Els veïns dels Merinals de Sabadell lamenten que el COAC no opti per la demolició dels pisos amb problemes estructurals

Els veïns del polígon Arrahona, al barri dels Merinals de Sabadell, lamenten que el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) es decanti per reparar els desperfectes a les 170 vivendes amb greuges estructurals en lloc de la seva demolició i substitució.

L’anàlisi que s’ha fet apunta que no hi ha deficiències estructurals als fonaments, mentre detecta algunes lesions a les zones humides i galeries. Això obliga a substituir les bigues malmeses, i es recomana revisar els subministraments bàsics. Els veïns lamenten el resultat de l’informe, que consideren que no és neutral, com s’havia establert, i que suposaran un cost de 13.000 euros per veí, un import massa elevat que es fa difícil que es pugui afrontar.

L’estudi es porta a terme després dels diversos problemes registrats als edificis de la zona, i que va portar a fer caure els blocs en pitjor estat per construir-ne altres de nous al seu lloc. A l’informe, realitzat a partir de l’anàlisi dels 14 blocs que queden, es detalla que els sostres requereixen actuacions, però en cap cas la demolició.

Una «galleda d’aigua freda» per als veïns

«Ens diuen que no tenim raó, que l’estructura està perfecta, i que tots els defectes estructurals són a causa del mal manteniment del més feble, que és el veí», explica el president de l’Associació de Veïns dels Merinals, Francisco García. No obstant, detalla que ha sigut necessari fer constants reparacions per arreglar des d’humitats fins a despreniments de parets i sostres.

Denuncia, a més, que l’informe no és neutral, com havia recordat. «Calia explicar la situació real dels pisos i comparant-ho amb l’informe de 1992, en què es va acordar la substitució de 600 vivendes», assenyala, cosa que va permetre fer caure un primer conjunt d’edificis per aixecar-ne altres de nous. «Es fa èmfasi en les reparacions i es descarta la substitució, cosa que no es va demanar a l’hora de fer l’informe», afegeix.

Els veïns van rebre el resultat de l’informe el passat dilluns a la nit, i dimecres al matí part d’ells s’han trobat a la plaça Doctors Banting i Best, al cor del barri, per valorar la situació, que han qualificat de «galleda d’aigua freda». Es calcula que cada veí hauria d’assumir un cost de 13.000 euros per reparar els danys a casa seva, una suma inassumible per a unes economies domèstiques que majoritàriament són molt febles.

Taula de negociació

Abans de finals de mes s’haurà de constituir una taula de negociació, tal com havia recordat, on exposaran el seu malestar per les conclusions i per l’incompliment d’uns mínims.

Entre aquests, s’havia acordat no incloure el concepte d’estat de «ruïna tècnica i econòmica» a l’hora d’emetre una resolució, un aspecte que finalment sí que s’ha inclòs al considerar que aquesta no és la situació en què es troben els blocs, cosa que determina que la demolició no és necessària.

No obstant, els veïns insisteixen que la degradació dels immobles està molt accelerada, i posen com a exemple els dos esfondraments viscuts l’últim any a l’interior d’immobles, el que consideren que posa en risc la vida de les persones. Per aquesta raó, insisteixen a mantenir la seva reclamació perquè el conjunt sencer sigui enderrocat per deixar pas a blocs de qualitat i sobretot segurs.

Un barri marcat per les deficiències

Els pisos del polígon Arraona els Merinals es van construir el 1956 sobre els terrenys del nord de l’antic bosc de Can Feu, després que l’Ajuntament de l’època els comprés i els cedís a l’Obra Sindical de la Llar. El conjunt va canviar la fisonomia de la ciutat, amb diversos blocs de pisos, entre els quals dos gratacel de quinze plantes.

Els seus primers residents eren de classe obrera, i el cost de cada pis oscil·lava entre les 52.279 i les 103.485 pessetes. No obstant, la zona no disposava de serveis com ara enllumenat públic, transport col·lectiu i terres i places ben asfaltades, un greuge que aviat es va sumar a les deficiències que començaven a presentar els immobles, amb problemes a les façanes i amb els sistemes elèctrics dels ascensors.

Als anys 80, els problemes van augmentar, amb la detecció d’aluminosi a diversos blocs. Amb el pas del temps es van registrar més problemes de caràcter estructural, que van portar a la demolició de part dels blocs i la construcció de nous edificis al seu lloc, un procés, que els veïns reclamen que es repliqui amb els blocs originals encara existents.

Notícies relacionades

Barcelona, Sabadell i Viladecans, les ciutats amb més obra nova iniciada a Catalunya des d’inicis del 2023

El Vallès, epicentre de la convivència Rodalies-FGC: «Preferiria pagar però tenir un bon servei»

L’estat de deteriorament i abandonament que viu la zona s’afegeix a l’ocupació de pisos, que ha acabat en algunes ocasions amb incendis, i fins i tot ensorraments parcials de sostres.

Més notícies de Sabadell, a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA