On Catalunya

PASSEJADES AMB HISTÒRIA

Sigues un científic en 7 passos

Rutes per descobrir fòssils, molècules i fórmules que desxifren Barcelona

— 1—

EL QUE MOU LA CIUTAT

AL VOLTANT DEL PARC DE LA CIUTADELLA

Aigua, gas, petroli, electricitat, carbó, sol… Les diferents fonts d’energia utilitzades a Barcelona han deixat la seva marca a la ciutat. Les excavacions al mercat del Born han tret a la llum nombrosos antics tallers artesans als dos costats del Rec Comtal. L’explicació: l’aigua movia molins i proporcionava energia. Es va haver d’esperar a l’època moderna perquè entressin en joc noves fonts de potència.

Al segle XIX, el gas i el petroli van competir per l’enllumenat de la ciutat. El 1885, el carrer de n’Amargós (a prop de la plaça d’Urquinaona) es va convertir en el primer de Barcelona a ser completament il·luminat amb petroli, com recorda una placa de ceràmica. No obstant, aquesta font va acabar capitulant davant el gas. La torre d’aigües de la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas, construïda el 1906 per Josep Domènech i Estapà al parc de la Catalana (al costat de la Barceloneta) és testimoni d’aquest poder. No obstant, també el gas va cedir el pas, aquesta vegada a l’electricitat. El 1897, l’arquitecte Pere Falqués va fabricar al carrer Vilanova (a prop de l’estació del Nord) una central de totxos vermells d’aire britànic, amb dues grans naus i vivendes per als treballadors. Es poden trobar rastres de l’època de les màquines de vapor al carrer Salvador Espriu, entre l’estació del Nord i la de França. Encara queda una gran xemeneia de la fàbrica de farines i destil·lats Folch. La passejada pot acabar amb l’energia del futur, a l’enorme placa solar del Forum.

COM ANAR-HI: busca a Google “Circuits! Passejades per la Ciència i la Història a Barcelona” i descarrega els ‘pdf’

— 2—

‘VINTAGE’ INDUSTRIAL A SANT ANDREU

Sant Andreu

Un home es passeja davant l'antiga fàbrica Fabra i Coats, que forma part dels passejos per Històries de la Ciència. RICARD CUGAT

«El més curiós són les anècdotes del públic assistent», afirma l’investigador en Història de la Ciència Miquel Carandell sobre les passejades que organitza la seva associació: Històries de la Ciència.

«En el cas de Sant Andreu, és molt interessant escoltar els testimonis d’extreballadors de la Fabra i Coats o de la Maquinista: són històries difícils de trobar als llibres d’història habituals», afegeix. Des del 2014, l’associació s’ha compromès a utilitzar la investigació acadèmica en història de la ciència a Barcelona per fer passejades divertides però rigoroses. L’itinerari de Sant Andreu explica com un petit poble agrícola es va convertir en un potent centre industrial.

Les grans protagonistes són les dues fàbriques. La Fabra i Coats, que a l’aglutinar diverses fàbriques tèxtils va acabar donant feina a tants veïns de Sant Andreu que es va convertir en una espècie de colònia industrial urbana. I la Maquinista, emblema de la indústria metal·lúrgica catalana i empresa que va fabricar les primeres locomotores, el primer funicular del Tibidabo, el dic flotant del Port de Barcelona i les cobertes dels mercats de Barcelona i de l’estació de França. «A més de les fàbriques, parlem de com era la vida dels treballadors», conclou Carandell.

COM ANAR-HI: contacta amb l’associació Històries de la Ciència per organitzar una visita guiada.

— 3 —

FÒSSILS A LES PARETS

Del Gòtic a la plaça de Catalunya

Les quatre columnes que guarden la porta principal del Palau de la Generalitat venen ni més ni menys que del mític regne de Troia. Les pedreres de Daylan, a Turquia, formaven part dels dominis de la ciutat conquistada per Ulisses amb el seu famós cavall. D’aquestes mines, formades fa 25 milions d’anys, es van treure aquestes quatre columnes de granit violetto. Fa 1.800 anys, es van esculpir per aguantar les bigues d’un temple a Tarragona. Després es van reciclar en una església. Finalment, el 1598 van acabar al palau barceloní.

Històries com aquesta es revelen als usuaris de l’aplicació per a mòbils i tauletes Bcn-Rocks, creada el 2016 per la Universitat de Barcelona i el Consell Superior d’Investigacions Científiques. L’app, que cobreix l’àrea del barri Gòtic i el passeig de Gràcia («tenint en compte la disponibilitat de wifi gratuït a la ciutat», explica el geòleg Xavier Delclos, un dels seus creadors), genera recorreguts que descobreixen les roques que formen el paisatge urbà.

Es pot començar contemplant la pedra de Girona de les finestres de la Casa de l’Ardiaca, una roca formada per closques fòssils d’animals prehistòrics. Després de trepitjar el travertí (una roca molt utilitzada a l’antiga Roma) de la plaça de Sant Jaume, s’aprèn a reconèixer la pedra de Montjuïc dels edificis dels voltants. L’app et guia cap a la façana de granit blau clar del Portal del l’Àngel, 42 i t’explica com podries fabricar la teva pròpia versió d’aquesta roca ornamental. Finalment, et porta cap als granits Rosa Porriño i Gris Mondáriz de la plaça de Catalunya, 21. Al llarg del trajecte, l’usuari pot intentar endevinar si aquestes roques van sorgir d’un volcà o de fòssils i descobrir quines eren les pedres preferides de cada època.

COM ANAR-HI: descarrega’t al mòbil l’aplicació BCN-Rocks.

— 4 —

DONES DE CIÈNCIA

Del Gòtic al Raval

Retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel, a la catedral de Barcelona

Una dona que cura uns leprosos: és una de les imatges de Santa Isabel –pintada el 1401– que es pot veure a la capella dedicada a ella de la catedral de Barcelona. ¿Com s’explica si llavors estava prohibit a les dones actuar de metges? En realitat, la contribució femenina a les ciències és molt antiga, encara que el seu paper s’ha omès sovint. Un dels circuits dissenyats el 2005 per Pere Guaita i Yolanda Insa, de la secretaria d’universitats de la Generalitat, revela el rastre de les dones científiques a Barcelona.

El primer personatge que es troba és Reginó, dona i jueva del call de Barcelona, que no obstant va rebre importants honoraris de Pere III el Cerimoniós per les seves arts mèdiques. Al col·legi de cirurgians, al Raval, trobem Dolors Aleu, la primera dona que va aconseguir un doctorat en medicina a Espanya, el 1882. A pocs passos, a la casa de la Maternitat, coneixem Rosa Viñals, cirurgiana, llevadora i directora de la revista La mujer y la higiene. Finalment, a la seu central de la Universitat de Barcelona ens topem amb Maria Capdevila, que en aquest edifici va ser professora d’astronomia i física a principis del segle XX. Al paranimf de la universitat apareixen els retrats d’acadèmics destacats. Entre ells, només una dona: la filòsofa nascuda el 1594 Juliana Morell.

COM ANAR-HI: busca a Google “Circuits! Passejades per la Ciència i la Història a Barcelona” i descarrega’t els ‘pdf’.

— 5—

LA BARCELONA QUE FA TIC-TAC

A tota la ciutat

El rellotge de sol bifilar instal·lat a la platja del Bogatell. FABRIZIO CORTESI

En la segona meitat del segle XIX, regnava a Barcelona una verdadera anarquia temporal. Cada església tocava les hores quan li semblava oportú i no hi havia manera de sincronitzar-se. L’assumpte era complicat en una ciutat que vivia una impetuosa industrialització. Així, el 1886, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va crear un servei cronomètric científic. Un acord amb l’ajuntament, firmat el 1891, va sancionar que aquesta hora era l’oficial de la ciutat. Així que el rellotge de la façana de l’Acadèmia a la Rambla (avui un dispositiu electrònic de precisió) és un bon punt de partida per a una passejada entre les desenes de singulars rellotges que hi ha a la ciutat.

N’hi ha de famosos, com el que dona voltes a sobre de l’edifici del BBVA a la plaça de Catalunya; amb estil, com el rellotge modernista il·luminat que està encaixat a terra davant el Departament de Governació (Via Laietana, 69), i curiosos, com el de l’entrada de L’Illa Diagonal (carrer Numància, 168), amb els números fugits del quadrant. Curiosament, els més moderns han tornat al sistema antic del rellotge de sol: és el cas del bifilar de la platja del Bogatell, del 1993, i de l’analemàtic de la plaça de la Reina Maria Cristina, del 1997.

COM ANAR-HI: aconsegueix el llibre ‘Passejades per la Barcelona científica’, de Xavier Duran i Mercè Piqueras (Ajuntament de Barcelona, 2002).

— 6—

EL SEGON ZOO DE BARCELONA

Del passeig de Sant Joan a la Rambla de Catalunya

El llibre 'Barzoolona' suggereix visitar el toro i la girafa de la Rambla de Catalunya. VIOLETA PALAZÓN

Barcelona té un segon zoo, fet d’animals de pedra, ciment i metall. Alguns són arxifamosos, com la salamandra del parc Güell o el mamut de la Ciutadella. Però n’hi ha molts més. Al dibuixant Jordi Duró el divertia buscar-los i fer-ne un esbós amb la seva filla. El joc s’ha convertit en Barzoolona, una guia confeccionada a quatre mans amb l’editora infantil Laia Falcón.

Una de les passejades suggerides pel llibre comença al passeig de Sant Joan (entre Còrsega i Rosselló), on hi ha la famosa estàtua de la Caputxeta acompanyada pel llop. Barzoolona ens explica que aquest animal té un olfacte 100 vegades millor que el d’un humà i que pot recórrer fins a 1.000 quilòmetres seguits. Al baixar fins a la Diagonal, es veu el gran anunci publicitari dels 70 en forma de mussol. La guia destaca que l’au mira cap a l’oest, on es pon el sol, ja que és la criatura nocturna per excel·lència.

La passejada pot acabar amb el toro i la girafa de la Rambla de Catalunya. Els autors informen que el primer produeix 200 litres de saliva diaris, i la segona té una llengua de 50 centímetres. La guia suggereix també manualitats, com origamis en forma d’animal, que es poden fer per prolongar l’experiència al tornar a casa.

COM ANAR-HI: aconsegueix el llibre 'Barzoolona. De Safari per la Ciutat', de Jordi Duró i Laia Falcón (La Galera, 2017).

— 7—

Innovació al costat del mar

De les Drassanes al Moll de Pescadors

Edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Allotja alguns dels centres d'investigació més dinàmics. MÒNICA TUDELA

Les Drassanes, probablement les més grans i més ben conservades de l’edat mitjana a tot el món, alberguen l’arxiu del pioner dels submarins Narcís Monturiol (1819–1885). La reproducció del seu primer submarí, emplaçada davant de les Drassanes, va ser contruïda per a la pel·lícula del 1993 'Monturiol, el senyor del mar'.

Per alguna raó, el front marítim ha sigut sempre una zona calenta de la innovació a Barcelona. A la Llotja, situada molt a prop, es van fer algunes de les primeres fotografies (daguerreotips) d’Espanya. La Junta de Comerç, emplaçada en aquest edifici, va ser la impulsora de l’Escola de Física Experimental, el 1814, que després s’integraria en l’escola industrial.

Una altra fita innovadora del front marítim és el far i rellotge del Moll de Pescadors. Aquest va ser un dels punts de mesura utilitzats per l’astrònom francès Pierre Méchain entre el 1792 i el 1794 per portar a terme les seves triangulacions. Per completar aquesta passejada de la innovació, es pot caminar al llarg de la platja fins a l’espectacular edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (Dr. Aiguader, 88), on hi ha alguns dels centres d’investigació més dinàmics de la ciutat.

COM ANAR-HI: busca a Google i descarrega’t l’article 'The physical tourist. Physical science in Barcelona', de Antoni Roca-Rosell i Xavier Roqué.

Notícies relacionades

Inicia sessió 0 Comentaris