Torredembarra aconsegueix formar dunes en una platja urbana

L' immens sorral que hi ha a la platja urbana de la Paella, situada en una de les zones més turístiques de Torredembarra (Tarragonès), té un nou atractiu per a la població i els turistes conscienciats amb el medi ambient. Al costat de la zona de dunes experimental que els ecologistes del Gepec van començar a implantar el 2012 s'ha destinat un altre espai d'uns 2.000 metres quadrats a un altre assaig. Aquesta vegada es tracta d'aconseguir dunes de forma natural, a partir de les plantes submarines que les tempestes expulsen del mar. En lloc de netejar la zona, es deixen les plantes, que serveixen per fixar la sorra i iniciar el procés de formació de les dunes.

«Biòlegs de la Universitat de Barcelona ens han dit que no existeix al món cap referència escrita sobre la creació d'un sistema dunar a partir de les plantes submarines que arriben amb les tempestes», destaca Ramon Ferré, tècnic del Gepec. «Fa més de 30 anys que estudiem el comportament i l'evolució de les platges i sabem que aquestes plantes (Cymodosea nodosa o corretjola) fixen la sorra i mantenen les platges de forma natural», va afegir per justificar els primers resultats de l'experiment que van iniciar a finals de març arran d'una forta tempesta.

En menys de tres mesos s'han aconseguit resultats que han sorprès a tots. Al lloc, de moment, a penes s'aprecien a primera vista petits monticles de sorra i plantes dessecades de color marró fosc, però també alguns brots verds. Ferré explica que «la primera sorpresa ha sigut l'aparició de dos tipos de plantes autòctones i un niu de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) sense cap tipus d'ajuda». Es refereix a l'eruga de mar (Kakile maritima) i a la barrella borda (Salsola kali), les primeres plantes que apareixen en la formació d'un sistema dunar. L'eruga també es coneix perquè en el passat s'utilitzava contra l'escorbut i per obrir la gana.

Amb l'ajuda d'uns prismàtics per no endinsar-se en el petit camp de dunes, també es pot veure una parella de corriols camanegres. «És cert que al delta de l'Ebre hi ha la zona més gran de nidificació d'aquesta espècie, però també és simptomàtic que hagin posat un niu aquí, una platja amb molt moviment», destaca Ferré sobre el petit ocell que nia a les superfícies planes de les platges perquè necessita prendre embranzida per iniciar el vol.

BANYISTES I COTXES 

Notícies relacionades

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

«Aquest experiment és doblement innovador perquè no s'està realitzant en un espai natural, sinó en una platja urbana», insisteix Ferré. Es refereix al fet que les zones experimentals a la sorra de la Paella estan molt pròximes al carrer paral·lel a la línia de platja i els blocs de pisos i apartaments davant el mar. En aquesta època de l'any, a més, centenars de banyistes passen al costat dels sistemes dunars per anar fins a la riba del mar.

El Gepec està fent un seguiment per estudiar l'evolució d'aquest camp dunar, que té l'objectiu final de recuperar «un ecosistema que pràcticament ha desaparegut a tot el país», expliquen els ecologistes del Gepec.