La cridaal convent

Han passat segles des d’aleshores, la dona ja pot arribar al poder més enllà de les parets d’un convent, la seva quota de llibertat ja no està restringida per llei i el seu accés al coneixement és il·limitat. Tampoc la fe religiosa ocupa el pes d’abans. Les dades sobre el nombre de capellans i monges agonitzen. Per primera vegada, el nombre de seminaristes a Espanya ha baixat de 1.000. La xifra no deixa de disminuir... excepte en un reducte: la comunitat Iesu Communio.

Va abandonar Medicina

I no, no és un miracle diví. Més aviat el prodigi d’una dona i les seves circumstàncies: María José Berzosa Martínez (Aranda del Duero, 1965), sor Verónica per als fidels. Nascuda en una llar de fortes conviccions religioses, va abandonar la vida social i la carrera de Medicina per trucar a la porta de les clarisses de Lerma, feia 23 anys que hi no ingressava una novícia. Els seus amics apostaven sobre el temps que aguantaria rere aquests murs. Però s’hi va quedar. Va revitalitzar el convent i es va convertir en un imant per a noves novícies. El 2004, l’espai es va quedar petit per a tanta postulant i les religioses es van traslladar al monestir de La Aguilera. El 2010, Berzosa va aconseguir tirar endavant una escissió canònica i ser reconeguda com a fundadora de Iesu Communio. Set anys més tard obriria un nou convent a Godella (València). Actualment, la comunitat la formen unes 177 religioses d’una mitjana d’edat de menys de 30 anys.

El carisma de Berzosa és innegable. Aquesta dona atractiva, d’ulls verds, veu suau i ferma, somriure fàcil i gestos carinyosos ha aconseguit guanyar-se l’adoració de l’alta jerarquia eclesial. Rouco Varela va voler emportar-se-la a Madrid, sense aconseguir-ho. Amb el papa Benet XVI es va fondre en una llarga abraçada que va provocar crits de joia entre els assistents. Recentment, també Francesc l’ha assenyalat com una de les "realitats esperançadores".

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Però és entre les joves que Berzosa exerceix una influència indubtable. Moltes de les seves seguidores tenen estudis superiors i pertanyen a famílies benestants. Al finançament de la comunitat semblen haver-hi contribuït milionaris donatius de grans fortunes vinculades a l’Opus Dei, els Kikos o Els Legionaris de Crist. La fundadora de Iesu Communio no s’ha deslliurat de la crítica. En alguns sectors es veu amb recel el seu excés de personalisme. Pot ser. Encara que si tenim en compte que l’Església catòlica suma entre 9.000 i 20.000 sants (no hi ha acord entre els experts), el fervor que genera sor Verónica s’emmarca en una llarga tradició de cultes a la personalitat.

¿Què ofereix Berzosa a aquestes joves que han convertit el somriure en la marca del convent? La seva comunitat no els ofereix el poder i la llibertat de l’edat mitjana. Tampoc el combat de la pobresa i la injustícia, Iesu Communio és una comunitat contemplativa. Potser, precisament, és aquesta forma de vida el que els atrau. La fugida d’un món urgent i sobrecarregat, la pau mental de la calma i, per descomptat, l’espiritualitat. Hi ha qui la busca en la indústria de la felicitat, en la pràctica del ioga o en el mindfulness. Les germanes d’hàbit texà (tot un encert estètic) semblen trobar-la en l’austeritat catòlica més tradicional, en una alegria una mica pueril i en una líder carismàtica que les guia. Potser, un signe més dels temps.