"Primer és el benestar del nen; després, la parella"

El Javier, el Juan i l’Antonio reconeixen que els pesa la figura del pare estricte que van tenir. Les diferències de criteri que tots tres han tingut amb les seves parelles a l’hora de prendre decisions en l’educació dels fills els han portat en algun moment a "la guerra", com admet el Javier. Guerres que, en el seu cas, sempre han acabat amb la pau. Bé perquè un ha cedit o bé perquè s’ha arribat a un punt intermedi que ha possibilitat l’acord.

Les tres parelles reconeixen que els conflictes es desencadenen des de l’arribada del nadó. ¿Cal agafar-lo molt temps a coll o no? ¿Cal deixar-lo dormir al nostre llit? Però les discrepàncies esclaten quan els fills entren en la complicada etapa de l’adolescència.

"Els adolescents estan en un moment delicat i això fa que tot sigui més difícil a casa. Sense fills tot és més senzill", apunta el Juan. Comprar un telèfon mòbil, un patinet elèctric o una moto, així com la gestió de les males notes o mal comportament, passant per horaris i sortides nocturnes, són conflictes que tensen fins al límit les relacions de parella.

L’Esther i el Javier, per exemple, no tenen el mateix punt de vista sobre deixar que el seu fill Álex, de 16 anys, vagi a peu a una festa al poble veí, situat a tres quilòmetres de casa. El noi hi vol anar caminant, amb els seus amics. La mare s’hi nega en rodó perquè el recorregut inclou una carretera gairebé sense llum. Aquest aspecte, però, no és gens important per al pare. Finalment, el Javier abandona el sopar amb amics i porta el seu fill amb cotxe. L’Esther i el Javier admeten que cada un té les seves línies vermelles. Per exemple, la compra d’un patinet elèctric. "Per a l’Esther, que els nostres fills circulin en patinet no és una opció. Si jo decidís comprar-lo, això seria motiu de guerra i potser fins i tot ens separaríem", diu el Javier. Tots dos tenen al cap el cas d’uns amics. El pare va comprar una moto al seu fill malgrat la negativa de la mare. El noi va morir en accident al cap de pocs dies de tenir-la. Es van divorciar.

Altres desencadenants

Un altre conflicte habitual a les cases és portar el fill al psicòleg. A la Natalia i l’Antonio l’escola del seu fill els va recomanar que ho fessin per gestionar problemes de comportament del xaval. L’Antonio s’hi va negar en rodó, al·legant que es tractava d’"una tonteria". La Natalia no va aconseguir convèncer-lo, però ella sí que creia que aquesta ajuda li aniria bé al seu fill. Admet que l’hi va portar pel seu compte, sense dir res. "Vaig pensar en el benestar del meu fill. Per a mi, els meus fills són el primer. Passen per sobre de la meva parella", argumenta.

Notícies relacionades

Sánchez comença a traçar el seu pla de regeneració per la justícia

¿Quin nivell de consens seria desitjable en una hipotètica iniciativa per regenerar la política?

La Isabel distingeix entre disputes menors i altres de més greus. "Per a mi, si el fet de cedir a l’opinió de la meva parella pot tenir conseqüències en la vida dels meus fills, la separació seria una opció. Primer són els nens. Després, la parella", rebla.

L’Esther defensa la negociació fins a l’últim minut. "Si una parella se separa per un conflicte amb els fills, potser és que més enllà d’això hi ha altres motius de parella, que no tenen a veure amb els nens. Si la parella és sòlida es pot negociar. I no sempre ha de cedir el mateix".