María Rodríguez, d'oci a negoci

Imaginem-nos la María de petita. «Inquieta, moguda», diu ella que era. I amb les coses clares. «Quan era una nena, si algú em demanava 100 pessetes jo les hi donava, però abans li feia un paper com si fos un rebut i hi posava un segell per fer oficial el document», diu. Que tot quedi ben registrat. «Quan explico això m'adono que ser administrativa era una cosa innata en mi». Això sembla. María Rodríguez té 37 anys, va estudiar FP2 d'Administratiu i ha exercit durant 15 anys en diferents sectors. «El paperam sempre m'ha agradat, organitzar, ordenar», confessa.

Però a la María hi ha moltes més coses que li agraden, entre elles moure el cos. «He sigut administrativa, però sempre m'he vist capaç de fer moltes altres coses». Quan camina se la veu eixerida, amb nervi. Es confirmen, sembla, els seus records d'infància. «Admeto que moltes vegades estava treballant i tenia moltes ganes que arribés l'hora de sortida per poder anar al gimnàs, que és on em desfogo», explica.

Als 8 anys va començar a practicar gimnàstica rítmica, de més gran va entrar en el món de la gimnàstica acrobàtica, i més tard va arribar el pilates. «Tota la vida m'ha acompanyat la gimnàstica. Ha sigut com una vàlvula de seguretat per a mi», assenyala. «Fa uns tres anys em va sorgir l'oportunitat de donar classes d'acrobàcia, però, malgrat que ho havia estat practicant molt temps, no tenia cap títol i exercir era molt difícil perquè a tot arreu hi ha molta titulitis». Així que, assessorada per amics entrenadors i amb la intenció d'obtenir un títol, va decidir preparar-se per al certificat internacional de Peak Pilates. «Són tres nivells. Ja en tinc dos i vaig pel tercer».

El seu pla de transformació va vent en popa i ara ja aconsegueix combinar la feina que fa per hores com a informadora de visitants a la Casa Museu Gaudí amb el de professora instructora de pilates al centre Shen Corpore de Barcelona i a Body Gym de Badalona, la ciutat on viu. «M'estic fent una clientela fidel i m'hi vull dedicar al cent per cent». A la llarga, l'objectiu de la María és muntar el seu propi centre. «Amb la formació administrativa que tinc, podria muntar un bon negoci», assegura.

Així que si el seu pla funciona, acabarà deixant de costat la seva professió de tota la vida. «Ara el que faig d'administrativa és mínim, per subsistir. No renegaré mai d'aquesta professió, però estic cremada d'haver-la exercit tant de temps. Estic cansada de ser un número i d'enviar currículums», diu. «La situació econòmica ho ha posat més difícil per treballar del que he fet sempre. La crisi i la dificultat per trobar feina m'han empès a fer un canvi de vida que ja portava dins des de feia temps». La María creu, a més a més, que amb el pilates pot ajudar la gent, i és una cosa que li agrada. «És una gimnàstica que es pot practicar tota la vida, desperta el cos i la voluntat de les persones de millorar», assevera.

Notícies relacionades

«Confio en el meu producte però vendre'l no és fàcil»

«Vaig haver de tancar aquesta primavera»

«Canviar és una situació que he viscut moltes vegades. Abans, si en una feina no podia créixer o em tallaven les ales, volava, me n'anava», explica. Aquesta vegada el canvi ha estat màxim. Alguns dirien que la seva decisió de fer de la seva afició la seva feina ha estat arriscada. Altres, que ha estat valenta. Sigui com sigui, a ella se la veu encantada de la vida amb el canvi i feliç d'anar a treballar cada dia amb roba esportiva i la motxilla a l'esquena.

«Últimament no és gens fàcil fer canvis en la vida d'algú, però jo diria a tothom que tingui necessitat de practicar un canvi que el faci. Que un ha de fer el que creu que serà millor per a ell. ¿Per què no s'ha de provar? És necessari tirar endavant amb la crisi i amb tot».