Alcaraz reescriu la història

És el setè títol de Grand Slam per a Alcaraz abans dels 23 anys, una altra fita que ningú mai ha aconseguit, i posa la seva firma de campió al lloc somiat i en què tants cops s’havia quedat sense premi el tennis espanyol. Però, per a ell, és clar que no hi ha repte impossible i que la seva etapa en el tennis serà difícil de superar.

Ni la majestuositat de Djokovic, ni l’ansietat del repte, ni la pressió del serbi en l’inici van ser capaços de desviar Alcaraz del seu camí triomfal en una final en la qual va trigar a carburar, però en la qual va acabar frustrant el somni del gran rei d’Austràlia, que per primer cop en la seva carrera va cedir una final, en la seva onzena presència en el partit pel títol sobre la Rod Laver Arena.

I només podia ser Alcaraz el que tornés a deixar sense premi un Djokovic al qual el seu 25è Grand Slam se li resisteix ara de manera més dolorosa que mai. L’espanyol va tenir per fi la seva venjança somiada de l’ocorregut en la final dels Jocs Olímpics amb un títol que ja va anunciar que buscava des de fa molt temps i pel qual va assegurar que seria capaç de canviar tots els que queden en aquest 2026.

L’anhelava i el té. I amb ell, la història. Ningú ha fet el que Alcaraz ha rubricat amb la conquista d’un Open d’Austràlia que el consagra ja entre els més grans de la història.

I no va ser fàcil la conquista, perquè Djokovic va sortir amb la idea de buidar el seu tanc d’energia. L’inici del serbi va sorprendre un Alcaraz que va estar desbordat des del primer punt. Nole es va clavar al centre de la pista i va dominar amb la dreta un primer parcial en el qual Alcaraz va demostrar just ttot el contrari.

Li va costar sumar punts al jugador espanyol, que sense fiabilitat en el seu servei es va convertir en una joguina per al jugador serbi.

Mitja hora de joc i sorpresa total davant una versió de Djokovic que requeria una resposta imminent d’Alcaraz. I malgrat que va trigar més de l’esperat a arribar, la davallada de Djokovic li va obrir les portes. I el murcià ho va aprofitar.

Un mal joc al servei de Djokovic va reobrir el partit a l’entregar l’avantatge del segon set a Alcaraz, que va veure l’oportunitat de posar el partit al seu ritme. Amb la pressió ja fora, l’espanyol va començar a créixer a poc a poc fins a aconseguir posar el control del partit del seu costat.

Va igualar el duel tornant el 6-2 al serbi, que tot i intentar empatar en l’inici del tercer, va entendre que havia despertat la bèstia per complet.

Tota bola que Djokovic semblava guanyar en els primers compassos, Alcaraz l’obligava a repetir dues o tres vegades més, convertint l’intercanvi en una tortura per al serbi, que, amb cada vegada menys mobilitat, patia en els punts llargs. Fallades doloroses i una versió cada cop més sòlida d’Alcaraz li van esmicolar totes les il·lusions.

Difícil resistència del serbi

Unes deixades mortals i uns cops impossibles de banda a banda de la pista van acabar deixant ben rígid Djokovic, que únicament va poder aguantar les primeres envestides en un tercer set també sense gaire història. Alcaraz va tancar files amb el servei i va atacar torn a torn la sacada del serbi, que va tornar a demostrar que cal derrotar-lo moltes vegades per fer-lo fer caure.

Va aguantar un primer torn de servei al límit i va anar contrarestant amb cada vegada més comoditat els torns de sacada davant un Alcaraz que esperava el moment decisiu. Va sobreviure a l’intent de Djokovic, que va tenir pilota de ruptura en el novè joc, i a les portes del tie-break va donar l’estocada final.

Va lluitar fins al final en l’últim joc rebent el servei, fins caure a terra, trencat en plors, conscient de l’animalada que acabava d’aconseguir.

La bandera espanyola va tornar a onejar ben amunt a Melbourne Park per 3a vegada en la història; només Nadal ho havia aconseguit el 2009 i el 2022, en una final que malgrat ser més freda de l’esperat, quedarà per sempre com la que va consagrar Alcaraz a aconseguir un dels rècords més grans de la història del tennis.

Notícies relacionades

Aquell gol de Lamine

"El meu equip ha sigut fonamental"

A encara més de tres mesos de fer els 23 anys, el murcià iguala amb la seva setena corona noms mítics com Wilander, McEnroe i Newcombre, i també amb registres d’Agassi, Lendl i Connors a tocar.

Els intentarà caçar en el Roland Garros, en un nou pas d’un jugador del qual ningú dubta que pot ser el millor de tots els temps.