és capaç d'arribar un osteòpata a base de tocar tot el cos del pacient. Perquè el cos humà és com una obra d'enginyeria on tot està connectat.

L'osteopatia pot ser visceral, estructural o cranial. Els que exerceixen aquesta tasca, en qualsevol de les branques, treballen principalment amb el sentit del tacte. Palpen tot el cos del pacient per radiografiar-lo sense rajos, des dels peus fins al crani. L'escolten. Les mans juguen un paper fonamental tant per diagnosticar els possibles problemes com per reparar el dany. Laura Masip, osteòpata i terapeuta, compara la seva activitat amb la dels músics formats al conservatori. «És una feina per a la qual hi ha persones que surten tècnicament preparades i altres que, a més d'això, et fan plorar, t'emocionen».

Masip equipara el cos humà a una obra d'enginyeria. «Tota la part visceral funciona igual que l'estructura òssia», explica. «Tot va amb línies. Amb rotacions i translacions. Una víscera també es mou amb eixos. Llavors pot passar que si està mal col·locada, indirectament pot afectar un os», explica Masip. «La víscera pot afectar la part dorsal, cervical o lumbar», afegeix.

Moviment alterat

En el moment en què un teixit pateix una inflamació, no es podrà moure de manera òptima i, per tant, l'òrgan tampoc podrà funcionar correctament. Si, per exemple, un teixit pateix una inflamació, el seu moviment natural quedarà alterat. Perquè una víscera funcioni correctament, els òrgans s'han de poder moure en contacte amb la resta de teixits sense que res els ho impedeixi.

La manipulació visceral és una teràpia manual. L'osteòpata treballa amb pressions suaus, gens violentes, per estimular la mobilitat normal de la víscera i del seu teixit. «És tan suau que fins i tot es tracta bebès», explica Masip.

L'osteòpata ha de sentir on hi ha teixits espàstics i, a través de diverses tècniques, fer que aquests tornin a la normalitat. Amb les mans, utilitzen diverses tècniques per avaluar el moviment dels òrgans i captar els possibles defectes. Així tracten el moviment alterat i el restableixen per millorar el funcionament de l'òrgan en qüestió, que pot ser des de la vesícula fins a l'intestí gros.

Filosofia holística

La filosofia de l'osteopatia és holística. Els osteòpates tenen en compte la part estructural de la persona, compresa per vèrtebres, músculs i lligaments, la cranial i la part visceral, on s'inclouen els òrgans. També l'emocional, que ajuda el cor. «El pericardi. El cor també té moviments i quan està en teixit espàstic, o no es mou bé perquè està encallat, llavors el recol·loquem», explica Masip. I aquí és quan el pacient pot irrompre a plorar o bé esclatar en riallades. D'alliberament. A la seva sala hi ha hagut persones que s'han passat una hora rient i plorant.

L'osteòpata continua utilitzant els seus símils per fer-nos més entenedora la seva pràctica. «Podríem dir que l'estructura, els ossos, serien com un armari. Les vísceres serien la roba que està a dins. Quan una de les vísceres [la roba] es mou, la porta de l'armari [els ossos] queda desajustada». Per això, a causa d'un problema als intestins es pot tenir uns dolors molt forts a les cames, per exemple. «L'osteopatia ha de tenir una visió holística de la persona, global», afirma Masip. «No solament hi veiem un intestí. S'ha de veure si el sacre està ben posat, si hi ha hagut un traumatisme...»

Notícies relacionades

Ni pastilles, ni ones de xoc: descobreix com la radiofreqüència regenera la teva capacitat erèctil

Una nova estratègia terapèutica duplica la supervivència d’un tipus de càncer de colon

Per això, molts dels pacients recorren a l'osteòpata per problemes de mals d'esquena però després acaben descobrint que el problema prové d'una altra part del cos. «El mal d'esquena pot venir d'un intestí mal col·locat o perquè l'eix del crani està enganxat», comenta la professional.

El nombre de sessions que pot necessitar un pacient dependrà de diversos factors. Masip comenta que alguns es poden curar en la primera sessió que reben, mentre que n'hi ha d'altres que poden requerir unes quantes sessions més per poder solucionar els seus problemes.