El Bernabéu, fart de la pallassada d’Arbeloa tot i guanyar

El Bernabéu va rebre el Reial Madrid després de la xafogor de Lisboa davant Mourinho xiulant Florentino i acarnissant-se amb els seus xiulets amb Bellingham i Vinícius. El primer es va retirar als nou minuts amb una ruptura muscular important; el segon va marcar quatre mesos després a la Lliga i es va besar l’escut buscant l’indult de l’afició. Davant, un Rayo que coqueteja amb el descens perquè els d’Iñigo han perdut picant i necessiten 13 rematades per fer un gol.

Desgovern

El gol de Vinícius, als 14 minuts, va calmar la incertesa. Però els d’Arbeloa van continuar oferint un desgovern defensiu preocupant, amb errors grollers que el Rayo no va aprofitar. En atac tampoc enlluerna perquè juga a fogonades. Només Arda proposa alguna cosa, la resta trasllada la pilota fins a Vinícius i Mbappé com si fossin repartidors. El Madrid es va ensopir després del gol del brasiler, especulant sense agressivitat, ni en la pressió enrere ni en les arribades endavant. Li va caure l’equip a Arbeloa i el Rayo va començar a trepitjar l’àrea de Courtois. La xiulada per part de la grada al descans va evidenciar el desacord del respectable.

Poc va trigar el Bernabéu a incendiar-se després de la represa. En el minut 48 els vallecanos van treure les vergonyes al darrere madridista. Una centrada de Gumbau, a l’esquena de Valverde, va ser tocatda de primeres per Álvaro García al punt de penal. Y allí De Frutos empatava després de robar la cartera a Tchouaméni, un altre migcampista reciclat a defensa. El Madrid va sargir la seva defensa amb migcampistes sense qualitat ni condicions defensives. I s’ha acceptat que li valen Valverde o Camavinga de laterals o Tchouaméni com a central. Però voler no és poder.

Notícies relacionades

Aquell gol de Lamine

"El meu equip ha sigut fonamental"

Si la imatge era llastimosa, el diagnòstic del Bernabéu no era millor. "¡Llança-li ous!", corejava la grada els seus futbolistes. Una jugada va retratar la deriva dels d’Arbeloa. Dues estampides del Rayo recorrent més de 40 metres sense trobar ni un madridista per davant per plantar-se davant Courtois. El que va delatar el caos de la defensa i l’anarquia tàctica de l’entrenador. Courtois va salvar el segon gol davant Ratiu i els xiulets van tornar a créixer. L’esbroncada de la grada es cuinava a foc lent i l’equip estava descompost. Un panorama kafkià amb Vinícius i Mbappé de testimonis directes i Arbeloa exemplificant un altre exercici d’incoherència passant d’un mig del camp amb Tchouaméni i Camavinga a un amb Ceballos i Arda, que va treure.

Arbeloa va amuntegar atacants sense treure Vinícius i Mbappé, cosa que va acabar per fer-li retirar els seus dos centrals titulars (Huijsen i Asencio). En el setge final, amb el Madrid abraçat a l’èpica, Camavinga va estampar una rematada al pal. I en l’escomesa final de l’afegit va arribar un penal tan inoportú com innocent de Mendy a Brahim que Mbappé va convertir en el gol de la victòria. Un triomf que no convenç un Bernabéu que va acabar xiulant el seu equip, el seu president i, especialment, el seu tècnic.